Toni Sáez: "Hem d'aprendre a conviure amb la situació i adaptar-nos-hi"

BarcelonaToni Sáez va ser nomenat fa unes setmanes com a nou director tècnic del Femení Sant Adrià, una de les grans referències estatals de bàsquet formatiu. Aquest jove de 31 anys ha assumit el repte en un moment marcat per la pandèmia del coronavirus.

Com va rebre la notícia?

El dia en què Dani Poza va anunciar que no seguiria al club, el president Pepe Aneas em va cridar al despatx i m'ho va proposar. Primer vaig tenir un moment de xoc. L'oferiment em va impactar i no tenia clar si era el moment. Poder compartir-ho amb l'Adrià Martínez [què serà el responsable de l'etapa d'iniciació], a qui conec molt bé, em va donar una mica d'oxigen. Porto onze anys a la casa i, segurament, si hagués vist la situació des de fora, també hauria pensat en mi. Per sentiment i per coneixement del club i de les generacions de jugadores que tenim.

Com han sigut els primers dies?

Segurament molts clubs pensaven que podrien aprofitar-se d'una teòrica debilitat temporal, però no ha sigut així i estic molt content de com està anant tot. Fins i tot millor del que m'esperava.

Dani Poza va deixar el llistó molt alt.

Sí, va fer una molt bona feina. Hem disfrutat del seu treball. L'estructura que hi ha d'entrenadors és molt bona i està molt unida. Tothom sap què volem i aporta coses interessants, així que es tracta de potenciar-ho. La feina dels entrenadors ens ha d'ajudar a seguir creixent. Volem mantenir una estructura d'entrenadors fidels i de primer nivell.

Quins objectius es marca?

El repte és seguir en la mateixa línia i confeccionar equips el màxim de competitius possible. Sabem on es mereix estar el club. Cada any no es podrà guanyar perquè els rivals també fan bé les coses, però volem seguir sent el planter de referència. Aportarem idees fresques, però l'objectiu és seguir en la mateixa dinàmica.

Quina paraula defineix el club?

Família és una paraula que se sent molt dins del club. Jo porto onze anys al club i tinc un sentiment molt gran perquè aquí sempre m'han donat suport i m'han valorat, tant la junta directiva com les jugadores. Es podria dir que és com la meva segona família. Aquí he après de molta gent.

Com us afecta la situació actual?

És difícil, perquè hem de fer moltes reunions a través de videotrucades. Potser ens ha beneficiat una mica en el fet que hem tingut més temps per parlar amb la gent. La part negativa és que no tens contacte directe amb les persones o amb les famílies i és una llàstima. Hem d'aprendre a conviure amb la situació i adaptar-nos-hi. Jo soc optimista i espero que la pròxima temporada pugui començar amb normalitat. No vull cridar el mal temps.