Cory Higgins, el jugador discret que va ser acomiadat pel seu pare

BarcelonaQuan era jugador dels Golden State Warriors, Rod Higgins va començar a transmetre la passió pel bàsquet al seu fill, Cory. El nen tan sols tenia tres anys i amb prou feines podia sostenir la pilota amb les dues mans, però a poc a poc va anar desenvolupant les seves virtuts. Primer, fonaments tècnics. Després, intel·ligència per entendre el joc. Les primeres imatges que recorda del seu pare sobre un parquet són de la seva última etapa a la franquícia californiana. Uns anys després el nen es va familiaritzar amb algunes estrelles de la NBA, ja que va començar a fer d'aplegapilotes als Washington Wizards, on hi havia Michael Jordan. La mítica icona es va convertir en el padrí de Cory Higgins. "L'impacte més gran que va tenir en mi és que soc més calmat, més discret i més selectiu amb les meves relacions", confessa.

Després de formar-se a la Universitat de Colorado, Higgins es va quedar a les portes de la NBA. L'escorta no va ser seleccionat en el draft, però els Denver Nuggets el van convidar a fer la pretemporada. Sense lloc a la franquícia, el seu primer equip professional van ser els Erie BayHawks, un conjunt de la lliga de desenvolupament actualment coneguda com a G-League. El seu bon rendiment li va servir per guanyar-se un contracte amb els Charlotte Bobcats, amb qui va disputar 44 partits a la NBA. Després d'un any entre els millors, Higgins es va quedar sense contracte. La decisió la van prendre el seu pare, mànager general, i el seu padrí, propietari d'una franquícia que necessitava fer espai a Europa va seduir el jugador, que va provar sort al BC Triumph Lyubertsy rus. El xoc cultural va ser intens, però l'entrenador Vasily Karasev va saber donar-li eines tàctiques per adaptar-se a l'estil del bàsquet europeu. La següent temporada la va passar al Gaziantep turc.

El seu gran salt professional va arribar a Moscou, on va passar quatre temporades a un CSKA que es va convertir en un assidu de les grans cites del bàsquet europeu. Dos títols de l'Eurolliga resumeixen una etapa exitosa. Abans de la final four de maig, Higgins es va comprometre amb al Barça, amb qui va signar un contracte de tres temporades. Eclipsat pels fitxatges de Nikola Mirotic, Brandon Davies i Àlex Abrines, el seu aterratge va ser discret, però el temps ha passat i s'ha convertit en un jugador fonamental per a Svetislav Pesic. El nord-americà, que està exhibint una punteria letal des de la línia de 6,75 metres, és una estrella discreta, un heroi que sovint passa desapercebut per a molta gent. La seva presa de decisions sobre la pista, però, és gairebé perfecta, i pocs jugadors s'equivoquen menys que ell.

Insípid i seriós

Els aficionats del Barça ja li han adaptat una cançó ("Higgins on fire, na na na na na na, Higgins on fire"), però el jugador s'ho agafa de broma. "M'ho van comentar, però realment no m'hi vaig fixar. Ho valoro molt i els estic molt agraït. No coneixia la cançó, l'escoltaré", diu. Pocs jugadors són més insípids que ell amb un micròfon al davant i gairebé mai somriu. La seva missió és una altra. "Vull guanyar títols. Vull traspassar l’èxit que he tingut al CSKA al Barça", recorda. Aquest divendres el rival de l'equip blaugrana serà, precisament, el conjunt rus (21 hores, DAZN).

"M’he sentit atret per la gent de Barcelona. Vaig venir aquí per l’equip, pel club i per la ciutat", analitza Higgins, que durant cinc partits d'aquesta temporada va mantenir una mitjana superior al 65% d'encert en els llançaments triples. La regularitat i la fiabilitat són dues de les seves grans virtuts. "Sé que encara puc millorar, però estic en un gran moment de la meva carrera", adverteix el jugador, de 30 anys, que ha anotat almenys un triple en 10 dels últims 11 partits de l'Eurolliga.