Pepe Aneas: "És un orgull que et declarin el millor planter del bàsquet femení"

BarcelonaL'Snatt's Femení Sant Adrià va aconseguir l’ascens a la Lliga Femenina Endesa després de la suspensió del campionat. A l’espera de trobar els recursos necessaris per inscriure’s a la màxima categoria, el club lila tornarà a l’elit del bàsquet femení. Pepe Aneas, president de la institució des del 1986, es mostra satisfet amb la fita aconseguida.

És el segon ascens en quatre anys. Què se sent a l'estar entre els millors?

Sempre és molt gratificant i molt excitant aconseguir un ascens a la màxima categoria. Aquest any que ve fem quaranta anys i els últims hem recollit tota la feina ben feta al llarg de tot aquest temps. Aquests ascensos certifiquen que hem treballat en el bon camí perquè la nostra filosofia sempre ha sigut treballar el planter com a base del nostre projecte, i han estat equips de la casa els que ho han aconseguit tant el 2017 com ara el 2020.

Heu viscut una muntanya russa en les últimes temporades. La primera arribeu als quarts de la Copa de la Reina, la segona baixeu i la tercera torneu a pujar.

Han estat tres anys molt intensos, amb diferents sensacions, i hem fet alts i baixos importants. La primera temporada va ser un somni, no ens crèiem realment el que ens estava passant. Vam acabar vuitenes a la competició final, a la primera volta érem sisenes i vam entrar a la Copa de la Reina. Va ser una temporada brillant per ser la primera a la Lliga Femenina. La segona temporada tot va sortir malament. No la vam encertar amb l’staff tècnic, hi havia alguns fitxatges que no van acabar d’adaptar-se i tot plegat tampoc ho vam gestionar bé i, esclar, en una categoria tan gran quan t’equivoques ho acabes pagant.

Aquesta temporada la idea era seguir amb la mateixa filosofia però apostant per un equip que pogués ascendir. Tot i tenir jugadores de la casa, vam fer quatre fitxatges d'estrangeres que tenien bastanta qualitat. Al mes de març, quan va haver-hi el tall, érem primeres, i al final ens hem trobat amb aquest ascens que és una mica estrany perquè faltaven cinc partits, però ha sigut espectacular. Estem molt contents igualment.

La Federació Espanyola va donar per finalitzada la temporada. Com vau viure la decisió?

Al no poder continuar la competició, l'únic criteri objectiu que tenien era fer pujar els dos equips que en aquell moment anaven primers als seus grups. Hi havia dos grups a la Lliga Femenina: al grup A hi havia l'Estudiantes, que tenia una posició clara de lideratge, i al grup B hi érem nosaltres empatats amb l'Ardoi, però per average passàvem per davant i, en aquest cas, tenien un partit menys. Per això ha sigut una mica més conflictiu el nostre ascens.

El club necessita un pressupost de 200.000 euros per ser admès a la categoria.

Estem intentant buscar un patrocini privat, tenim contacte amb algunes empreses i intentarem que col·laborin en el projecte. Quan tinguem un patrocinador principal, ens tocarà buscar suport institucional. L'època anterior vam patir molt els endarreriments i els incompliments de la part institucional, i ho vam passar molt malament. No tornarem a dependre de les institucions perquè seria posar en perill el club. Tenim fins al 30 de juny per confirmar si sortim a la Lliga Femenina o ens quedem a la Lliga Femenina 2.

L’arribada del coronavirus quin impacte ha tingut sobre el club?

Ens ha afectat la tresoreria d'aquests mesos. Havíem previst uns ingressos que finalment no han arribat. Creiem que afectarà tots els equips i que això farà que la massa salarial baixi i que, per tant, hi hagi més jugadores al mercat. Això serà un avantatge en el sentit que, quan sapiguem els recursos que tenim i si estem a la Lliga Femenina, podrem fer una plantilla amb menys diners que altres anys. Però sempre apostant per un equip que tingui una bona dinàmica de treball, perquè així és més fàcil aconseguir els objectius.

L'adeu de Dani Poza després de quinze anys i l'arribada de Toni Sáez a la direcció esportiva com afecta?

El Dani ha fet una tasca que està a la vista de tothom i volia un canvi d’aires. En aquest sentit nosaltres ja teníem preparat el relleu. El Toni portava molts anys, és una persona amb una edat ideal per assumir aquest repte. Per sort, el Femení Sant Adrià no només té planter de jugadores, sinó també d'entrenadors. Això és la millor garantia que continuarem donant guerra.

La temporada de Bojana Kovacevic i Helena López ha sigut molt bona.

La Bojana és una jugadora excel·lent pel que fa a caràcter, té una qualitat innata per jugar al bàsquet i, a més, fa vestidor. S’ha ajuntat amb l’Helena López, que és una líder bestial, amb una capacitat de lluita increïble. Hem tingut la sort d’aquestes jugadores que han tirat de l’equip tant en l'aspecte esportiu com humà. A López crec que quan es retiri se li haurà de fer un homenatge al bàsquet català, perquè representa tots els valors d’un equip.

Esteu construint un equip de la casa. Què representa per a la institució ser considerada la base del bàsquet femení espanyol?

No t'ho puc explicar. És una sensació molt forta, és orgull, és satisfacció, és pensar que has dedicat tota la vida al club i que, finalment, has arribat a un punt d’excel·lència en què cap de nosaltres somiava, no érem tan ambiciosos, sinó al contrari. Nosaltres el que volíem era tenir equips bons, que estiguessin jugant a Preferent, però d’aquí a jugar campionats d’Espanya, a guanyar-los, que et declaressin millor planter espanyol... no era ni un somni. Dir que estem molt contents o molt orgullosos es queda curt.