GironaEl Bàsquet Girona va anunciar el fitxatge de Pierre Oriola (Tàrrega, 1992). Després que el Barça li comuniqués fa unes setmanes la seva no continuïtat, el jugador ha descartat ofertes per jugar a Kuban (Rússia), Bursa (Turquia) o Saragossa per sumar-se a un projecte molt engrescador. La seva primera entrevista, a l'ARA.
Com se sent?
— Estic content i molt il·lusionat d’estar a Girona i de poder ajudar en aquest projecte impulsat pel Marc Gasol. Hi ha molta il·lusió. Tinc moltes ganes de fer bé les coses. Em vull reivindicar a Girona després d’una temporada complicada, amb lesions i sense gaire minuts. Vull intentar ajudar l’equip perquè arribi al seu màxim nivell, aportar el meu gra de sorra i la meva experiència perquè el projecte es pugui quedar a l’ACB i seguir creixent com a club.
Tenia altres opcions. Per què va escollir la del Bàsquet Girona?
— Tenia opcions per marxar a l’estranger i no eren dolentes. Les vam estudiar i durant alguns moments vaig tenir al cap acceptar-les i provar coses noves. També tenia oportunitats d’altres equips de l’ACB, però Girona em permetia estar al costat de casa. El detonant, el Marc Gasol, que ha sigut insistent, també ha sigut important. Em trucava cada dia per animar-me a sumar-me al projecte. Estar a prop de casa em permetrà seguir amb el meu procés de recuperació de l’esquena. El més sensat i lògic era quedar-me a Girona, que té un projecte molt ambiciós.
Com està físicament?
— Em trobo bé. He estat un mes a Madrid treballant exclusivament al gimnàs. El que volíem era treure tots els problemes que tenia a l’esquena. El nervi estava pinçat i calia treure tota la tensió, estructurant bé tota la zona lumbar. A més, he treballat el core i he enfortit les cames. Em trobo molt a gust i he començat a fer coses d’adaptació a la pista. M’estic sentit molt còmode.
Vostè sempre ha sabut adaptar-se al rol que ha convingut. Quin Oriola ens hem d’imaginar a Girona?
— No ho sé, això ho veurem quan agafi tant el ritme de la competició com les idees de l’entrenador. Cal veure què necessita l’equip de mi. El que Oriola donarà és guerra, lluita, entrega, defensa i rebot. He anat millorant el tir exterior. Em posaré al servei de l’equip per encomanar-li la meva energia. Si el meu paper serà més important o no, ho anirem veient amb el temps.
Amb quins ulls es mira Aíto García Reneses?
— Estem parlant d’un entrenador referent, no només per als jugadors sinó per als entrenadors. Porta molts anys a l’elit i ha estat en molts grans equips. Tots els seus equips van de menys a més. Ell té una idea clara: que els jugadors aprenguin a jugar. No es tracta de fer un sistema sinó d’entendre el que és jugar a bàsquet. Els conceptes bàsics els porta a l’excel·lència i són els jugadors els que han d’anar decidint. Ell guia i dona pautes, però té molt clar que els jugadors són els que estan a la pista. És un luxe aprendre al seu costat. Treu resultats amb un bàsquet fàcil i l’exemple més clar i increïble és el de l’Alba de Berlín
Quin regust li deixa la seva etapa a Can Barça?
— El regust és no haver aconseguit algun títol més i haver participat en algun d’ells. L’Eurolliga era un dels objectius que teníem marcats i no va poder ser. Jo soc molt del Barça i m’hauria encantat estar-hi el màxim nombre d’anys possible o, almenys, complir el meu contracte. Això m’ha deixat mala boca. He passat pàgina.
La resposta de la massa social sempre va ser molt positiva.
— Estic content amb l’estima i les bones paraules que els culers sempre m’han dedicat. Ho fes bé o malament, l’afició i els grups d’animació sempre em va donar suport. En els cinc anys que he estat al Barça m’han tractat molt bé. És un luxe que tanta gent pugui valorar la teva feina i ho agraeixo molt.
Com serà jugar contra el Barça?
— Estrany i difícil. He estat cinc anys anant cada dia al Palau Blaugrana, fent el mateix recorregut amb el cotxe, i viure-ho com a rival no serà fàcil. Però això forma part de la vida de l’esportista professional. Serà un partit molt complicat, però em farà il·lusió veure cares conegudes i tornar a la que ha sigut casa meva. Poder enfrontar-me contra ells voldrà dir que la meva esquena està bé i la il·lusió segueix intacta per seguir fent el que més m’agrada.
Va veure el clàssic dijous?
— Estava nerviós perquè el clàssic és un partit en què jo sempre m’havia envalentit i estava molt motivat. Ara continuo volent que guanyi el Barça, però ho veig des d’una altra perspectiva. El Barça va plantejar un partit molt seriós durant 36-37 minuts, però al Madrid sempre l’has de rematar. El Barça no ho va fer i li va donar esperances. Al final el partit es va decidir en un cara o creu.
El Baxi Manresa no incomoda un Barça amb ritme (78-101)
El Barça va aprofitar la inèrcia del clàssic de dijous per superar un Baxi Manresa amb massa problemes en el seu joc interior (78-101). L’equip blaugrana, que ja guanyava per 20 punts durant el segon període, va tenir un partit còmode al Nou Congost.
Sarunas Jasikevicius va aprofitar el partit per repartir minuts entre alguns dels jugadors menys habituals, com ara Oscar da Silva. L’aler pivot va anotar 14 punts, els mateixos que un Rokas Jokubaitis que va anotar quatre triples. Rafa Villar, un jove que fa uns anys jugava a l’Infantil B, va estrenar-se a la Lliga Endesa.
Tot i dominar el rebot, el Baxi Manresa mai va poder igualar el ritme del Barça. Els seus percentatges de tir exterior van ser molts baixos i, a més, l’equip local va perdre 17 pilotes contra un rival que sempre va jugar amb una marxa més. Bortolani (16 punts) i Harding (14) van ser els màxims anotadors, però van necessitar molts tirs per ser productius en atac.
Minuts abans del partit, el Baxi Manresa va informar que Justin Hamilton ja no forma part de l’equip. Club i jugador van arribar a un acord per acabar la seva relació contractual a petició del jugador, que va al·legar problemes personals.
El Joventut de Badalona visita aquest diumenge (19.30 h, #Vamos) la pista del Reial Madrid. “Hem de ser valents, fer bé les coses i cometre els mínims errors possibles. No hem de pensar en qui tenim davant sinó en ser el millor Joventut possible”, diu Carles Duran, que té la baixa de William Howard.
El Bàsquet Girona, per la seva banda, rep l’Unicaja (12.30 h, Movistar Deportes) amb la voluntat de sumar el primer triomf de la temporada.