Pablo Muñoz Rojo: "El capitalisme racial és orgànic a l'esport"

BarcelonaUna part important de la població blanca dels Estats Units desconeixia o minimitzava el racisme, però quan els jugadors i les jugadores de la NBA i la WNBA van alçar la veu el moviment del Black Lives Matter va agafar una altra dimensió. Pablo Muñoz Rojo acaba de publicar Baloncesto y racismo (Catarata), un llibre que s’acosta al racisme a través de la indústria del bàsquet.

Per què l’assassinat de George Floyd es va convertir en un punt d’inflexió?

— Va marcar un abans i un després del moviment antiracista. Milions de persones van veure les imatges del linxament a plena llum del dia. Va quedar gravat i tothom va poder veure els fets de manera explícita. La tensió ja era evident perquè no feia gaire que Breonna Taylor havia sigut assassinada. La pandèmia també va ser important. La gent era a casa i els jugadors van decidir fer pública la seva posició.

Les veus dels jugadors d’altres èpoques que protestaven sempre quedaven silenciades. Què ha canviat?

— Abans qui alçava la veu era castigat, però sense aquelles primeres veus no haurien arribat les de després. La lluita dels pioners ha permès que els jugadors actuals tinguin més poder. El sindicat de jugadors, que majoritàriament està format per esportistes negres, s’ha enfortit molt. El seu estatus ha canviat. El fet que va transformar la balança de poder va ser quan els jugadors van aconseguir fer fora el propietari dels Clippers, Donald Sterling, per comportaments racistes.

Quina relació de poder hi ha?

— Una NBA amb, majoritàriament, empresaris blancs i jugadors negres provocava una relació de submissió. El capitalisme racial és orgànic a l'esport i compta amb un sistema que s’encarrega d’alimentar aquest model constantment. L’explotació comença a les universitats. L’enriquiment d’un sector ha vingut per una mà d’obra racialitzada que sovint prové dels llocs més marginals de la societat. Es crea un imaginari que limita algunes expressions culturals només quan beneficien el mercat.

L’últim cas de Tyre Nichols ha tornat a disparar la tensió.

— El triomf de Joe Biden va generar una anestèsia, però els canvis polítics que s’han produït no són suficients. Quan torni a passar un fet semblant, la tensió tornarà a aflorar perquè el racisme als Estats Units no ha desaparegut. Hi ha una calma fictícia, però tindrem un any intens amb eleccions a la Casa Blanca.

Les jugadores de la WNBA també han sigut molt actives.

— Elles van ser les primeres que van fer posicionaments importants i, de fet, algunes van ser multades, però les seves protestes no van tenir tanta visibilitat. Les jugadores tenen menys poder adquisitiu i, en canvi, van ser molt valentes. Com en moltes de les protestes, el moviment va ser impulsat i liderat per dones. El paper de les jugadores negres va ser clau. Els seus discursos són més forts, sonen més coherents i estan més vinculats a un antiracisme polític. La seva implicació va ser més gran.

El moviment no hi entén, de fronteres.

— Aquestes tensions no poden quedar com un problema dels Estats Units. El racisme és global i també existeix a Europa. Alguns jugadors negres han passat per situacions racistes, especialment en el futbol, i, per tant, no es pot limitar el debat als EUA.