El cuer desvesteix el Barça Lassa (85-89)

BarcelonaDesprés de dues bones actuacions contra l’Olympiacos i el RETAbet Bilbao Basket, el Barça Lassa va tornar a ensopegar a casa. L’equip blaugrana, que mai es va sentir còmode en atac, va rebre contra l’Anadolu Efes d’Istanbul (85-89) la seva quarta derrota en sis jornades. El conjunt culer mai va controlar el ritme de joc contra un cuer de l’Eurolliga que es va estrenar amb el seu primer triomf. Negats en el tir exterior i incapaços de controlar el rebot, els de Sito Alonso van badar al Palau Blaugrana.

“L’inici de partit no ha sigut bo i hem deixat que un rival amb ànsia fes el partit que volia. Quan no dominem el marcador tenim pressa per capgirar el resultat. Hem fet un mal partit i hem de reflexionar sobre moltes coses, individualment i com a equip. La manera com hem entrenat no s’assembla al que hem vist sobre la pista”, va opinar el tècnic.

Com va passar contra el Zalgiris, l’equip visitant va imposar el seu full de ruta contra un Barça Lassa que no acaba de trobar continuïtat en el seu joc i que tan aviat encomana il·lusió com desespera uns aficionats necessitats de bones notícies.

Vladimir Stimac (22 punts i 8 rebots), Errick McCollum (21 punts) i Ricky Ledo (21 punts amb quatre triples) van dominar el partit amb bones accions individuals que van castigar la mentalitat del Barça.

Tot i que va tenir les baixes de Derrick Brown i Justin Doellman, l’Anadolu Efes va imposar el seu joc durant una primera meitat en què l’equip turc, que va arribar a tenir un avantatge d’onze punts, va dominar el ritme i el rebot contra un Barça Lassa que va trigar a ajustar la defensa sobre Ricky Ledo. Després d’un bon inici de tercer quart que li va permetre ajustar el marcador, el Barça es va diluir contra un rival que va mantenir la concentració fins al final i que va castigar la defensa blaugrana.

Tornen les reivindicacions

Els grups d’animació del Barça Lassa van donar continuïtat a les reivindicacions que es van viure durant el partit contra l’Olympiacos i van tornar a demanar l’alliberament dels presos. Els Dracs 1991 van exhibir 10 quadrats de plàstic groc amb el nom dels empresonats mentre que Sang Culé va penjar una pancarta que donava la benvinguda a la República Catalana. Els càntics de “Llibertat” es van repetir durant tota la nit.