Brandon Davies: "Audie Norris? Espero que la gent també recordi el meu nom"

BarcelonaBona part de les aspiracions del Barça a la final four de Colònia passen per l'energia que sigui capaç d'encomanar Brandon Davies (Filadèlfia, 1991), un jugador que s’ha guanyat el cor dels aficionats del Barça gràcies al seu esperit de lluita sobre el parquet.

Brandon, parli’m una mica dels pensaments que li ronden pel cap.

— Crec que més emoció que cap altra cosa. Tots els que formem part d’aquest projecte estem vivint un moment especial, molt emocional, i haurem d’estar físicament preparats.

Em fa la sensació que en les últimes setmanes vostè ha fet un pas endavant. Se’l veu jugar amb més confiança. Hi està d’acord?

— Sí, hi estic d’acord. En aquest tram de la temporada, tant pel que fa individualment com com a equip, tenim molt assimilats els conceptes tàctics, les nostres normes de joc, i això em permet jugar amb més confiança que quan estàs construint coses durant altres parts de la temporada. Crec que la confiança amb què estic jugant té a veure amb el fet que ens trobem en la recta final de la temporada i soc més conscient de com puc ajudar els meus companys i l’equip.

—

Quan vostè i Nikola Mirotic estan endollats, el joc interior del Barça sembla imparable. Quin grau de complicitat té amb ell?

— El Nico és un jugador increïble, això ho sap tothom. És un jugador molt intel·ligent i quan està sobre el parquet et fa les coses molt fàcils i t’obre moltes portes. Ell atrau molta atenció de la defensa rival i la resta de jugadors podem trobar tirs oberts. Facilita molt el nostre joc. Ens complementem molt bé perquè ell pot jugar al pal baix, però també és un tirador extraordinari. Des que ens coneixem millor hem pogut millorar el feeling i saber què farà l’altre abans fins i tot que ho faci. És una connexió especial que espero que funcioni en partits importants com en la final four.

Pau Gasol ha arribat fa poc. Com està veient la seva adaptació?

— És un jugador immens. Ha sigut capaç de recuperar la forma física i el ritme després d’una lesió. M’encanta veure’l jugar al màxim nivell. Intento aprendre moltes coses d’un jugador amb la seva experiència perquè sempre estudia el joc i intenta ser millor. Sempre està disposat a ajudar-me, així que intento treure’n profit.

Què va aprendre de la final four que va jugar amb el Zalgiris?

— Va ser una oportunitat increïble. Va ser molt especial, no només per a mi, perquè era la meva primera final four, sinó també per al club. Va ser un moment històric per a l’entitat i la manera en què vam aconseguir l’objectiu va fer que encara fos més especial. Mirant-ho amb perspectiva, esclar que m'hauria agradat guanyar el títol, però va ser molt emotiu. Ara que hi torno espero poder ser campió.

Quina serà la clau perquè això sigui possible?

— Crec que serà important posar atenció en els detalls, perquè els quatre equips s’han guanyat el dret a lluitar pel títol i tots volem ser campions. La clau serà ser capaços de tenir la mentalitat correcta i de seguir el nostre pla de partit, posant molta atenció en els petits detalls.

Com d’important és la mentalitat per al seu joc?

— Especialment per a mi hi ha un grapat de coses que fan millorar el meu rendiment. Necessito conèixer les característiques dels rivals, els seus punts forts i les seves febleses, sobretot quan fem canvis defensius i em toca emparellar-me amb jugadors exteriors. Són petits detalls que et permeten competir millor als dos costats de la pista.

Quin significat té un partit per a vostè?

— Crec que, analitzant-ho des del punt de vista de l’equip, un partit té més a veure amb una partida d’escacs. El que és capaç de portar la iniciativa i de veure com evoluciona el joc hi té molt de guanyat. Quan arriba el moment decisiu, aleshores el partit es converteix en una batalla en què has de lluitar per totes les coses. No només de manera individual sinó amb els teus companys com a equip. És com si et convertissis en un soldat que intenta fer el que el seu entrenador li demana.

Quins jugadors han inspirat el seu joc?

— N’hi ha molts que han tingut influència en el meu joc, especialment quan era jove i volia ser com Michael Jordan o Kobe Bryant. Actualment m’agrada molt LeBron James. M’agrada veure jugadors de la vella escola com Hakeem Olajuwon o Karl Malone. Com que vaig créixer a Utah, el vaig veure jugar sovint. M’agrada extreure detalls petits de jugadors molt diferents i intentar incorporar-los al meu joc.

Em parla de la vella escola... Creu que el jugador interior clàssic està en perill d’extinció?

— No diria que està en extinció. Hi ha molts equips tant a Europa com a la NBA que juguen amb pivots alts, però tothom s’està adaptant al joc actual, en què tots els jugadors han de ser capaços d’obrir-se i tirar de fora. Jo em considero un jugador de la vella escola, però m’he adaptat als canvis i he intentat millorar el meu tir i la meva defensa per aconseguir èxits durant la meva carrera.

Els aficionats el comparen amb Audie Norris. El coneix?

— Quan vaig arribar a Barcelona, tothom em comparava amb ell. Per ser honestos no sabia gaires coses sobre ell, però vaig estudiar la història del club i vaig veure totes les coses que havia fet, tant ell com altres jugadors que em van precedir. És molt positiu que em comparin amb Audie Norris, que va ser un gran competidor. Que em comparin amb un dels més grans de la història del Barça és un honor. Espero seguir el meu camí i que la gent també recordi el meu nom. Encara no el conec personalment, però espero fer-ho aviat.

I què me’n diu del sobrenom de Rambo?

— Això ve del meu primer torneig oficial aquí, de la Lliga Catalana que vam jugar a Badalona. Vaig utilitzar un mocador al cap i recordo que en algun moment de la final la lluita va ser intensa. No m'importava sagnar i vaig lluitar amb tanta energia per cada rebot com vaig poder. Un membre de l’staff, Miki Font, em va dir que era com Rambo.

Què és el que fa diferent Sarunas Jasikevicius de la resta d’entrenadors?

— Per a mi la principal diferència és que és un dels entrenadors més joves i té molta gana. Està al mateix nivell que els entrenadors històrics, però al mateix temps ell continua millorant i evolucionant. Ha anat construint una relació amb ell i crec que puc dir que hem après l’un de l’altre. M’ha ajudat molt i estic molt content d’haver tornat a coincidir amb ell.

Què li demana sobre la pista?

— Ell és un perfeccionista. No vol simplement que faci les coses bé sinó que les faci de la millor manera possible. A més, intenta que sempre estiguem tots en la mateixa sintonia que l’equip i que pensem primer en el conjunt. Quan tot funciona i l’equip juga bé, nosaltres també en sortim beneficiats.

Un altre personatge clau en la seva vida és la seva mare. Que me’n pot dir d’ella?

— La meva mare és una superdona per a mi. Ella ha sacrificat moltes coses per mi i crec que l'ètica de treball em ve d’ella. Va ser una mare soltera que va criar tres fills. El que va fer té tota la meva admiració.

Vostè és molt religiós, oi?

— Sí, soc mormó. La religió té una gran importància en el meu estil de vida i suposo que això influeix en la manera en la qual veig les coses. Intento posar Déu i Jesucrist en primer lloc.