Rokas Jokubaitis: "La meva primera joguina va ser una pilota de bàsquet"

BarcelonaUn clàssic de repercussions majúscules. El Barça i el Reial Madrid disputen aquest dijous (21 h, DAZN) les semifinals de l'Eurolliga a Belgrad, on Rokas Jokubaitis s'estrenarà jugant la seva primera final four. El jove base lituà s'ha convertit en una referència fiable per al seu compatriota Sarunas Jasikevicius. El director de joc tan sols té 21 anys, però ja veu el bàsquet amb una visió privilegiada.

Quan va començar a jugar a bàsquet?

— Crec que tenia sis anys i encara no havia començat el primer curs de l'escola. A la meva família sempre s'havia jugat a bàsquet, així que era una mica obvi que jo també havia de provar-ho. La meva primera joguina va ser una pilota de bàsquet. Haver-me pogut convertir en un jugador professional em fa molt feliç.

¿Quan es va adonar que s'hi podria dedicar professionalment?

— No ho sé, primer era simplement com una activitat extraescolar en què tenia traça. Quan tenia 12 o 13 anys vaig sentir que el bàsquet no era només una diversió. Significava alguna cosa més per a mi. Em vaig començar a preocupar per cada partit. Si feia un mal partit, dedicava temps a pensar en el perquè. El meu pare em va ajudar molt a seguir les passes d'un jugador professional.

El Barça és més que un club, però a Lituània el bàsquet és més que un esport.

— Hi estic d'acord, és pràcticament una religió. La gent està més ficada en el bàsquet que en altres països i és molt important per al seu dia a dia. Per a mi és un doble honor; ser lituà i jugar a bàsquet al Barça és especial. Noto que la gent està pendent de mi i em desitja molta sort. Poder disputar una final four és un sentiment especial.

Sarunas Jasikevicius és molt estricte amb vostè. Com és la seva relació amb ell?

— És molt bona. Es preocupa per tot, pel més mínim detall. Coneix la meva manera de ser i com reacciono als seus mètodes d'entrenament. M'ajuda a estar concentrat durant tota l'estona. No puc dir res dolent. Quan crida, em pregunto què he fet malament. M'agraden els seus mètodes.

Calathes, Laprovittola... Què ha après de jugadors com ells?

— Ells tenen almenys el triple d'experiència que jo. Durant els entrenaments m'esforço per superar-los i jugar al 100%. Es tracta d'aprofitar cada oportunitat per millorar. Coneixen tots els secrets a dins de la pista, quan convé accelerar el joc o quan és millor rebaixar les revolucions. Se saben de memòria l'ADN de l'equip i aprendre d'ells cada dia és un luxe. Porto vuit o nou mesos amb ells i tinc la sensació que he millorat cada dia.

Quins sentiments té abans de la final four? ¿Dormirà bé abans del partit contra el Madrid?

— És difícil de dir. Tinc un garbuix de nervis molt gran, però en la bona direcció. És la primera final four que disputaré i vull disfrutar de l'experiència. Les expectatives que genera el nostre equip són molt grans i això em fa estar nerviós, però al final juguem a bàsquet per poder viure moments com aquest.

Quina serà la clau per guanyar?

— Serà la sisena vegada que juguem contra el Madrid aquesta temporada. Els dos equips ens coneixem molt bé i la clau serà tenir el cap fred durant tot el partit. Sabem que no serà senzill i que haurem de jugar amb molta concentració durant els 40 minuts. Hem de seguir el pla de partit i oferir un bàsquet sòlid. Els detalls, segurament, marcaran la diferència.

Vostè ha estat distingit com el millor jove de la competició.

— Sí, és un sentiment al·lucinant que em dona molta esperança. Ser el primer lituà que guanya aquest guardó em fa sentir molt orgullós, però crec que no és un premi individual. Tothom m'ha ajudat molt i, per tant, aquesta distinció és per a totes aquelles persones de la família o de l'equip que sempre m'ajuden.

La de Barcelona és la seva primera experiència fora del seu país.

— He de reconèixer que al principi em va produir una mica de xoc. Jo era un noi que arribava a una gran ciutat des de Lituània, però la vida és molt interessant, aquí. El temps passa molt ràpidament i amb el bàsquet tot és més fàcil. Disfruto de l'experiència.

On queda el somni de jugar a la NBA?

— Estic en contacte amb la gent dels New York Knicks de manera habitual, però ara encara no puc dir res sobre el tema. Les possibilitats de futur estan obertes, així que ja veurem com acaba la temporada i què passa a l'estiu.