Medalla d'or per a una gesta impensable (88-76)

La selecció espanyola va tancar un Eurobàsquet memorable amb una victòria contra França (88-76) i es va penjar una medalla d'or tan merescuda com inesperada. El treball col·lectiu va tenir premi gros i el combinat entrenat per Sergio Scariolo va tornar a trencar tots els pronòstics. La victòria, que se situa al nivell de les gestes de 1973 i 1983, va premiar la fe d'un grup de jugadors amb les idees ben clares.

Tot i no comptar ni amb els germans Gasol ni amb cap jugador de la mítica generació nascuda l'any 1980 ni amb Ricky Rubio, Sergio Rodríguez o Sergi Llull, la selecció espanyola va tancar l'Eurobàsquet amb una medalla impensable que servirà per posar en valor un grup de joves jugadors amb un gran futur al davant.

Un dels noms propis que deixa l'Eurobàsquet és el de Rudy Fernández, el capità de la selecció espanyola. El jugador mallorquí format al Joventut de Badalona va igualar el palmarès de Pau Gasol, ja que es va penjar la seva onzena medalla. Només Laia Palau acumula més èxits amb la samarreta de la selecció espanyola. L'escorta de 37 anys va oblidar els problemes de lesions, va tornar a portar el seu castigat cos al límit i va penjar-se una medalla per recordar el seu pare, Rofolfo, mort dies abans de la final four de l'Eurolliga.

La medalla aconseguida a Berlín també té un protagonista català, el jove Joel Parra. El jugador, que va arribar al planter de la Penya quan tan sols tenia cinc anys, va pujar a un podi històric que trigarà a oblidar. Scariolo va premiar el seu treball fent-lo jugar els últims segons d'una final que va servir perquè Espanya obtingués la seva quarta medalla d'or en un Eurobàsquet. La punteria de Juancho Hernangómez (27 punts amb 7/9 en triples) i la bona direcció de Lorenzo Brown (14 punts i 11 assistències) van ser claus contra un rival que va perdre 19 pilotes.

Els primers 18 minuts de la selecció espanyola van ser èpics. El combinat entrenat per Scariolo va aprofitar la punteria de Juancho Hernangómez, que va anotar sis dels primers set triples que va intentar, i una bona estratègia defensiva per obrir una escletxa de 21 punts (47-26). El rival francès es va veure superat com en els pitjors dels seus malsons. Impotent, Vincent Collet va anar provant situacions diferents per discutir la proposta espanyola. L'entrenador va plantejar una defensa zonal i va fer coincidir dos jugadors interiors sobre el parquet per intentar contrarestar l'allau ofensiva d'un adversari crescut. Un parcial de 0-11 en tan sols dos minuts va ajustar el marcador abans del descans (47-37).

França, que ja havia superat dues situacions límit contra Turquia i Itàlia, va aprofitar la inspiració de Guerschon Yabusele per ajustar el marcador (49-46). La por no va aparèixer a la selecció espanyola, que no va necessitar gaire temps per recuperar les seves constants vitals i agafar oxigen (58-46). Les pèrdues de pilota van castigar la continuïtat francesa.

La selecció espanyola va arribar als últims deu minuts amb un avantatge de nou punts (66-57). Una errada arbitral va provocar les protestes de Scariolo, que va ser sancionat amb una tècnica. La situació no va desconcentrar el seu equip, que va mantenir el cap fred fins al final de la final. França, que no va entendre l'exigència del partit, es va quedar amb un pam de nas.

Alemanya, bronze

La selecció alemanya es va penjar a Berlín la medalla de bronze gràcies a la seva victòria contra Polònia (82-69). Impulsats per l'ambient del Mercedes-Benz Arena, els amfitrions van tornar a penjar-se un metall al campionat europeu disset anys després de l'última vegada, l'any 2005, quan també van acabar en tercera posició. Dennis Schroeder va sumar 26 punts i 6 assistències.