Nico Laprovittola: "¿La 'final four'? La meva filla està més nerviosa que jo"

BarcelonaEl Barça afronta aquest dijous la seva segona final four de l'Eurolliga consecutiva. L'equip blaugrana exhibeix ordre, rigor i disciplina, i a més també compta amb la imprevisible qualitat de jugadors com Nico Laprovittola. Després de ser menyspreat pel Reial Madrid, l'argentí s'ha convertit en un dels pals de paller d'un conjunt català que somnia fer-la grossa a Belgrad. El jugador, que es va enamorar del bàsquet gràcies a Space Jam, viu l'esport com una diversió.

Nico, per què està jugant tan bé en aquest punt de la temporada?

— A veure. Crec que tot té a veure amb el treball. Des del moment en què vaig arribar a Barcelona, em vaig mentalitzar molt per poder entrar de manera ràpida a l'equip. Em va costar agafar la dinàmica i entrar en el sistema, però gràcies al cos tècnic i als meus companys vaig aconseguir-ho. Vaig aprofitar les lesions a l'equip i em vaig mantenir ferm. Ara crec que tinc el meu lloc guanyat i molta confiança. Estic còmode i crec que es nota. Estic disfrutant, que crec que és important.

Què diferencia aquesta versió de la que tenia al Reial Madrid?

— Potser a Madrid no vaig aconseguir arribar a deixar-me anar. Intento no pensar gaire en altres temporades i no fer comparacions. Tampoc ho vaig fer quan vaig arribar al Madrid després d'una temporada molt bona a la Penya. El que em fa sentir cada partit millor i estar en un bon moment és pensar en el present, ni en el que passarà més endavant ni en el que ha passat a la meva carrera.

El seu rol és molt polivalent, però l'estem veient més d'escorta que de base pur.

— Estic molt còmode. Potser no estic pensant tant en on buscar els avantatges o en on posar la pilota, sinó més en finalitzar les jugades. Moltes vegades soc jo qui fa el llançament. És el rol que tinc ara mateix, però intento trobar un equilibri. Hi ha partits en què em surten més bé les coses i d'altres en què no em surten tan bé. La sort és que tenim la posició de base molt ben coberta i amb moltes opcions i variants, una virtut que enriqueix el joc.

Mirotic i vostè ho estan fent tan bé que sovint parlem del Barça dels Nicos...

— El primer que em va impactar és com em van rebre quan vaig arribar a l'equip. Tant Nikola Mirotic com Nick Calathes, Cory Higgins o Brandon Davies. Tots em van rebre molt bé des del primer dia i vam connectar amb intensitat, tant dins com fora de la pista. Això em va donar confiança per afrontar aquest desafiament, per canviar Madrid per Barcelona. Després de ser qüestionat, volia tornar a revaloritzar-me i a jugar amb confiança. El respecte, la humilitat i la manera com em van rebre i em van donar suport a la pista van ser claus. Es nota que disfruten jugant amb mi i això és important.

Quines són les fortaleses d'aquest Barça?

— La disciplina, el treball, les hores que portem preparant-nos... Tot això és el que ens ha de fer sentir preparats per al partit de semifinals. Hem sigut primers de la temporada regular a l'Eurolliga i a la Lliga Endesa, i hem guanyat molts més partits que la resta.

Vostè em parla de disciplina. ¿Com encaixa la seva creativitat en el llibre d'estil de Sarunas Jasikevicius, que vol un equip molt ordenat?

— Es pot veure que disfruto del joc lliure, però sempre em mantinc dins del sistema. És l'any en què més disciplinat em sento i en què més he hagut de seguir les regles, tant en atac com en defensa.

Com s'encara una final four?

— Amb molta il·lusió i una mica d'ansietat també. Sempre intento pensar que és un partit més. La meva filla és la que està una mica més nerviosa. Veurem si dimecres a la nit puc dormir, però hem treballat durant tot l'any per arribar a aquesta fita. Ens sentim preparats i el club confia en nosaltres.