Sarunas Jasikevicius, la versió lituana de la mentalitat de Kobe Bryant

BarcelonaDos anys després de la mort de Kobe Bryant, el món del bàsquet continua buscant jugadors amb la mentalitat competitiva de l'exestrella dels Lakers. Segons Jock Landale, pivot dels San Antonio Spurs, un dels pocs europeus que s'hi acosta és Sarunas Jasikevicius, actual entrenador del Barça. “Crec que el Saras és el més semblant a la mamba mentality o a allò que la gent entén per això. El nivell de perfecció que esperava de tu cada dia em va preparar per al que sigui que vingués després. Ell em va ensenyar a ser un bon professional, malgrat el que jo pensava que un professional era en realitat. Crec que aquestes coses són definitivament les que aprecio d'ell, ja que em van servir per adornar-me de què havia de fer per ser un jugador d'Eurolliga”, diu.

Landale va tenir Jasikevicius com a entrenador al Zalgiris durant la temporada 2019-20. El nivell d'exigència del tècnic lituà va marcar el jugador australià. “Realment crec en aquesta mentalitat d'atacar la vida per perseguir els teus somnis. La gent pot ser increïblement talentosa, pot tenir un grapat d'atributs físics, donats de forma innata per Déu, però al final del dia són els que realment triomfen a la vida són els que treballen més dur, abaixen el cap i fan tot el que poden per guanyar”, assegura Landale.

Jasikevicius i Bryant es van enfrontar en alguns partits mítics, com els dels Jocs Olímpics de Londres 2012 en què Lituània va tenir contra les cordes els Estats Units. La filosofia de Kobe va quedar resumida a The mamba mentality, un llibre que detalla un camí farcit de dures sessions al gimnàs i d’entrenaments a mitjanit, així com d’obsessives sessions de vídeo. Les seves rutines de preparació física i mental tenen passatges malaltissos i descriuen com la seva manera d’afrontar la pressió (l’externa i la pròpia) va acabar superant alguns dels seus companys de vestidor. La seva meticulositat pel detall va impulsar-lo a l’èxit, però no sempre va facilitar la convivència. Pau Gasol és dels que s’hi va saber adaptar. El català explica una anècdota que resumeix el caràcter perfeccionista de Kobe Bryant d’una manera excel·lent. “Érem a Boston per jugar les finals del 2010 i vaig rebre un missatge de text seu. Volia que anés a la seva habitació per ensenyar-me com els Celtics estaven defensant el nostre bloqueig i continuació i explicar-me com podíem contrarestar-ho al següent partit. La seva determinació era inigualable”.

Contra l'Asvel sense Sanli

"Jo crec que es disfruta patint. Això no és cap broma. Jo sempre he patit, és la meva manera de ser", diu Jasikevicius, a qui li agrada guanyar perquè odia perdre. Buscar arribar a l’excel·lència el porta a ser maniàtic i obsessiu. "És que els detalls són molt importants en les nostres vides. Les coses es poden fer d’una manera o d’una altra, i això en el bàsquet marca la diferència. Quan comença la temporada crear bons hàbits és el més important", es defensa l'entrenador del Barça. L'equip blaugrana, que té la baixa de Sertac Sanli per covid-19, rep aquest dijous (21 h, DAZN) l'Asvel Villeurbanne. Quan es parla de Jasikevicius tothom el relaciona amb disciplina i caràcter, però el conjunt català juga molt bé col·lectivament. "Si un jugador vol tenir llibertat, els seus companys ho han de saber per anticipar-se una mica. El bàsquet és un esport col·lectiu en què es juga amb cinc jugadors que s’han de comportar com un conjunt. Això és el que estem intentant fer. Sempre fem millor les coses quan les fem en equip, quan el nivell col·lectiu és bo. Això és bàsic perquè el bàsquet no és un esport individual", resumeix.

La carrera de Jasikevicius està plena d’èxits, com a jugador i com a entrenador. Com tots els grans competidors de la història de l’esport, el seu caràcter hi ha tingut una importància determinant. El tècnic del Barça ha escrit, amb la col·laboració de Pietro Scibetta, un llibre (Amb guanyar no n’hi ha prou) en què es despulla emocionalment per autodisseccionar una mentalitat 100% guanyadora. “Sempre m’ha agradat guanyar. Al bàsquet, gràcies al play-off, necessàriament s’ha de guanyar l’últim partit de la temporada. És fantàstic, creieu-me, perquè significa portar a la boca el gust de la victòria durant tot l’estiu, abans de tornar a començar des de zero i tornar-ho a intentar. No hi ha res com guanyar i m’hi vaig acostumar d’ençà que vaig fer-me gran, quan vaig entendre que el bàsquet s’estava convertint en una cosa molt important per a mi. Amb aquesta idea, la de guanyar, el meu cap ha barrinat cada detall del meu treball: tot estava dirigit, exclusivament, a pensar com arribar a la victòria”, diu.