"Soc dona i, per tant, no podré viure del bàsquet tota la vida"

GironaIrati Etxarri no és una jugadora com les altres. La MVP de la temporada passada només té 24 anys, però el seu discurs sona madur i reflexionat. No té pardals al cap i diu les coses pel seu nom. L'Spar Girona la va fitxar procedent del Cadí La Seu i, tot i que l'impacte no ha sigut immediat, ningú dubta d'una aposta de llarg recorregut. La seva actuació ha sigut clau per superar el Perfumerías Avenida (76-72). "Els primers mesos han tingut moltes coses i una gran fase d'adaptació. Ara començo a sentir-me establerta, com si fos casa meva, però han sigut molts canvis, tant esportivament com personalment. Viure sola, conèixer una ciutat diferent de la Seu d'Urgell... Aquesta adaptació ha provocat molts canvis i alguna turbulència", reconeix amb sinceritat. No ven fum, desprèn autenticitat.

Una de les poques coses que no ha canviat és l'entrenador, Bernat Canut, que també va deixar el Cadí La Seu per fitxar per l'Spar Girona. "Tenir el Bernat m'ha ajudat molt. Tot i que tot hagi canviat, el meu referent a la pista és el mateix. Juguem el mateix estil de bàsquet amb el qual jo m'he sentit molt còmoda i això m'ha facilitat les coses. He experimentat un canvi de rol, però això ja ho tenia més que assumit abans de venir a Girona. M'estic adaptant, crec que és un repte més que he de superar. Una bona jugadora ha de saber estar en qualsevol equip. Potser em toca tenir menys protagonisme, però estic disfrutant molt", confessa aquesta navarresa que es comunica perfectament en català.

Etxarri va ser escollida la millor jugadora de l'última Lliga Femenina Endesa. El seu rendiment no té una única explicació. "La temporada passada em vaig sentir molt adaptada a l'entorn. Tothom em va fer veure que jo havia de ser una jugadora important en l'equip i això es nota en la confiança, que és la clau de moltes coses. El grup humà va ser meravellós i quan aconsegueixes construir un equip, els resultats arriben sols", diu l'aler pivot.

"Intento disfrutar. Sabia que el boom mediàtic de la temporada passada seria efímer, així que vaig intentar relativitzar les coses, tant les bones com les dolentes. Estic envoltada de molta gent que m'ajuda a tocar de peus a la terra. Les coses són d'una manera, però poden canviar molt ràpidament. Has d'estar preparada per conviure amb el canvi. Ser la protagonista no em va preocupar en excés, ho vaig viure amb normalitat. Vaig assumir el lideratge, però per a això la gent ha de confiar en tu. Em vaig centrar en donar exemple", argumenta amb una maduresa que impacta.

Auxiliar de veterinària

"L'evolució personal va lligada a les experiències que he viscut. El treball diari ha d'existir i és fonamental, però el creixement ha de ser global. Jo vaig començar a treballar amb un psicòleg fa tres anys. La clau és descobrir què has de fer per aconseguir els objectius que et marques. Sempre m'he qüestionat moltes coses i m'he autoexigit molt", diu Etxarri. La navarresa, que somiava cantar a Operación Triunfo, té una vida paral·lela fora del bàsquet. "Em vaig formar durant dos anys per ser auxiliar de veterinària. Tenir una altra ocupació és clau. Vull seguir formant-me perquè això m’ajuda a trobar l’equilibri necessari. Soc dona i, per tant, no podré viure del bàsquet tota la vida", reconeix amb cruesa.

A Girona fa anys que aposten amb força per l'esport femení, que ara està agafant volada a altres ciutats. "El creixement de la visibilitat del bàsquet femení és una realitat. Nosaltres ho notem en el nivell de les informacions o de les entrevistes, per exemple. No et truquen per omplir un forat sinó perquè hi ha un interès real i un coneixement previ. La gent que ve a veure’ns, repeteix i això és l'exemple perfecte que el producte interessa", opina.

Reptes futurs. "El meu objectiu és ser feliç amb el bàsquet, tant aquí com amb la selecció espanyola. Vull disfrutar tant de la Lliga com de l'Eurolliga i sentir-me important. No sé el que durarà ni fins on arribaré, però vull que l'experiència valgui la pena", resumeix.