Dos models per presumir del bàsquet català

GironaL'abril del 2007, el Cadí La Seu tornava a la Lliga Femenina després d’imposar-se al Caja Rural Zamora (73-62). Ni de bon tros era la primera vegada que les catalanes jugaven a la màxima categoria, però sí que ha estat l’últim cop que han hagut d’ascendir, perquè la bona feina dels últims anys ha estabilitzat el club a l’elit del bàsquet, on fa 13 temporades que competeix de manera ininterrompuda. Encara que ara costi de creure, l’Spar Citylift Girona, que s’ha convertit en un gegant que desitja assolir les màximes aspiracions, tot just feia els primers passos: aquell curs, sota el nom de Don Piso Girona, s’havia estrenat a la Lliga Femenina 2 i havia aconseguit la 14a posició. S’hi estaria tres cursos, abans de pujar, però l’espera ha valgut la pena. Una dècada després viuran un nou capítol dels seus enfrontaments en els quarts de final de la Copa de la Reina, que es disputa a Salamanca (18 hores, Teledeporte).

Tot i que la tendència indica que el favorit és l’Spar Citylift Girona, que ha perdut les tres últimes finals de Copa –és l’únic títol FEB que no ha aixecat–, la història diu que els partits entre els dos equips catalans solen ser un cara o creu de futur incert. “És un derbi, i els derbis són disputats, físics i intensos”, assegura Eric Surís, l’entrenador de les gironines. “Tenim molts exemples en què hem sigut competitius contra elles. Sobretot, si ens desinhibim i sortim sense por a perdre. El gran propòsit és arribar vius als últims minuts, i que després passi el que hagi de passar”, afirma Bernat Canut, el tècnic del Cadí La Seu. Aquest curs el bagatge és de 2-0 a favor de l’Spar Citylift Girona, vencedor de la Lliga Catalana i del partit de Lliga disputat a La Seu, que els va costar molt de guanyar (54-56). L’any passat, dels 6 partits jugats, les urgellenques només van poder guanyar el de Lliga citat al seu pavelló (86-81).

Entremig van caure eliminades a les semifinals de la Copa i a les de la Lliga en un segon partit d’infart (73-74) i van signar la tercera posició, la millor que han conquerit. El campionat va anar a mans de l’Spar Citylift Girona, que últimament s’ha fet un fart de col·leccionar trofeus i segueix viu a l’Eurocup. Però mentre Fontajau creixia, amb la Lliga del 2015 com a reclam principal, el Cadí La Seu, obligat a reinventar-se cada temporada, aconseguia dues lligues catalanes. En primer lloc aquell mateix 2015, passant per sobre de l’Spar Citylift Girona (53-69), campió de Lliga i amfitrió. L’equip dirigit per Joan Carles Pié també guanyaria el curs següent (71-57). En el còmput global, les gironines s’imposen amb 8 títols, tots guanyats contra un Cadí que arriba avalat per la projecció d’haver disputat competició europea.

Diferents expectatives

Els dos conjunts volen avançar a semifinals, però qui té tota la pressió és l’equip de Surís. “No viatgem amb cap altre objectiu que no sigui el d’acabar campions, però la Copa és una competició extrema: no entén ni de bons ni de mals moments”, recalca el gironí, que no es vol allunyar de la cautela. “De moment, només tenim programat el partit contra el Cadí La Seu. Ens centrem en això, res més”. El seu homòleg, Canut, viu des de la tranquil·litat que li dona haver guanyat d’entrada, perquè per al club seguir participant en la Copa consolida l’èxit del projecte. “És una setmana especial, i hi som perquè formem part dels 8 millors equips de la primera volta. Ens fa molta il·lusió portar el nostre escut a Salamanca, esperem gaudir-ho com es mereix”. El partit català promet emocions fortes. S’han guanyat el dret a somiar.