Els exjugadors de la NBA afroamericans i alts tenen més probabilitat de morir abans que la resta

BarcelonaEls exjugadors de la NBA afroamericans i alts tenen més probabilitat de morir que la resta, segons les conclusions d'un estudi realitzat per investigadors que s'ha publicat a 'Applied Sciences'. Tot i això, la taxa de mortalitat anual és més baixa entre els exjugadors de la NBA que entre la població general dels Estats Units.

La investigació utilitza models estadístics per a l'anàlisi de supervivència en què es consideren diverses variables de control relatives a característiques fisiològiques, demogràfiques i de competició dels jugadors. El treball analitza un total de 3.985 jugadors que van participar en la lliga de bàsquet professional nord-americana des del seu naixement el 1946 fins a l'abril del 2015, 481 dels quals encara en actiu. Del total, 687 havien mort (un 19,1%) abans del 15 d'abril del 2015.

L'estudi el van liderar José A. Martínez (Universitat Politècnica de Cartagena) i Martí Casals (Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya) i ha comptat amb la col·laboració de Klaus Langohr, del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), del grup de recerca Bioestadística i Bioinformàtica de la mateixa universitat, i de Julián Felipo, periodista de 'Mundo Deportivo'.

Morts prematures de jugadors retirats

Els últims anys, col·lectius de jugadors i exjugadors, així com els mitjans de comunicació, han mostrat la seva preocupació per la mort prematura de jugadors retirats de la NBA. Un dels exemples més significatius va ser la mort de diversos exjugadors, tots de menys de 60 anys, entre febrer i setembre del 2015: Moses Malone (de 60 anys), Darryl Dawkins (58), Jerome Kersey (52), Jack Haley (51), Christian Welp (50) i Anthony Mason (48). "Jo sempre li dic a la meva dona: «No veuràs gaires homes de set peus d'alçada (2,13 m) pel carrer amb 75 anys»", va dir coincidint amb aquestes notícies Larry Bird, campió amb els Boston Celtics, en un reportatge de Jackie MacMullan al portal d'esports ESPN que recull l'estudi. Un altre pivot històric, Bill Walton, afegia en el mateix article: "Els esportistes som el nostre pitjor enemic, perquè no escoltem els nostres cossos, no escoltem els metges i no ens n'adonem fins que ja és massa tard".

"Això va fer que molta gent es plantegés si practicar bàsquet professional podria ser un factor de risc per a la salut", expliquen José A. Martínez i Martí Casals. De fet, la NBA i l'associació de jugadors van reaccionar el 2016 creant un pla per fer revisions a jugadors retirats. Des del 2013, un estudi analitzava l'estructura i les funcions cardíaques de 526 jugadors en actiu a les plantilles. Prèviament, i coincidint amb el 50è aniversari de la NBA, el 1996, la lliga ja va fer un estudi sobre mortalitat que cobria un total de 2.810 jugadors.

Els més alts i els afroamericans moren abans

Després d'analitzar els 3.985 jugadors que van jugar a la NBA des del naixement de la competició, el 1946, fins a l'abril del 2015, els resultats d'aquest estudi suggereixen que l'alçada i l'ètnia estan associades a la mortalitat. Els jugadors més alts i els afroamericans, en general, moren abans que els jugadors més petits i blancs. Alhora, han demostrat "empíricament que la taxa de mortalitat anual en general és més baixa entre aquests exjugadors que en la població en general", afirmen Martínez i Casals.

Entre els factors que poden explicar aquestes diferències, l'estudi apunta, principalment en el cas dels jugadors afroamericans, "l'efecte del treballador saludable", és a dir, "la tendència de la població activa i ocupada a mostrar índexs de mortalitat més favorables que la població general ", segons expliquen els investigadors. Així mateix, també s'apunta a la hipòtesi de la bretxa salarial com a factor que podria explicar les diferències en mortalitat.

Les conclusions del treball poden resultar d'utilitat per dissenyar estratègies en plans de salut i en els criteris de destinació de recursos en relació a polítiques sanitàries. En el cas de l'alçada, "un factor de risc clarament identificat", l'estudi "pot ajudar a implementar accions concretes de prevenció i monitorització". Pel que fa a l'ètnia, els resultats "poden contribuir a dilucidar si, a més dels factors socioeconòmics, hi ha algun tipus de causa relacionada amb la morfologia del cor, com alguna investigació ja ha suggerit anteriorment", apunten Martínez i Casals. A més, l'estudi proporciona estimacions sobre l'esperança de vida dels jugadors en funció de l'estatura i l'ètnia tenint en compte l'any de debut a la NBA.

Les dades relatives a alçada i ètnia, claus en el resultat final, es van obtenir de múltiples fonts amb un procés de validació que va implicar una doble codificació manual i independent per part de l'equip d'investigació. L'estudi s'ha publicat respectant els codis d'Open Science per donar accés públic i obert, amb criteris de transparència i permetent la reproductibilitat de les dades, i connecta amb un estudi previ sobre tromboembolisme pulmonar realitzat per Martínez i Casals i amb un article de Julián Felipo sobre si la de jugador pivot podia ser una professió de risc a la NBA.