Andrés Feliz: "Quan era petit poques vegades tenia vambes per jugar a bàsquet"

BadalonaAndrés Feliz (Santo Domingo, 1987) encara no havia nascut l'última vegada que la Copa del Rei es va celebrar a Badalona. Hores abans de jugar contra el Cazoo Baskonia (21.30 h, #Vamos), el base dominicà del Joventut repassa a l'ARA una infància carregada de perills i analitza les opcions de la Penya.

Com va ser la seva infància?

— Jo vaig créixer a Guachupita, a Santo Domingo (República Dominicana). És el barri on em vaig criar i vaig créixer, on encara viu tota la meva família. Era un entorn en què tenia molt poques oportunitats, però gràcies a la meva família i al bàsquet vaig poder tirar endavant. És un barri molt difícil i problemàtic. Va ser molt dur. Sempre estàvem voltant pel carrer perquè no teníem ni videojocs ni mòbils. Quan era petit poques vegades tenia vambes per jugar a bàsquet. I quan en tenia també les havia de fer servir per anar al col·legi i a jugar al parc, per a tot. El nivell de delinqüència que hi havia al barri ho complicava tot.

Quin paper va tenir la seva família?

— Em vaig criar amb quatre germanes i una germana, però tot i les dificultats, els meus pares ens van saber guiar pel bon camí. Conec gent que va acabar a la presó i alguns fins i tot van morir. A mi em van ensenyar que el camí correcte havia de passar per l'escola i pel bàsquet, em van ensenyar una vida fora de la delinqüència. Entre tots els germans, a més, sempre ens vam cuidar i protegir molt.

Ara que les coses li van bé, manté el contacte amb la gent del barri?

— Sí, tota la meva família encara hi viu. Quan vaig a la República Dominicana sempre passo un temps al barri. Intento compartir el que tinc, perquè jo em conformo amb poc. Quan era petit pràcticament no tenia res. Ara puc compartir algunes coses. Si puc fer que un nen somrigui, ho faig. Quan hi vaig, intento recollir coses i no anar-hi amb les mans buides.

Quin paper va tenir la religió en la seva vida?

— La meva família és molt creient. Sempre dono gràcies a Déu per totes les oportunitats que he tingut. La meva vida no ha sigut fàcil, però em sento un privilegiat. Molts dels altres joves no van tenir les mateixes oportunitats. És molt dur, perquè vaig perdre molts amics.

Quan va començar a jugar a bàsquet?

— Quan tenia tres anys el meu pare ja em portava a un parc on hi havia una cistella de bàsquet. I des que era molt petit vaig anar adquirint el meu amor pel bàsquet. La meva mare també era jugadora de bàsquet i sempre em van inculcar un gran amor per aquest esport. Amb 13 o 14 anys és quan em vaig començar a prendre les coses més seriosament. Em van convidar a una preselecció per als millors jugadors més joves de 17 anys. Vaig arribar a la selecció l’any 2013 i vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Puerto Rico, on hi havia un torneig internacional. Vam guanyar la medalla d’or i això em va obrir moltes portes.

Se'n va anar als Estats Units.

— Sí, em van donar una beca. Gràcies a Déu la vaig poder aprofitar i tinc el títol de sociologia. Vaig marxar sol, sense cap familiar, i al principi va ser dur perquè no coneixia bé l’idioma. Només tenia 16 anys i va ser complicat, però aquella experiència em va ajudar a convertir-me en la persona que soc. Vaig aprendre a aprofitar cada oportunitat que se’m brinda.

Ara en té una de maca amb la Copa del Rei de Badalona.

— L’equip té moltes ganes de fer bé les coses en un torneig en què hi ha els millors. Volem disputar ja el primer partit i esperem oferir la millor versió del Joventut. No som els favorits, però jugant a casa i amb el ritme que portem estem segurs que farem bé les coses. Només ens focalitzem en el primer partit contra el Baskonia, és l’únic que tenim al cap.

El seu rival de posició serà Markus Howard, una de les sensacions de la competició.

— Sí, se li ha de donar molt de crèdit perquè és un jugador que té molta qualitat. Nosaltres intentarem respondre-hi amb un bon nivell defensiu col·lectiu. Ells tenen bons tiradors i, per tant, hem de fer molt bé les coses en defensa. Això ens permetrà fer un bon partit i agafar ritme en atac.

Com veu el torneig?

— Crec que hi pot haver sorpreses. És un esdeveniment molt atractiu. Els vuit equips tenen un gran nivell i cada partit és decisiu, perquè si perds quedes eliminat. Només podran avançar els que juguin millor. Ser favorit no és garantia de res. Tothom vol guanyar i la defensa pot tenir una incidència decisiva en els resultats. M’imagino una anotació baixa en molts dels partits.

La seva relació amb els aficionats és molt intensa.

— La gent de la Penya és molt especial, sempre dona suport al nostre bàsquet. Sempre ens ajuden i em fan sentir molt bé. Volem continuar creixent i millorant per donar més al club i a la ciutat. Badalona em va donar la primera oportunitat d'estar a la Lliga Endesa, estic molt content de ser aquí.