Antetokounmpo, un grec negre que descol·loca els neonazis

BarcelonaNikos Galis va enlluernar al bàsquet europeu dels anys 80, però el domini de Giannis Antetokounmpo és mundial. El jugador grec, que prové d’una família humil creada per dos emigrants nigerians, és un heroi nacional per a la majoria de compatriotes, que somien en guanyar l'Eurobàsquet, però la ultradreta no li perdona una cosa: que sigui negre.

Nikólaos Michaloliakos, líder d'Alba Daurada, un partit neonazi que va ser declarat organització criminal el 2020, ho té clar. "Si a un mico li donem un plàtan i una bandera, ja és grec?", es pregunta. Molts dels murals d'Antetokounmpo que hi ha a Grècia, com un ubicat a Palaio Faliro, són reiteradament atacats per vàndals amb pintades nazis. Els pares de la gran estrella del bàsquet mundial vivien a Grècia de manera il·legal i, quan era petit, ell mateix es va veure obligat a vendre al top manta bolsos, rellotges, ulleres de sol i perfums falsificats pels carrers d’Atenes. "Hi ha gent que diu «És negre. Els grecs no són negres». I els intentes explicar que això no té res a veure amb el color de la pell. Els meus pares van créixer a Nigèria, però jo no hi he estat mai. Si no soc grec no sé què soc", reflexionava Antetokounmpo durant una entrevista a la prestigiosa revista Sports Illustrated.

Antetokounmpo està disputant l'Eurobàsquet amb dos dels seus germans, Kostas i Thanasis, amb qui quan era petit compartia lliteres. Quan acabava de contribuir a l’economia familiar acompanyava el seu germà gran, Thanasis, a jugar a bàsquet. Era un dels pocs moments del dia en què aconseguia oblidar les penúries d’una vida que presentava un futur incert. L’únic problema és que, com que tan sols tenien un parell de vambes, no podien compartir partit. Un jugava i l’altre esperava. A l’arribar a casa la realitat els tornava a colpejar amb cruesa. “Algunes vegades la nevera estava buida”, recorda sense exagerar.

Una vida de pel·lícula

Giannis Antetokounmpo es va alimentar durant molts anys gràcies a la caritat dels que, de forma desinteressada, ajudaven la família a posar-se alguna cosa a la boca. La seva història és tan al·lucinant que Disney l'ha convertit en una pel·lícula nyonya i ensucrada: Superació. "La seva trajectòria és impactant: la d'un noi amb uns orígens molt complexos que va ser capaç d'arribar a la NBA. Té un talent físic descomunal, però que fos capaç d'arribar a la NBA és fascinant. El que a mi em va cridar l'atenció és la capacitat de créixer com a persona i d'evolucionar com a jugador, que li va permetre superar uns escenaris molt adversos. La història no deixa de créixer", diu a l'ARA José Manuel Puertas, autor del llibre Giannis, el MVP que surgió de la miseria (Ediciones JC).

La pel·lícula retrata amb cruesa penúries econòmiques –el llogater els va canviar el pany de casa perquè no pagaven a temps–, atacs racistes a l'autobús i persecucions policials. "Quan un jove passa d'uns orígens així a un èxit tan gran el més fàcil és perdre el cap. Ell no l'ha perdut. És molt discret. La majoria de jugadors de la NBA arriben als pavellons com si fossin models, però ell no necessita aquesta exposició pública, no necessita demostrar la seva riquesa. No és gens pretensiós i aquesta és una de les seves grans claus. Té ambició per arribar a ser el millor, però no ha perdut el nord i segueix sent un tipus humil, familiar i poc donat a l'exhibició pública", analitza Puertas.

"Antetokounmpo és molt respectat a la NBA perquè està molt centrat i no acostuma a buscar brega –explica Puertas–. Els seus rivals diuen que no fa trash talking durant els partits. És molt respectuós. Com a jugador és molt especial. Tot i que té la carència del tir, té unes condicions molt propícies per jugar a la NBA. Si l'envoltes bé de tiradors, es converteix en una arma de destrucció massiva. Quan va arribar a la lliga era molt passerell, però va tenir sort de caure en un vestidor com el de Milwaukee, que el va acollir molt bé". Tot i ser una estrella mundial, el jugador no oblida mai el seu passat. “El que he fet fins ara a la vida no és poc: aconseguir portar els meus germans a un col·legi privat, poder tenir cura de la meva família a Nigèria i a Grècia. Decebut amb un partit? Estaria decebut amb mi si estigués decebut per això”. A diferència de la majoria dels seus companys, Antetokounmpo entén el valor real dels diners.