“Soc del Cruyff i anava al Camp Nou amb sis anys”

BarcelonaQuan Albert Soler i Nacho Rodríguez li van explicar que havia de substituir de manera interina Sito Alonso, a Alfred Julbe li va sortir la vena pragmàtica. “Vaig trigar un minut a assimilar el que m’estaven proposant”, diu. L’entrenador porta un parell de dies dirigint les sessions del Barça Lassa i dijous seurà a la banqueta visitant del Menora Mivtachim Arena, on l’equip blaugrana haurà de jugar contra el Maccabi Fox Tel Aviv (20:05 hores, Esport3 i Movistar Deportes 2).

El tècnic sempre ha menjat a banda i la seva carrera està tan farcida d’èxits com de camins atípics. Evita els lloc comuns del seu gremi i s’atreveix a dir el que tothom calla. “Jo era una persona que no sempre em mirava els partits de bàsquet. Soc del Cruyff i anava al Camp Nou amb sis anys, i per això tinc molt present la visió de l’aficionat. Durant molts anys no s’ha tingut en compte l’espectador en el bàsquet i per això les coses, i les audiències, van com van. En canvi, la nova Eurolliga és una passada, una competició espectacular. No hi ha cap partit que no sigui competit. Falta una mica d’espai, m’agradaria que ampliessin el camp, però la resta és magnífic”, analitza. El partit d’aquest dijous significarà la seva estrena a la competició. “Moltes vegades vaig ser-hi a prop, però serà el meu debut a l’Eurolliga”, reconeix.

Julbe és un home de club. “L’encàrrec que se’m va transmetre quan vaig arribar al Barça [l’any 2015] eren les ganes i la necessitat del club de seguir sent competitiu al màxim nivell, però amb més jugadors de la casa, com passa en el futbol. La metàfora és que el màxim número possible de jugadors truquin a la porta del primer equip”, explica a l’ARA. La progressió de joves promeses com Luka Samanic o Sergi Martínez ha sigut notable a la LEB Or, on la seva defensa 1-3-1 és temuda pels rivals.

L’entrenador sap que el seu encàrrec al primer equip té una data de caducitat. “He de ser clar i honest amb els jugadors. La meva feina seguirà sent la del filial i potser demà em toca tornar a saludar els jugadors pels passadissos de la Ciutat Esportiva”, explica amb calma. Cada paraula seva fa olor de pedagogia. “Bàsicament he de veure de quina manera puc ajudar els jugadors, amb una conversa o un detall tècnic. Els temps és massa limitat perquè la meva empremta personal sigui gaire gran i, per tant, es tracta de tocar algunes tecles. Tinc experiència en situacions semblants. Es tracta d’entendre bé la meva situació, que ha quedat molt explicitada, i fer-la entendre als jugadors. Soc un entrenador de club a qui li han proposat que doni un cop de mà puntual”.

Amb el temps, Julbe ha après a evitar incendis gratuïts. “La meva continuïtat no depèn de mi i no sumo fent comentaris sobre la meva situació. Tinc una edat per entendre tot tipus de situacions. Els mitjans heu de contribuir a fer que la gent entengui la situació. Què m’agradaria? Si ho dic, no sumaria. Soc un entrenador de club a qui li han proposat una actuació concreta. Pot ser un entrenament o tres, però estan buscant una altra persona. Es tracta d’ajudar i de sumar”, deixa anar. El club confia a poder anunciar en les pròximes hores el nom del nou entrenador que ha de fer de pont fins a l’estiu, quan el Barça confia a seduir Sarunas Jasikevicius, amb qui fa uns dies es va veure a Zagreb.

“He sigut controvertit”

A diferència d’altres entrenadors, que presumeixen de tenir ofertes constantment, Julbe reconeix que va estar una època sense rebre cap trucada. “És un període estrany de la meva vida. Hi va haver gent de casa i de fora que va tenir paraules d’afecte pel que havia fet al món del bàsquet i ho valoro molt positivament. Van ser moments difícils en què no vaig saber tirar cap a una altra professió i, fins a l’últim any, vaig preferir no marxar a Amèrica del Sud. Aquests anys m’han servit per no planificar gaire les coses. He après a viure el dia a dia. Per algun motiu he sigut una persona controvertida per a molta gent”, confessa a l’ARA.

Julbe, que s’ha envoltat de Lubos Barton i Òscar Orellana per afrontar aquest encàrrec temporal, té clar quins són els mals del Barça. “Tinc el meu diagnòstic de què li ha passat a l’equip. Al despatx ens passem la vida parlant de bàsquet i l’equip del qual més parlem és el Barça”, assegura l’entrenador, que la pròxima setmana tornarà a la LEB Or, una competició que veu millorable. “Soc molt crític, però vull ajudar a canviar les coses i intento canalitzar-ho internament. Si dic que les millors promocions de jugadors van sortir amb un any més de formació, crec que no molesto a ningú. Tothom ho veu. Qualsevol iniciativa per allargar l’etapa formativa seria benvinguda, com una lliga sub-19 amb tres sub-20, per exemple. El jugador jove està tractat desigualment a la LEB i això s’ha de treballar. Denuncio les coses per intentar transformar-les”.