Cory Higgins, el renascut

BarcelonaPilota al maluc i mirada a la cistella. Tres bots de pilota. Unes paraules que repeteix com un mantra. Respiració profunda. Última mirada a la cistella. Seguint aquesta rutina Cory Higgins ha aconseguit anotar més del 86% dels tirs lliures que ha llançat durant la seva carrera a l’Eurolliga. L’estadística resumeix a la perfecció la meticulosa regularitat d’un jugador tan excels com introvertit que s’està acostant al rendiment que tenia abans de patir una greu lesió.

El Barça està recollint els fruits d’un pla de recuperació molt estudiat que aspira a trobar la millor versió de Higgins quan l’equip s’hagi de jugar les garrofes. “Estem fent passes en la direcció correcta. Només hem de seguir treballant”, assegura el jugador, que ja ha decidit partits contra el Cazoo Baskonia, el Reial Madrid o l’Asvel Villeurbanne. Els serveis mèdics del club blaugrana controlen molt les càrregues de l’escorta amb l’objectiu que arribi bé al segon tram de la temporada.

Higgins va ser intervingut el 14 de febrer de l'any passat, quan ja no va poder aguantar més el dolor que li provocava una fasciïtis plantar crònica al peu esquerre. Tot i que el període de baixa tan sols va ser de tres mesos, l’escorta no va ser capaç de recuperar la seva millor versió en els partits decisius. Amb 33 anys, el repte de recuperar la velocitat del seu primer pas era majúscul, però el blaugrana està responent amb bones actuacions.

Fillol de Michael Jordan

Tot i haver-se criat veient entrenar Michael Jordan o Chris Mullin, la NBA mai no ha significat gran cosa per a Cory Higgins. L’escorta nord-americà del Barça és un dels pocs jugadors del seu país que disfruta de l’Eurolliga sense veure la competició com un passaport per tornar als Estats Units. “Vaig créixer amb qui vaig créixer. L’impacte més gran que va tenir en mi és que soc més tranquil, més discret i més selectiu en les meves relacions”, es limita a dir el fillol de Jordan.

Higgins és un jugador excels en els finals ajustats, quan la resta de companys i rivals juguen condicionats per la por a fallar. “La clau és controlar tot el que pots controlar. Això implica esforç, motivació i atenció als detalls. Quan ets competidor, conviure amb la pressió és el que vols: jugar el màxim nombre de partits importants possible. Personalment disfruto molt. Crec que una competició com l’Eurolliga va d’això”, insisteix.

El seu caràcter, però, no és gens egoista. “Un equip és la suma de tots. Ningú és més necessari que ningú altre. Crec que tots els que estem al Barça podem ajudar en moments importants”, recorda Higgins, un gran enamorat de Barcelona, on els seus dos fills ja van a l’escola, i dels vins.

“Vull continuar millorant dia a dia. Treballo i em fixo en els detalls per arribar a una millor versió meva com a jugador i ajudar l’equip amb el que faci falta”, resumeix.