Les entrenadores ocultes de la NBA

BarcelonaLa NBA es posa en marxa aquesta matinada amb cinc entrenadores difuminades entre les banquetes de la millor lliga del món. Jenny Boucek (Indiana Pacers), Lindsey Harding (Sacramento Kings), Sonia Raman (Memphis Grizzlies), Kristi Toliver (Dallas Mavericks) i Teresa Weatherspoon (New Orleans Pelicans) són algunes de les dones que ocupen càrrecs importants en alguna de les franquícies nord-americanes, però la seva visibilitat encara és reduïda.

Boucek porta a la NBA des del 2017. Abans d'arribar a la banqueta dels Pacers va treballar amb els Kings, on tenia el rol de desenvolupar jugadors amb projecció, i els Mavericks, on va fer d'entrenadora ajudant. Harding, per la seva banda, va arribar a la banqueta dels Kings després de convertir-se en la primera dona afroamericana a ser caçatalents de la NBA. Raman va ser nomenada assistent del cos tècnic dels Grizzlies el 2020, quan es va convertir en la primera dona índia-nord-americana en una banqueta NBA. L'entrenador Taylor Jenkins va quedar tan impressionat quan la va conèixer que la va contractar malgrat que era relativament desconeguda. Ella va acceptar l'encàrrec pensant que era per fer de consultora, sense saber que la volien per a més.

Toliver va ser nomenada entrenadora de desenvolupament de jugadors dels Washington Wizards quan encara era jugadora de la WNBA en actiu. La base de Virgínia, una activista reconeguda contra Donald Trump, sempre va tenir el somni de ser la primera jugadora a arribar a la NBA i ara ha transformat aquest desig. “És una oportunitat única a la vida. Crec que reps sempre el que et guanyes, per com treballes, i vull que les dones més joves sàpiguen que poden somiar en grans coses i que tot és possible si poses esforç i passió en el que fas”, resumeix. Weatherspoon, que forma part del cos tècnic dels Pelicans, va ser una llegenda com a jugadora.

Després d'estar set temporades com a entrenadora ajudant dels San Antonio Spurs, Becky Hammon es va cansar d'esperar i va marxar a la WNBA, on en la seva primera temporada com a entrenadora principal va aconseguir el títol. Els Milwaukee Bucks van estudiar fitxar-la per liderar el seu projecte, però al final van canviar d’opinió. L'any 2020 es va convertir en la primera dona a dirigir un partit de la NBA, després que la desqualificació de Gregg Popovich li obrís les portes. “No la vam contractar per fer història, s'ho va guanyar i és meravellosa en el que fa. Que sigui dona hauria de ser irrellevant. Entenc que per a moltes persones signifiqués una sorpresa. Però ella té moltes habilitats i podria desenvolupar amb facilitat les tasques d'un entrenador de la NBA. Ni tan sols he de dir-ho, això. Hi ha dones en cada àmbit laboral, ja sigui de govern, ciència, tecnologia, aviació o el que sigui, que fan algunes feines igual o millor que molts homes. Això és un fet. El seu futur és brillant. És qüestió de talent i de capacitat de fer les coses, no de sexes, races o qualsevol altra cosa”, va sentenciar Popovich.

"No fer ombra"

Carme Lluveras, analista de Catalunya Ràdio i la primera dona que va ocupar un càrrec d'entrenadora ajudant a la Lliga ACB, té una visió menys optimista de la situació. "La NBA no vol que les entrenadores facin gaire ombra. El perfil sempre és el mateix: exjugadores amb poca experiència a les banquetes. Així, la competició fa veure que aposta per les entrenadores. És una operació de màrqueting. El que fan és agafar dones per anar-les formant mentre guanyen temps, com si les dones necessitessin una formació extra. Si de veritat es creguessin l'aposta, contractarien les entrenadores que ja tenen anys d'experiència contrastada i que estan preparades per aportar el mateix que els homes", opina.

La catalana porta anys demanant canvis estructurals. "El bàsquet, i encara més el futbol, segueix segregant les dones amb dones. És un greu error de concepte. El món de l’esport encara és l’activitat més obsoleta i arcaica, després de la militar. Quan els homes de poder comencen a veure que el desembarcament de la dona és inevitable, la resposta que hi donen és la segregació i nosaltres, les dones, sembla que ho acceptem. És com si ens donessin una almoina i nosaltres ens conforméssim amb anar a fer cua", assegura .