“He arribat a tenir 700 samarretes, però no soc un friqui”

Castelldefels“He arribat a tenir 700 samarretes de bàsquet, però no soc friqui”. David Martínez té 35 anys, treballa en un departament de recursos humans i juga en un equip de bàsquet de Castelldefels. La seva vida no tindria res d’excepcional si no fos perquè té una de les principals col·leccions privades de samarretes del Barça de bàsquet. A casa ja no n'hi caben més.

“Vaig començar a col·leccionar samarretes l’any 2001, una mica per casualitat. La primera samarreta que em vaig comprar va ser dels New York Knicks i m'hi vaig anar engrescant. Quan me’n vaig adonar en tenia quinze. Veia que m’agradava i vaig començar a centrar-me en les samarretes d’equips europeus”, explica a l’ARA.

La passió es va anar transformant: “Primer agafava samarretes de tot arreu i en vaig arribar a tenir unes 700. En tenia de molt curioses, com una de l’Azerbaidjan. No tenia temps a seguir el ritme i, per recomanació d’un amic que em va aconsellar especialitzar-me, vaig decidir centrar-me en les samarretes del Barça de bàsquet”.

“Aconseguir samarretes del Barça costa molt. Primer les intercanviava per les que tenia jo d’altres equips. Una de les joies que tinc és la samarreta de Pau Gasol amb el dorsal 10. La va portar a l’Eurolliga de l’any 2000 i la gràcia és que no és amb el seu mític dorsal 16. Una samarreta es podria vendre per més de 400 euros. També tinc la que va portar durant la temporada abans de retirar-se”, explica.

“La majoria de samarretes, les aconsegueixo a través del mercat de segona mà, utilitzant aplicacions com Wallapop i Vinted o pàgines especialitzades com Todocolección. També he anat contactant amb jugadors i la majoria estan encantats de col·laborar-hi. Una altra via és la de l’intercanvi. Encara que sembli que és un món molt petit, hi ha molta gent que col·lecciona samarretes. En tinc dues de Mario Hezonja, que ara juga al Reial Madrid, i quatre de Nikola Mirotic, que va marxar a Milà”.

“Hi ha un parell de col·leccionistes privats que també tenen moltes samarretes del Barça. Els jugadors normalment no es queden totes les samarretes, així que n’hi ha moltes que acaben circulant”, diu Martínez, que té molta presència a les xarxes socials. El seu usuari és Més que una col·lecció (@Barsamarretes). “Gràcies a això molta gent coneix la meva col·lecció i m’ofereix coses interessants. Les que més m’interessen són les de jugadors que no tinc. Un dels meus objectius seria aconseguir-ne una d’Audie Norris o de Dejan Bodiroga”.

Com diferenciar una rèplica

Els col·leccionistes saben distingir entre les samarretes originals que han portat els jugadors en partits oficials i les rèpliques que es venen a les botigues. “Un truc molt senzill i ràpid és mirar si el dorsal porta l’escut del club. Si hi és vol dir que s'ha comprat en una botiga”, avança.

El Barça s’ha interessat per la seva col·lecció. “Es van posar en contacte amb mi i estem parlant si algun dia podem fer una fotografia amb totes les samarretes al Palau Blaugrana”, diu. Martínez té samarretes de molts dels integrants actuals del club, com Joan Carles Navarro, Roger Grimau, Víctor Sada, Àlex Abrines, Nico Laprovittola, Tomás Satorabsky i Willy Hernangómez. “La samarreta més antiga que tinc és una d’Ángel Heredero del principi dels anys 80. Des del 1982 fins al 1988 costa molt situar les samarretes en el temps perquè les va fer la mateixa marca (Meyba) i sense canviar el disseny durant anys”, descriu.

Martínez té les samarretes ben guardades i classificades a casa. “De moment no tinc la idea de fer un museu, però potser alguna vegada se'n pot fer una exposició puntual”, resumeix aquest aficionat del Barça. “Vaig menys del que m’agradaria al Palau Blaugrana, però segueixo molt la trajectòria de l’equip. El veig una mica irregular, però crec que hi ha talent per arribar a la final four”.