Jabari Parker: "He vist massa brutalitat policial contra gent que s'assembla a mi"

BarcelonaL’Eurolliga es posa en marxa aquest dijous. El Barça, que rep l’Anadolu Efes (20.30 h, #Vamos), té dipositades moltes esperances en Jabari Parker, tot un número 2 del draft de la NBA. La nova estrella blaugrana atén l’ARA per parlar una mica de bàsquet i molt de com intentar influir positivament en la societat.

Quan era jove, veia partits de l'Eurolliga, oi?

— En vaig mirar uns quants, sí. Vaig veure els partits d’alguns amics meus de Chicago que jugaven a l'Eurolliga. Un en particular era el Jeremy Pargo, que va jugar a Israel per al Maccabi. Després també vaig seguir bastant Ricky Rubio, perquè vaig llegir un reportatge de la revista Slam i volia comprovar si veritablement era el nou Magic Johnson.

L’estil de joc és com se l’esperava?

— Sí, és com me l’esperava quan veia els partits a través de la televisió. Hi ha molta energia i els aficionats estan molt implicats en el joc. Sento que ens estem preparant en la direcció correcta. Malauradament, diumenge vam patir una derrota, però ara arribem al nostre primer partit de l'Eurolliga i estem intentant construir els principis bàsics. Jo només intento ajudar l'equip. L’entrenador em demana que posi el meu joc al servei de l’equip. Ell vol potenciar el que millor faig i que intenti contribuir a aconseguir victòries. Estem construint bons hàbits i això ens ajudarà a guanyar partits com el de l’Efes.

Com s’ha preparat per a la temporada?

— Em trobo bé. La lesió de lligaments creuats va ser l’any 2017, així que tot això queda ja molt enrere. He tingut un any lliure per preparar-me bé, a consciència. Vaig canviar alguns hàbits de la meva dieta i vaig treballar molt l’apartat mental, que és bàsic. 

Hi ha pocs jugadors que hagin superat lesions tan greus com les seves. Pot convertir-se en una inspiració per a esportistes que estan en la mateixa situació?

— Segur, ja he sigut una inspiració. El que he aconseguit no ho ha fet cap altre jugador amb les meves operacions de genoll i el meu físic. La rehabilitació va ser bona i he sigut un pioner. Soc un bon exemple de com recuperar-te, i només vull que la gent sàpiga el que pot fer, que pots sobreposar-te a qualsevol adversitat sempre que t'hi dediquis.

Quan va acceptar l’oferta del Barça?

— El primer dia que vaig venir a Barcelona. Va ser aleshores quan ho vaig tenir clar. Em vaig sentir bé. Quan vam començar a parlar durant l’estiu, volia comprovar què sentiria quan estigués aquí. I em va agradar.

Quin és el seu millor escenari per a la pròxima temporada?

— Encara no sé què dir. Enguany sé amb certesa que vull ser el millor jugador possible i intentar ajudar el nostre equip a guanyar. Segurament aquest procés, si l’equip té o no té èxit, m’ajudarà amb la decisió de la temporada vinent. És massa aviat per saber si voldré seguir a Europa o tornar a la NBA. Només vull aprofitar aquest any allà on sigui i allà on em porti. Quan acabi la temporada, decidiré.

Quines diferències s’ha trobat?

— L’ambient és molt diferent. Evidentment, l'entorn és més sorollós, i això m’agrada. Em fa sentir com si estigués una altra vegada a la universitat, on vaig jugar en un entorn molt semblant a aquest. A la pista les coses no són gaire diferents perquè aquí també hi ha molt talent. M’agrada el caràcter competitiu. També hi pot haver algunes regles diferents, però en general m’hi estic adaptant bé. 

Aquí cada partit importa, cada derrota és un drama.

— És veritat. Aquí és important guanyar partits perquè tots els equips estem intentant lluitar per una posició. Si no ho fas bé, no tens un draft per millorar el teu equip. Això és el que ho fa genial perquè l’endemà no existeix. Només importa el que passa avui. I això m'agrada, connecta bé amb la meva manera de veure les coses.

A la NBA això no es veu fins que arriben els play-off.

— Exacte. Aquí es viu el mateix sentiment que quan jugava a l'institut o a la universitat. No es pot perdre perquè cada partit importa. No dic que a la NBA es perdi intencionadament, perquè no puc parlar en nom de tots els equips, però només sé que aquí guanyar és diferent. De vegades penso que el sistema de la NBA no és just, especialment per als aficionats, que sempre es mereixen el millor. Són els que paguen l’entrada amb els seus diners. Quan sortim a la pista, esperen de nosaltres que fem tot el que és al nostre abast per guanyar. Mereixen més respecte. Molts d'ells treballen de 9 a 5 per poder pagar el preu d’una entrada. I és la nostra responsabilitat representar-los, donar valor als seus diners i intentar guanyar, crear una cultura i una identitat. Això és el que a mi m'agrada.

Quan comencin els partits de la NBA, els seguirà?

— Miraré els partits dels meus amics per donar-los suport. Però pel que fa a la resta d’equips, només vull centrar-me en el Barça. Aquest és el meu equip, el que em preocupa ara mateix.

Quina importància té el cinema en la seva vida?

— Cabdal, molt important. M'encanten les pel·lícules. La meva mare sempre em deia que tingués imaginació, i quan miro pel·lícules em transporten a un lloc que no existeix. Si pots imaginar coses, pots somiar amb qualsevol cosa. Tot és possible. M'encanta l'art, les imatges, el so... tots els aspectes del cinema. En soc un gran fan.

Com va ser la seva infància?

— La meva infància va ser bona. No teníem gaire, a casa, però els meus pares mai m’ho van dir. De valors sí que se’n parlava. Si tens bons valors, pots ser pobre, però et pots sentir ric de cor. Aquesta és l'educació que vaig rebre de la meva família. Així vaig anar creixent. No teníem gaire, però mai vaig estar trist ni molest. Sempre vaig ser un nen feliç i sempre vaig saber que tenia amor a casa.

Com era el seu barri de Chicago?

— Per a mi, South Shore era un barri normal, però les notícies i els mitjans de comunicació deien que era una zona perillosa. Estava ple de persones que intentaven canviar les circumstàncies en què els havia tocat viure. Suposo que soc una representació de l’entorn en què em vaig criar, però m'encanta.

Quina importància li dona a la religió?

— Més que religió, espiritualitat és la paraula clau. Per a mi l'espiritualitat ho és tot. Comença amb el benestar mental i amb tenir un propòsit. Tracto els altres amb respecte i estic content de viure així perquè m'ajuda a mantenir l'equilibri.

Li interessa la política?

— Sí i no. No milito ni dono suport a cap partit. Però la política per a mi té a veure amb la comunitat. Cal tenir cura de les peces petites abans d’arribar a les grans, interessar-nos per la gent que tenim al nostre voltant. Vaig ser un dels primers esportistes a pronunciar-me en contra de la brutalitat policial contra els negres. Malauradament, ho sé per mi mateix. L’he vist massa en gent que s'assembla a mi. Recordo que una vegada estava de compres i uns negres van robar unes ulleres de sol. Em vaig sentir una mica trist perquè aquells mateixos nois s'assemblaven a mi. Tots estem junts en això. Entenc els meus privilegis i la sort que he tingut. És per això que vull ajudar les persones que lluiten per tenir una vida millor o que no tenen veu perquè són negres, gais o immigrants, per tots els que passen per moments difícils en el seu entorn.