Carles Duran: "Encara xoca que faci els temps morts en català, però és la nostra llengua"

BadalonaUnes hores abans d'estrenar el play-off de l'Eurocup, Carles Duran atén l'ARA per analitzar una temporada majúscula del Joventut de Badalona. L'entrenador acaba de renovar contracte i afronta el tram decisiu amb tota la il·lusió del món.

Amb quines sensacions arriben a aquesta eliminatòria?

— Arribem bé, però l'aturada se'ns va fer una mica llarga. Hem intentat aprofitar el temps per recuperar jugadors i afrontem el tram final amb molta il·lusió i amb la plantilla preparada per poder ajudar.

Què hem d'esperar del Ratiopharm Ulm?

— És un equip molt ben treballat, tant al davant com al darrere. El seu perfil és molt de la Lliga alemanya, amb molts jugadors del país. No és un equip gaire alt i la lesió del Cristiano Felicio els ha perjudicat. Ofensivament és un equip molt ric en detalls. Han quedat en vuitena posició perquè han tingut moltes lesions, però és un equip molt competitiu que ha aconseguit guanyar en pistes molt difícils.

L'entrenador és el Jaka Lakovic, que va ser ajudant seu.

— Que tots dos puguem estar a aquest nivell és una bona notícia. Ho està fent molt bé al seu equip perquè, a més, ho està fent amb recursos molt limitats. Si no estem al 100%, és un rival que ens posarà en dificultats.

El format és atípic, amb eliminatòries a un partit. Quina opinió en té?

— És la primera vegada que m'enfronto a aquest format, mai he jugat unes eliminatòries així. Per un costat, podrem jugar totes les eliminatòries a casa. Jugar a Badalona és un premi que hauria signat a l'inici de la temporada i que és conseqüència de la lliga regular que ha fet l'equip, que és de 10. Per l'altre, és un format de risc en què no tens marge d'error. No pots tenir un mal partit.

De quin aspecte n'està més content quan veu jugar la Penya a aquest nivell?

— Del fet que la gent es pot identificar molt amb nosaltres. Quan es parla de la Penya, la gent parla d'un equip divertit, que juga ràpid i que fa un joc alegre i vistós per a l'espectador. Crec que a la Penya venem un producte que és engrescador perquè la gent s'ho passa bé. Intento tenir un format d'equip en què tothom se senti partícip. Hi ha rols i jugadors amb diferent experiència, però tothom se sent partícip. Quan hem tingut problemes, tothom ha tingut el seu moment. A mi m'agrada que es parli de nosaltres com a equip i no com el conjunt de certes individualitats.

A mi m'ha cridat l'atenció com han mantingut el nivell tot i els problemes de lesions a la posició de base.

— No ha sigut fàcil perquè el Ferran Bassas s'ha perdut gran part de la temporada. L'entrada del Guillem Vives ha sigut senzilla perquè ell ja havia jugat amb mi i, per tant, la seva adaptació no s'ha notat tant. Quan ells no hi han sigut, l'equip ha fet una passa endavant. Aquesta Penya destaca per la manera de jugar. Tenim molts i diferents generadors de joc i això ens ha ajudat. Hem sabut trobar altres opcions, com la de crear joc a través del pal baix, que és una cosa que en el bàsquet europeu s'està perdent. Es tracta de buscar els punts forts i no pensar en les nostres debilitats. A més, l'Andrés Feliz ha aprofitat la situació per seguir creixent. L'Eurocup ens ha ajudat a fer créixer diferents jugadors sense deixar de ser competitius.

Vostè va agafar l'equip en una situació límit i ara l'escenari és diferent.

— He viscut la situació amb naturalitat. He intentat centrar-me en el que depenia de mi: entrenar bé, ajudar els jugadors, ser competitiu i intentar guanyar cada partit... Fer la meva feina! He intentat fer més Penya que mai, potenciant el jugador de la casa i donant-li valor al jugador fet per nosaltres. He intentat introduir jugadors que ens podien ajudar. Segur que m'he equivocat, però hem tingut encerts. En aquest procés hem passat de lluitar per evitar el descens a veure la gent criticar-nos perquè no guanyem cada dia. S'ha de trobar l'equilibri. Tothom diu que som un club formador, però tothom vol que sigui competitiu i això és el que hem intentat. He renovat perquè crec que no hem de perdre la nostra essència i que es vol seguir per aquest camí. L'objectiu és ser més regulars i pujar un esglaó per mantenir-nos entre els primers. Això costa, perquè econòmicament no hi som. Si estem fent bé les coses, hem d'intentar que el nucli no perdi força. Volem seguir a les posicions de privilegi, com el Tenerife o el València.

La gent està molt engrescada.

— Ens agrada molt jugar al Palau Olímpic, on hem trobat una unió molt bona amb els aficionats, però necessitem més gent per al tram final. Hem de trobar un punt mitjà. Potser no hem de tenir sempre 12.000 persones, però sí que hem de ser capaços de créixer. La gent és exigent amb mi i amb l'equip i jo vull ser-ho amb ells. Els aficionats que venen ens estan ajudant molt i s'ho estan passant molt bé. Abans es parlava de problemes econòmics i de jugadors que marxaven, ara es parla dels joves i de com juguem.

Consideres que de vegades no es valora el que estan fent?

— No, no em correspon parlar de la feina d'altra gent. La setmana passada em va sorprendre que es parlés més de la Penya per l'esdeveniment de les criptomonedes que perquè anés tercera classificada... Crec que el bàsquet català s'hauria de sentir orgullós de nosaltres. Es parla de la Penya i se'n parla bé, però això és un negoci i jo vull que se'n parli més perquè ho estem fent bé. Som un equip que tenim sis jugadors fets a la casa i un entrenador al qual li encanta parlar català.

Encara sorprèn que faci els temps morts en català.

— Encara xoca que faci els temps morts en català i ho entenc, però és la nostra llengua. La part de la meva mare ve de Sòria i la meva àvia paterna és de Múrcia, però gràcies als meus pares el català ha sigut una llengua molt estimada i cuidada. M'agrada parlar català i amb la majoria de jugadors ho faig. És la llengua d'aquest equip. Lògicament, tinc altres jugadors, però és una llengua respectada al vestidor. A la nostra manera posem el nostre granet de sorra.

Amb quins ulls es mira el projecte del Joventut femení?

— No coincidim gaire perquè elles s'entrenen al vespre, però normalitzar l'esport és una gran notícia. Tinc una filla i un fill i els dono el mateix valor als dos. A mi m'agradaria que aquest equip el poguéssim potenciar gràcies a les noies del planter que van creixent, i això és un procés que necessita temps. L'estructura del bàsquet català femení és extraordinària. La Penya ja tenia equip femení i el club ha pres una decisió que no és fàcil. Espero que ben aviat es parli de la Penya com a planter de jugadors i de jugadores i que l'equip femení sigui el més competitiu possible.