“Els entrenadors catalans estem molt ben valorats fora de casa”

BarcelonaDeu anys després de fer d'analista de la Copa del Rei de bàsquet per a l’ARA, el badaloní Carles Marco es va convertir en entrenador ajudant de Dusko Ivanovic a l’Estrella Roja. L’equip serbi no havia començat bé la temporada i va apostar per un doble canvi a la banqueta. L’operació va tenir un resultat immediat i el conjunt de Belgrad va transformar la seva dinàmica.

“Vam aportar un toc competitiu i vam millorar molt la defensa. Tenim errors, però ara som un equip molt sòlid. Hem definit bé els rols i tothom sap molt bé què ha de fer. Hi ha un nucli serbi de jugadors molt important i el Dusko ha sabut aprofitar-ho per cohesionar el grup. Vam guanyar partits igualats i això sempre et dona confiança. El millor de tot és que competim a tot arreu i sempre estem enganxats als partits. No som l’equip amb més talent de l’Eurolliga, però sempre donem el 100%”, argumenta Marco.

Sense descans a Belgrad

L’entrenador català no ha tingut un moment de descans des que va arribar a Belgrad. “Les primeres setmanes han sigut molt intenses. Era la primera vegada que estava en dinàmica d’un equip d’Eurolliga i m’he trobat amb un calendari molt exigent ple de partits i de viatges. L’organització és molt bona, però també vaig haver d’adaptar-me en poc temps a la Lliga Adriàtica, que era una competició que no coneixia en profunditat. Estic coneixent molts jugadors i maneres d’entendre el bàsquet diferents. Tinc poc temps per a la resta de coses que no són bàsquet, però és per a això que vaig acceptar una proposta com aquesta”, confessa.

L’afició de l’Estrella Roja és una de les més sorolloses d’Europa. “És molt bèstia. Com a jugador i com a entrenador he competit en molts llocs i poques vegades havia vist una cosa així. Una hora i mitja abans dels partits el pavelló ja està ple i no deixen d’animar ni un segon. És un altre món. A la ciutat tothom parla de bàsquet i això crea una tensió que t’obliga a donar el 100%”, explica Marco. L’Estrella Roja va fitxar Facu Campazzo, però encara no l’ha pogut inscriure per culpa d’una sanció econòmica. “És una situació complicada, especialment per a ell. És un jugador que ens permet jugar de manera diferent, però de moment només pot competir a la competició nacional. Ens adaptem, però no és agradable”, analitza.

L’Estrella Roja està a una victòria de les posicions que donen dret a disputar els play-off. “Estem a tres triomfs del líder, però també del cuer. Pots guanyar o perdre contra tothom i això fa que la competició sigui fantàstica. La igualtat és impressionant. Nosaltres volem arribar al tram final amb opcions d’estar entre els vuit primers classificats”, explica Marco.

“Els entrenadors catalans estem molt ben valorats fora de casa. Treballem molt i tenim una manera d’ensenyar bàsquet que és molt vàlida per a tot arreu. Les nostres competicions són molt bones i això fa que siguem un col·lectiu molt respectat. Sortir fora de casa no és senzill i passar el Nadal sol no agrada a ningú, però som apassionats. Obrir noves possibilitats de mercat és interessant perquè som molts entrenadors i no tothom pot treballar a casa”, assegura Marco, que fins fa unes setmanes era el responsable de seleccions a la Federació Catalana de Basquetbol. “Vaig seguir els campionats des de la distància amb una mica d’enyorança. La feina de molta gent ha sigut molt bona i és gratificant veure com van competir els nois i les noies. És un èxit que va més enllà dels resultats, que són excel·lents”, resumeix.

Una família d’actors 

La família Marco és atípica, ja que tant el pare del Carles, el Lluís, com la germana, la Marta, són actors de primer nivell. “Són professions poc habituals, però encara que no ho sembli tenen coses en comú. Sempre m’agrada dir que nosaltres treballem per a la resta. Quan la gent té moments d’oci, ens ve a veure a nosaltres. És una família atípica, però hem tingut la sort de fer el que ens agrada. Des que era molt petit vaig veure els meus pares treballar molt i això ens va inculcar una manera de fer. La gent no es pot imaginar, per exemple, les hores que la meva germana ha passat preparant una obra de teatre tan exitosa com La trena. Abans de l’estrena, va estar un parell d’anys repensant cada detall del guió. El secret és fer el que t’agrada i treballar molt per aconseguir-ho”.