Bàsquet - Copa del Rei
Bàsquet14/02/2020

Jaume Ponsarnau, el triomf del discurs tranquil

L'entrenador de Tàrrega lidera amb un tarannà atípic el València Basket

àlex Gozalbo
i àlex Gozalbo

Enviat especial a Màlaga"El primer que ha de tenir és un pla". Jaume Ponsarnau parla amb la mateixa calma que transmet des de la banqueta del València Basket, que aquest dissabte intentarà repetir la gesta de dijous contra el Barça i eliminar el Reial Madrid de la Copa del Rei de bàsquet. "L'objectiu és construir un joc dinàmic, passar-nos la pilota i aprofitar la nostra mobilitat. Hem de persistir en la nostra filosofia", resumeix l'entrenador de Tàrrega.

El tècnic català està acostumat a capgirar dinàmiques adverses. La temporada passada va ser molt qüestionat i fins i tot es va veure amb un peu fora de la banqueta d'una Fonteta que sovint li ha demanat que sigui més expressiu. "Potser fins i tot després de guanyar, aquí no pots seguir. El que faré és anar a casa, faré un petó a la meva dona i explicaré als meus fills que el seu pare és molt tossut i li agrada molt ser entrenador, però no oblideu que us estimo molt i que el primer sou vosaltres", va deixar anar després d'un partit al qual va arribar a la corda fluixa. Ponsarnau va capgirar la situació i el València Basket va acabar guanyant l'Eurocup. L'inici d'aquesta campanya tampoc va ser fàcil. El conjunt taronja va perdre sis dels primers set partits a l'Eurolliga, però vuit victòries en els últims dotze compromisos han rellançat les seves opcions de classificar-se entre els vuit primers.

Cargando
No hay anuncios

"Si una paraula defineix Ponsarnau és la perseveració. Ell té una idea de joc al cap i de com liderar el grup i l'està desenvolupant al València Basket, tot i que això l'ha portat a posar en risc el seu lloc de treball. L'equip no va començar bé la temporada, tampoc la campanya anterior, però la seva idea ha calat al vestidor i això li ha permès superar els mals moments. Quan el València Basket va dubtar de la seva figura, la plantilla sempre va respondre. L'equip valora la tranquil·litat que li aporta el seu entrenador", analitza Juan Carlos Villena, periodista de Las Provincias.

Créixer a Manresa

Després de fer-se un nom en el bàsquet femení (va protagonitzar tres ascensos amb el CN Tàrrega), Ponsarnau va créixer com a entrenador al Bàsquet Manresa. Primer com a ajudant de Ricard Casas i Óscar Quintana i després com a màxim responsable del projecte. "És un club diferent perquè competeix a la segona millor Lliga del món des d'una comarca petita i allunyada. Hi ha una tradició i un sentiment que fan que el club sigui especial. Per volum de gent, per diners i per capacitat, l'equip no hauria de ser a la Lliga Endesa, però per sentiment i per experiència sí", diu el tècnic, que té clar com li agradaria ser recordat quan es retiri: "Com un entrenador que ha aportat una línia metòdica de treball, que s'ha basat en creure molt en el que teníem entre mans". El Nou Congost el va acomiadar amb tots els honors.

Cargando
No hay anuncios

El seu objectiu era clar. "Volia demostrar que podia ser entrenador de nivell fora de Manresa", recorda. Després d'una etapa difícil al Gipuzkoa Basket, on va estar mesos sense cobrar, i del seu pas pel cos tècnic de la selecció espanyola, Ponsarnau va aterrar a València, on no li van caure els anells per fer un pas enrere i convertir-se en entrenador ajudant de Pedro Martínez i Txus Vidorreta. L'oportunitat de fer-se càrrec de l'equip li va arribar l'estiu del 2018 i, tot i mantenir-se fidel a un tarannà atípic en l'esport professional, no la va desaprofitar. "Trec el geni quan algú falla al seu compromís amb la feina", reconeix. La seva bonhomia amaga un tipus amb les idees clares que sempre ha pres les decisions, fins i tot les més impopulars, amb honestedat. "Massa bona persona", diuen els seus crítics. "L'entrenador més infravalorat d'Europa", contesten els seus defensors.

"El meu truc és persistir. Si vas donant tombs d’una filosofia a una altra, el que han de fer és buscar un nou entrenador. Però l’entrenador que hi ha, el que ha de fer és persistir perquè l’equip identifiqui el camí i hi cregui", explica Ponsarnau, un amant dels bons vins que dijous va ser capaç de canviar el guió dels quatre precedents d'aquesta temporada contra el Barça.