El Barça esclata contra l'arbitratge de la Copa

El Barça de Roger Grimau encara no fa ombra al Reial Madrid, que es va proclamar campió de la Copa del Rei a Màlaga (96-85). L'equip blaugrana es va acomiadar del títol en un últim quart en què el conjunt blanc va jugar amb més determinació. Sense referències ofensives clares, el conjunt culer no va poder mantenir el pols d'un rival que porta anys un pas més davant. La combinació de múscul i experiència del vigent campió d'Europa no va tenir resposta.

Quan el Barça ja jugava a contrarellotge per buscar la remuntada va ser penalitzat per algunes decisions arbitrals controvertides. "Se'ns ha castigat en excés en determinats moments", va lamentar Grimau. “La selecció arbitral no ha sigut bona”, es va queixar Nico Laprovittola.

Vincent Poirier (17 punts i 8 rebots sense fallar cap tir) va fer un partit rodó contra el Barça, que també va tenir problemes per contenir jugadors com Facu Campazzo (18 punts i 6 assistències) –que va ser escollit MVP–, Guerschon Yabusele (15 punts i 9 rebots) o Dzanan Musa (15 punts).

Tot i haver patit la pitjor retallada econòmica de la història de la secció, el projecte del Barça té brots verds, però encara està lluny de l'aposta del Reial Madrid. Jabari Parker (19 punts) i Tomás Satoransky (15 punts) van ser dos dels jugadors de l'equip blaugrana més fiables a la final de Màlaga. A quatre cadires de distància, Joan Laporta i Florentino Pérez van presenciar la final des de la llotja.

Grimau va començar el partit amb un cinc titular farcit de centímetres: Satoransky, Kalinic, Parker, Da Silva i Vesely. El tècnic català va intentar repetir l'arriscada estratègia del partit de fa unes setmanes utilitzant Da Silva per defensar Campazzo. Amb la lliçó apresa, el Madrid va saber contrarestar aquest plantejament per portar la iniciativa durant un primer quart molt igualat (19-19).

La irrupció en el partit de Mario Hezonja va impulsar les opcions del Madrid. L'ex del Barça, que quan era un nen escollia sempre els colors blaugrana per jugar a la PlayStation, va anotar 12 punts en un segon període en què cap dels dos equips va ser capaç d'obrir una escletxa significativa en el marcador. Entre els dos conjunts tan sols van perdre tres pilotes en una primera meitat amb tanta exigència com concentració (43-45).

La final va anar pujant d'intensitat a mesura que els dos equips van tenir clar que el campió ho seria per pocs punts de diferència. Jabari Parker, un jugador que ha sorprès per la seva implicació, va saber estar a l'altura del que un partit d'aquesta dificultat requeria. El matx va arribar molt igualat als últims deu minuts (66-63).

La posada en escena del Madrid en l'últim quart va ser molt efectiva. El seu encert des de la línia de tres punts va posar el Barça contra les cordes (77-68). Chus Mateo va mantenir Campazzo, Musa, Deck i Yabusele més d'un quart d'hora seguit sobre el parquet, una estratègia molt inusual en el bàsquet modern, però l'equip blaugrana no va saber desgastar-los. A dos minuts per al final, la diferència del conjunt blanc era de dotze punts (91-79).

L'equip blaugrana no va tenir ni l'energia ni el talent per capgirar el marcador contra un rival molt més treballat que va saber combinar moments de rauxa amb situacions en què va imposar la seva considerable experiència.

Minicopa culer

El Barça infantil va superar el Reial Madrid a la final de la Minicopa Endesa (78-89) i es va proclamar campió del torneig. Tot i tenir tan sols 12 anys, Mohamed Dabone va ser el millor jugador de la final; va sumar 22 punts i 26 rebots.