Oleksandr Proixuta: "Parlo de bàsquet enmig d'explosions, alertes d'atacs aeris i sirenes del toc de queda"

BarcelonaL'atac rus a Ucraïna ha canviat la vida de milions de persones. Cada llar amaga una història. Oleksandr Proixuta és un periodista especialitzat en bàsquet que, després de quedar-se sense feina d'un dia per l'altre, intenta utilitzar l'esport per alimentar els somnis d'una població que no es resigna a perdre la identitat.

Com és la situació a Kíiv?

La situació està bé de moment. Sentim soroll d'explosions, però són al voltant de Kíiv, en pobles més petits com Irpín, Vixgorod i Butxa. Alguns dies van ser força sorollosos en aquest front, però no tenim destruccions de cases ni grans incendis com va passar fa unes setmanes. La ciutat intenta reobrir. Aquest procés va començar fa uns dies. La majoria de barberies i cafeteries han reobert la porta; les empreses més petites també han tornat a treballar. Jo parlo de bàsquet enmig de soroll d'explosions, alertes d'atacs aeris i sirenes del toc de queda, però la gent intenta tornar a la vida normal. Tothom entén que un únic projectil pot destruir-te la casa o matar-te, però és impossible viure en alerta constant. Així que la gent s'hi adapta.

Pot fer la seva feina?

— Abans que esclatés la guerra tenia dues feines principals: emetre partits de la NBA per al servei de streaming Megogo i cobria el bàsquet ucraïnès per a alguns mitjans. El bàsquet ucraïnès està en suspens fins a la tardor. Estic seguint tots els moviments dels nostres jugadors. Uns 20 o 25 van marxar a altres països d'Europa i intento veure alguns dels seus partits, però no puc anomenar aquest procés una cobertura normal. Així que, de moment, només faig publicacions al meu canal de Telegram i gravo alguns podcasts de la NBA i la NCAA amb els meus amics. Tenim una petita empresa anomenada SportHub: és una xarxa de podcasts esportius. És l'única feina que tinc la possibilitat de fer en aquest moment.

Com afectarà aquesta situació el bàsquet ucraïnès?

— La situació ha fet endarrerir el bàsquet ucraïnès uns set o vuit anys. Vam tenir la mateixa situació quan va començar la guerra el 2014. Teníem una gran lliga amb bons jugadors i els equips ucraïnesos competien bé a Europa. Tot això va desaparèixer. Durant set anys la federació i els empresaris implicats van treballar per recuperar posicions. El producte que s'havia aconseguit era molt bo. Fins i tot la lliga femenina va assolir unes cotes a les quals no arribava des dels anys 90. Ara tot ha tornat a zero i caldrà almenys quatre o cinc anys per recuperar la normalitat quan s'acabi la guerra. Molts empresaris, que eren patrocinadors principals d'equips de bàsquet, han perdut els seus negocis. Així que el bàsquet per a ells no serà una prioritat. És realment dolorós, però és així. La majoria dels jugadors ucraïnesos bons ja han marxat del país i no hi tornaran fins que no es recuperi la normalitat. Els pròxims dos o tres anys seran molt durs.

Quant de temps durarà aquesta situació?

— No soc un expert en política. Espero que s'acabi més aviat que tard. Però entenc que és un procés llarg. Almenys durarà els pròxims mesos. Fins i tot si els russos marxen avui, es trigarà molt de temps a desminar el país i a reconstruir el que han destrossat. O per construir alguna cosa nova. No serà un procés ràpid.

Està d'acord amb la decisió de l'Eurolliga de desqualificar els equips russos?

—  I tant! Estic d'acord amb totes les sancions a què ara s'enfronta l'esport rus. La comunitat esportiva internacional no ha de donar cabuda al país que va iniciar la guerra. Espero que els equips russos no tornin a les principals lligues europees de cap esport durant almenys els tres anys vinents.

S'han destruït molts pavellons ucraïnesos?

— La majoria de pavellons principals estan bé, gràcies a Déu. Però alguns de més petits s'han destruït. El més famós és l'Avangard, un gran centre de bàsquet amateur i juvenil a Kíiv.

Coneix algun jugador o entrenador ucraïnès que lluiti al front?

— No conec jugadors de bàsquet reals que lluitin directament a l'exèrcit ucraïnès. Alguns jugadors de bàsquet famosos, com Oleksandr Volkov i Slava Medvedenko, han entrat a la defensa territorial de Kíiv i la seva regió. Patrullen per la ciutat, fent feines importants. Però no és el mateix que, per exemple, l'entrenador de futbol Iuri Vernidub, que ara treballa al departament d'artilleria a la primera línia real al sud d'Ucraïna. Altres jugadors fan una feina de voluntaris: recollir o transportar ajuda humanitària a aquells que la necessiten, i intentar trobar material per a l'exèrcit utilitzant els seus contactes a l'estranger.