"El pare hauria disfrutat molt amb l'or del Rudy"
El fan més exigent del capità de la selecció espanyola va morir de càncer el maig passat
BarcelonaEl fan número 1 de Rudy Fernández era Rodolfo, el seu pare. El 13 de maig va morir als 66 anys víctima d'un càncer i aleshores tot va canviar. El capità de la selecció espanyola i la seva germana Marta, una exjugadora internacional ja retirada, es van acostumar a competir durant anys i panys amb el seu progenitor animant des de la graderia i no veure'l entre els aficionats d'arreu del món va ser dur. "Quan va aixecar el trofeu, em vaig emocionar molt. El Rudy porta treballant fort des de fa molt de temps. Després de tres anys molt durs per la malaltia del nostre pare, s'ho mereixia. No era un estiu fàcil. Diumenge va ser un dia de moltes emocions. El nostre pare hauria disfrutat molt amb l'or del Rudy. Era molt exigent, però el fan número 1 dels seus fills. Quan va acabar el meu germà no podia parar de plorar. No l'havia vist mai tan emocionat", diu a l'ARA la Marta.
L'or aconseguit a Berlín va contradir tots els pronòstics. "Crec que ha sigut un dels campionats més especials. Veure el Rudy liderar un equip tan jove tant dins com fora de la pista ha sigut èpic. Ningú pensava que farien el que han fet. La medalla d'or és molt merescuda. Han demostrat que no sempre guanya l'equip amb més estrelles. L'actitud, les ganes i el treball d'equip s'han convertit en una lliçó vital", diu la germana del Rudy.
El nivell exhibit per l'escorta mallorquí de 37 anys va ser majúscul. "Porto veient jugar el Rudy des d'en fa més de 30. L'he vist guanyar partits i títols de tots els colors, però aquest Eurobàsquet té un valor diferent. Sentimentalment és especial perquè era el primer campionat en què el nostre pare no hi era. Era un pilar a la família. Gràcies a ell som qui som i hem aconseguit el que hem aconseguit. Qualsevol altre jugador hauria optat per descansar i recuperar-se dels seus problemes físics, però ell va acceptar el repte i ho va donar tot. Ha demostrat el seu compromís. El meu pare, allà on sigui, li ha donat les forces que necessitava per fer un campionat espectacular", assegura.
"Més complet i madur"
Tot i arrossegar molts problemes físics, el capità de la selecció espanyola va portar el cos fins al límit. "El Rudy juga sempre al límit de les seves possibilitats. Donar-ho tot és la seva senya d'identitat. Amb el pas dels anys ha sabut reconvertir el seu joc. Ara és molt més complet i madur, té experiència per saber què necessita l'equip en cada moment. Juga menys, però sap què fer en els moments importants. És un jugador únic", analitza Fernández, que actualment és analista de bàsquet a Teledeporte.
El pas del temps situarà Rudy Fernández al lloc que li correspon, però la seva germana té molt clar on es mereix ser. "Fins ara estava una mica tapat i ara la gent comença a reconèixer la carrera que porta. És una llegenda del nostre esport. Des del 2004 fins ara ha sigut una peça important a la selecció espanyola. És un jugador diferent, un top 3 de la història", resumeix.