Ainhoa López: "La quimioteràpia és dura, però em mantinc molt positiva"

BarcelonaEl Barça CBS jugarà aquest diumenge (18 h) al Palau Blaugrana un partit tan històric com decisiu contra l'Alcobendas. Els aficionats han retirat unes 4.000 entrades. Després d'una temporada molt sòlida tant a nivell de joc com de resultats, l'equip entrenat per Isaac Fernández està molt a prop de l'ascens. El conjunt català no podrà comptar amb Ainhoa López, a qui fa uns dies els metges van diagnosticar un limfoma de Hodgkin, un càncer del sistema limfàtic.

Què significa per al projecte jugar al Palau Blaugrana?

— És un somni per a l'equip, una il·lusió. El projecte i l'esport femení fan un pas més. Nosaltres tenim moltes ganes de compartir el moment amb la gent i contribuir a fer que el projecte continuï creixent. Estem vivint aquest intent d'ascens amb il·lusió, però amb tranquil·litat perquè encara queda molta competició. Hem fet les coses molt bé i hem sigut molt regulars, però hem de continuar així fins al final. Si podem arribar a la Lliga Femenina Endesa per la via directa, molt millor.

Com et trobes tu?

— Em trobo bé, positiva, com jo soc. M'estic adaptant a aquesta nova situació, que és una nova etapa en la meva vida. Ara he de disfrutar el bàsquet des de fora, però tinc l'objectiu, les ganes i la certesa de tornar a fer-ho ben aviat des de la pista. Vull curar-me i posar-me bé. L'actitud és molt important i la tinc, així que cap endavant.

La notícia va ser un cop dur al vestidor, però la gent de l'equip diu que veure la teva reacció ha ajudat a pair-ho.

— És una mala notícia, però per a l'equip també és una motivació. Espero que serveixi com un extra d'energia per afrontar aquest tram de competició. A nivell personal, és impactant. Igual que va impactar a tothom, també a mi i a la meva família, però és el que hi ha i tampoc pots fer-hi res, més enllà d'entomar la situació i afrontar-la.

Per què vas decidir parlar-ne obertament?

— Perquè crec que com a jugadores de bàsquet tenim una visibilitat i un altaveu que altra gent no té. Aquesta malaltia la pateix molta gent i potser des d'on soc joc puc donar visibilitat i potenciar la conscienciació de la importància que té la salut. Si el meu exemple li serveix a algú, ja estaré satisfeta i hauré fet alguna cosa per a la societat. Quan formes part d'un club com el Barça i de sobte desapareixes del dia a dia... em sentia amb l'obligació d'explicar-ho. Volia dir-ho i donar les gràcies a tothom que ja s'estava interessant per mi sense saber què tenia.

La reacció general ha sigut molt bonica.

— Em va emocionar molt. Una cosa és sentir-te estimada i una altra que t'ho demostri tanta gent així. La resposta de la gent m'ha arribat molt. Quan et passen coses dolentes és quan t'adones de tota la gent que t'estima i et vol donar suport. Estic emocionada. El món del bàsquet és molt gran, però la resposta ha sigut aclaparadora. És una motivació per posar-me bé i tornar.

Has començat el tractament?

— Sí, porto una sessió de quimioteràpia i la setmana que ve en tinc una altra. La quimioteràpia és dura i els dies posteriors al tractament són els pitjors, però en general em mantinc molt positiva. El temps va passant i això és senyal que estem avançant. Fa poc més d'un mes que em van donar la notícia... La vida és així, va passant i no te n'adones. Quan em van donar la notícia, tant jo com la meva família ens vam quedar en xoc. Vaig anar al metge amb la meva mare [Loly Rodríguez, una exjugadora del Barça de futbol] i les dues ens vam quedar sense saber què fer. Va ser molta informació de cop i ens va costar d'assimilar. Encara estava pendent de proves per confirmar el diagnòstic, però aquell 19 de gener ja vaig començar a assimilar-ho. Ara ja està paït. Va ser un xoc que ningú s'espera, però que a tothom li pot passar.

T'han parlat de terminis?

— Cada persona és un món i depèn de com reaccioni el teu cos a la quimioteràpia. Si tot va bé, amb un limfoma de Hodgkin el pronòstic aproximat és d'uns 5-6 mesos. Però cada cos és diferent, així que estic preparada per al que toqui esperar.