D'aixecar la primera Eurolliga del Barça a treballar en una empresa que ven fruita i verdura a l'engròs
Remon van de Hare va formar part de l'equip que va reescriure la història culer al Palau Sant Jordi
BarcelonaLa majoria dels aficionats culers saben recitar de memòria la majoria de jugadors del Barça que l'any 2003 es van proclamar campions de l'Eurolliga. Dejan Bodiroga, Gregor Fucka, Joan Carles Navarro o Sarunas Jasikevicius, l'actual entrenador de l'equip blaugrana, formaran part per sempre de l'imaginari dels seguidors, però n'hi ha un que molt pocs recorden. Remon van de Hare tan sols tenia 20 anys quan el conjunt català va aixecar el títol al Palau Sant Jordi, ara fa 20 anys.
"Els records que tinc són molt bons perquè vaig formar part del millor equip de la història del Barça. És l'únic conjunt blaugrana que ha guanyat el triplet en una mateixa temporada: l'Eurolliga, la Lliga i la Copa del Rei. Els jugadors que formaven aquella plantilla eren impressionants. Veure'ls en directe als entrenaments o als partits era una passada. La qualitat era increïble. Vaig disfrutar molt aquella etapa", diu a l'ARA.
Van de Hare no va tenir gaires minuts, però això no fa malbé un record inoblidable. "Svetislav Pesic era molt bon entrenador, però a mi em va donar poques oportunitats. Ell tenia clar que havia vingut per guanyar l'Eurolliga i els joves no vam tenir gaire protagonisme", recorda l'expivot. Un dels seus companys era Jasikevicius. "Tenia una gran visió de joc i era un dels líders del vestidor. Ja es veia que tenia fusta d'entrenador, però crec que la majoria de jugadors d'aquell equip ho podrien ser. El coneixement del bàsquet que tenien era molt gran", analitza el jugador, que va ser escollit pels Toronto Raptors al draft de la NBA.
"Vam connectar molt bé amb els aficionats del Barça. El Palau Blaugrana gairebé sempre estava ple i ens animaven molt. Jo vaig passar pel Barça B, on els grups d'animació ja venien a veure'ns. La sensació era brutal. Durant la final four, el Palau Sant Jordi va ser una festa permanent", explica Van de Hare. Després de jugar al Barça, l'holandès va jugar a Eslovènia, Xipre i Ucraïna. La seva retirada va ser prematura. "Quan jugava a Ucraïna vaig patir una lesió a l'esquena. Em volien fer fora de l'equip perquè deien que no podria seguir jugant a bàsquet. No era veritat, però aquella situació em va desgastar molt. Vam estar dos anys amb judicis", recorda. Abans de retirar-se va jugar amb el Mataró a la Lliga EBA.
Quan es va retirar, Van de Hare es va instal·lar al Maresme. "Tenim una empresa de fruita i verdura a l'engròs, i jo soc el comptable. A més, em dedico a fer de pare", resumeix l'exjugador del Barça, que té tres fills. El mitjà, que tot just té 11 anys, juga a les categories inferiors del Joventut de Badalona. "Li agrada i es diverteix molt, però ja sap que la prioritat a casa són els estudis", explica.