Lauri Markkanen, el prodigi finlandès que no deixa dormir Espanya

BarcelonaEl bàsquet finlandès no té gaires bones històries per explicar. Dos dels seus millors jugadors, Pekka Markkanen i Riikka Ellonen, van escriure alguns dels passatges més importants de la seva selecció. Ell va ser designat tres vegades com a millor jugador del país durant els anys 90. Ella, tot una pionera, va ser una de les jugadores internacionals que van obrir camí a les generacions futures. El seu llegat esportiu, però, no es va acabar amb la seva retirada, ja que els seus tres fills van convertir-se en esportistes professionals.

Els tres fills han fet camí en el món de l’esport. Lauri s'ha convertit en un dels jugadors de l'Eurobàsquet més decisius, mentre que els seus germans també han fet camí al futbol i al bàsquet. Eero Markkanen, que actualment juga al HIFK Helsinki, va ser una de les apostes de futur del Reial Madrid, però Zinedine Zidane el va acomiadar del filial blanc al·legant que estava massa gras. El futbolista, a qui van acusar de pesar 18 quilos més del seu pes ideal, tan sols va marcar dos gols en deu partits. Miikka Markkanen, per la seva banda, va optar pel bàsquet, però una greu lesió de turmell va frenar la seva progressió.

Lauri Markkanen, que actualment juga als Utah Jazz (NBA), és la gran por de la selecció espanyola (17.15 h, Cuatro) per accedir aquest dimarts a les semifinals de l'Eurobàsquet. Després d'anotar 43 punts contra Croàcia, tothom tem el polivalent jugador de 2,13 metres d'alçada. La seva mitjana espanta: 27,8 punts i 7,7 rebots per partit. "És fantàstic anotar 43 punts, però només m'importava guanyar el partit. Només intento ajudar l'equip", resumeix Markkanen, que s'ha situat al nivell de Luka Doncic, Giannis Antetokounmpo o Nikola Jokic. "Amb ell és més fàcil guanyar els partits", assegura Sasu Salin, company de selecció del finlandès i jugador del Lenovo Tenerife.

Després de jugar a les ordres de Roy Williams a Kansas, el pare de Lauri, Pekka, va defensar durant un any la samarreta del Sant Josep Euroarreglos (1993-94). L’equip badaloní, que comptava amb joves com Iván Corrales, Joffre Lleal, Dani García, César Sanmartín o Carles Marco, va arribar a disputar la fase d’ascens a l’ACB, però va perdre contra el Salamanca (2-1). “Tinc grans records de la meva època a Badalona”, diu l’exjugador, que també va competir a Hongria, Alemanya, França o Finlàndia.

"Pekka era molt callat"

“Recordo que era un jugador molt callat. Tenia dificultats amb l’anglès, i la resta de companys de l’equip érem molt joves. Suposo que ens veia en una altra sintonia. Tenia un bon llançament de quatre o cinc metres. L'estiu del 2016 vaig coincidir amb ell a l’Eurobàsquet U20 de Finlàndia, on jugava el seu fill. El vaig saludar i vam estar parlant una estona, revivint els records d’aquella temporada a Badalona", explica a l’ARA Marco, que actualment és el responsable de seleccions de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ).

El dia abans d'estrenar-se a l'Eurobàsquet Markkanen va veure com els Cleveland Cavaliers el traspassaven als Utah Jazz en una operació que va acabar amb Donovan Mitchell a l'equip de Ricky Rubio. Marcat per les lesions, la continuïtat és una de les grans assignatures pendents del jugador finlandès, que continua trencant estereotips amb les seves atípiques transicions.