Faldilles Alineades, un atrevit pòdcast per ajudar a canviar de segle

GironaClara Vicenç, Emma Granyer i Clara Julià són tres periodistes gironines que no paren de rebre guardons per Faldilles Alineades, un original pòdcast que dona veu a les dones del passat, present i futur del bàsquet gironí. La Fundació del Bàsquet Català va premiar el programa amb un dels premis de Periodisme Esportiu 2024. A més, la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va atorgar-li una menció especial dins dels XV Premis Carles Rahola de Comunicació Local.

Quin és el secret d'aquesta proposta trencadora? "Visibilitzar les dones del bàsquet del territori gironí i fer-ho de tal manera que hi tinguin cabuda totes les generacions i també totes les professions. I fer-ho de manera reposada i en profunditat en un espai en què tinguin temps d'explicar-se sense presses", explica a l'ARA Julià. "Un dels èxits és generar un espai de confiança amb la convidada i això requereix dedicar-li temps. Hi ha anècdotes que no s'havien explicat mai perquè les protagonistes no havien tingut ni el temps ni l'espai per fer-ho", argumenta Vicenç.

"Quan fas un projecte petit i sense pressupost i veus que te'l valoren és una transfusió d'energia per seguir fent mans i mànigues per treure temps d'on sigui i mantenir el projecte", assegura Granyer. "El nom va néixer d'una pluja d'idees. Vol ser una picada d'ull a les pioneres del bàsquet que jugaven amb faldilla i bombatxos. D'aquí Faldilles. També va sortir la idea de dir-nos les bombatxes, però no va acabar de quallar. I la paraula Alineades ve de la voluntat de lligar-ho amb alineació. Ens va agradar i vam decidir dir-nos Faldilles Alineades, com una manera de dir que el programa seria una llarga alineació de dones", diu Julià.

El pòdcast, que és un brillant exercici de divulgació sobre l'evolució de l'esport de la cistella, dona a conèixer a fons la seva història, les anècdotes i les reflexions. "No podem triar una única història, perquè en una entrevista d'una hora hi ha molts moments a destacar. Sí que podem dir que en un moment del programa sempre posem l'àudio sorpresa d'una persona que conegui l'entrevistada i que hi hagi compartit moments de bàsquet. I sol ser un moment molt emotiu de l'entrevista", reconeix Julià. "La història que a mi em va impactar més va ser la de Sílvia Serrat, una jove promesa de les comarques gironines que va anar becada als Estats Units. Les lesions la van obligar a retirar-se molt abans del que ella havia pensat. Ho va passar molt malament i va ser una experiència molt dura, però explicar-ho al pòdcast va ser molt enriquidor", afegeix Vicenç.

"L'esport no té gènere"

Segons les periodistes, el bàsquet femení rep un tractament deficient en els mitjans tradicionals "Hi ha una infrarepresentació molt evident. Només cal assistir a un partit de Fontajau i veure el nombre de mitjans que acudeixen a un partit de l'Spar Girona i a un del Bàsquet Girona. Exemples com la Copa de la Reina de l'any passat a Saragossa (rècord històric d'assistència i d'audiència televisiva), que va comptar amb una aposta molt forta de molts mitjans, demostren que si se'n fa difusió la gent respon i consumeix aquella informació. Alhora que també van evidenciar que hi ha un sector de la població que vol rebre aquesta informació. L'esport és esport, no té gènere", resumeix Julià.

La mirada d'aquestes tres periodistes no està contaminada per prejudicis del passat. "Durant molt de temps els homes han ocupat la majoria d'espais informatius i existeix un biaix de gènere molt gran que encara es dona en el periodisme esportiu. Encara hem de picar molta pedra", argumenta Granyer.