Ante Tomic: "La Penya és fins i tot millor del que m’havia imaginat"

BadalonaEl Barça i el Joventut de Badalona es veuran les cares aquest diumenge (18.30 h, #Vamos) en un clàssic del bàsquet català atípic per l’absència d’aficionats a les graderies, però ple d’atractius esportius. La presència com a visitant d’Ante Tomic, pivot que ha canviat Barcelona per Badalona, serà un dels al·licients de la tarda.

Ante, amb quines sensacions veus l’equip?

Estem prou bé. Per fi tenim tot l’equip recuperat i preparat per entrenar i jugar. Vam passar un mes complicat i ara la trajectòria torna a ser ascendent. Vam començar molt bé la temporada i durant els primers mesos vam fer bons partits, cosa que ens va permetre obtenir victòries importants. Les lesions i el coronavirus ens van fer perdre pistonada, però ara hem recuperat una inèrcia positiva.

El calendari és infernal. El del Palau serà el tercer partit de la setmana.

Jo veig l’equip preparat. Tot i que alguns van passar el coronavirus, no van patir cap símptoma. Ens va servir per descansar una mica. Encara ens falta agafar una mica més de ritme, però tenim prou jugadors per afrontar amb garanties un calendari tan exigent, ple de viatges i de partits molt complicats. És dur, però prefereixo jugar partits que entrenar.

Com t’hi estàs trobant?

Molt bé, em trobo en un bon moment físic i mental perquè els companys, el cos tècnic i el club m’han rebut molt bé. Estic molt content. A la pista intento ajudar l’equip i l’entrenador a transmetre la idea que té al cap de com vol jugar.

Ha canviat molt la manera com estaves jugant fins ara?

Una mica. Si ho comparem amb els dos o tres últims anys al Barça, sí. El meu estil de joc durant tota la meva carrera ha sigut semblant, però ara soc un dels jugadors amb més experiència a l’equip i, per tant, he d’ajudar els meus companys perquè les coses surtin bé. De vegades n’hi ha prou amb un consell o amb l’actitud per donar exemple. Pau Ribas i jo hi som per ajudar els joves a entendre que, quan estan sobre el parquet, el resultat no pot empitjorar. Què vol dir això? Que han d’estar seriosos i concentrats en la seva feina. Són nois joves, però tenen talent i estan jugant a la Lliga Endesa i a l’Eurocup, que és un molt bon aprenentatge.

Com és el Joventut per dins? És com te l’havies imaginat?

La Penya és fins i tot millor del que m’havia imaginat. El club està bé perquè la gent que hi treballa fa bé la seva feina. Entén quina és la seva tasca i la fa amb dedicació. Això és el més important. Tot el que necessites, ho tens. Per a un jugador, això és el més important. Estic molt content amb la decisió que vaig prendre. Pel projecte i perquè em permet seguir vivint a Barcelona amb la meva família.

Ha canviat molt, el teu estil de vida?

Gens. Per a mi no és important, però per als nens i per a la meva dona sí. Els nens necessiten tenir constància i no canviar gaire de ciutat. Era important que poguessin seguir a la mateixa escola, amb el mateix grup d’amics.

Se’t fa estrany no jugar a l’Eurolliga?

No, perquè l’Eurocup també té un gran nivell. Segueixo l’Eurolliga com a espectador, però estic concentrat en la meva competició. Crec que hem d’aspirar a guanyar-ho tot. Tenim un bon equip, però el més important és tenir salut. Volem arribar tan lluny com sigui possible.

El confinament ens va permetre descobrir un Ante Tomic diferent, molt més proper a les xarxes socials.

Veure com la gent va reaccionar a les xarxes socials va ser molt positiu. La idea era obrir-me una mica i tenir més relació amb la gent perquè em coneguin millor. Mai és tard per conèixer algú. Si no hagués existit el coronavirus, potser mai m’hauria fet xarxes socials.

Quines sensacions tens abans de tornar al Palau Blaugrana?

Encara no hi he pensat gaire perquè hem tingut altres objectius. M’imagino que serà estrany jugar contra al Barça al Palau. El fet de no tenir públic ho farà més estrany. Intentaré jugar com qualsevol altre partit: donant-ho tot i per guanyar.

Quin balanç fas de la teva etapa a Can Barça?

Em quedo amb les coses positives. Vam viure partits grans i vaig tenir la sort de compartir vestidor amb bons companys. Els treballadors del club també em van tractar molt bé. Vaig passar vuit anys en un mateix club, que és una cosa poc habitual. Tinc molts records.