El Barça de Saras vota canvi de cicle (73-88)

BarcelonaEl Barça de bàsquet és un dels pocs motius que avui dia engresquen la massa social culer. Els jugadors liderats per Sarunas Jasikevicius, que va estrenar el seu palmarès com a entrenador del conjunt blaugrana, van pintar la cara de l’etern rival en una final de Copa del Rei que es va convertir en tota una declaració d’intencions (73-88). L’equip català no només va quedar-se amb el títol sinó que, a més, va exigir acabar amb l’hegemonia blanca de les últimes temporades. Cory Higgins, un heroi discret que va anotar 20 punts, va ser el millor en una nit que va tornar a posar en valor el treball col·lectiu.

“Tinc una felicitat molt gran perquè l’equip ha fet una bona feina. Sabíem que hauríem de patir, però després del primer dia els nois van entendre que havíem de millorar la concentració i hem fet dos partits molt bons. La clau és pensar en cada defensa, en cada atac, i mantenir la disciplina i la duresa. Per guanyar coses importants, necessitem més cabrons”, va explicar Jasikevicius. “Aixecar aquesta copa era molt important perquè el meu avi va morir fa poc i li vull dedicar aquest trofeu”, va dir Àlex Abrines, que no va poder contenir les llàgrimes. El mallorquí va fer història, ja que va anotar els vuit triples que va intentar durant els tres dies que va durar la competició. La seva defensa sobre Jaycee Carroll, que va fallar els vuit tirs que va intentar, també va ser decisiva.

Cinc mesos després de veure’s les cares a la final de la Supercopa, els dos entrenadors van afegir novetats tàctiques a la seva proposta. Pablo Laso, que va tenir la baixa de Rudy Fernández, va col·locar Alberto Abalde en un cinc inicial en què no hi havia Edy Tavares. Sarunas Jasikevicius, per la seva banda, va encetar la final amb Ádám Hanga a la posició de tres. La defensa del Barça va aconseguir assecar un Reial Madrid que va fallar 11 dels primers 15 llançaments que va intentar durant un primer quart en què el rival blanc no es va trobar mai còmode (11-20). El desencert del conjunt amfitrió va servir perquè l’equip blaugrana trobés situacions de transició molt avantatjoses.

La renda del Barça va anar creixent durant el segon quart, un període en què l’equip blaugrana va saber diversificar les seves opcions ofensives. L’estratègia de fer coincidir sobre el parquet Kuric i Abrines es va convertir en un trencaclosques per als jugadors del Madrid, que no van saber quina defensa prioritzar. A més, Nikola Mirotic i Rolands Smits van trobar esquerdes en la posició d’aler pivot d’un rival que va anar fent canvis sense trobar la fórmula que li donés equilibri en el seu joc. Acostumats a castigar les pèrdues de pilota del rival, els homes de Laso es van veure descol·locats per les possessions que van malbaratar. El conjunt català, que va dominar el ritme, va construir-se una diferència de 23 punts (29-52) a pocs segons del descans (31-52). La mala notícia va ser un cop que va rebre Mirotic, que va jugar la segona meitat amb un gran dolor. Tot i la seva aportació limitada, el rendiment del Barça no se’n va ressentir.

Higgins domina la final

El nivell de maduresa de la defensa del Barça va ser superior al d’altres partits importants i els canvis defensius constants van servir per anul·lar la fluïdesa habitual del Reial Madrid. Les penetracions de Cory Higgins van ser d’una fiabilitat insultant. L’escorta va completar una fase final extraordinària amb un gran partit. El nord-americà, que gairebé sempre escull l’opció més favorable, va elevar la diferència blaugrana fins als 24 punts a l’inici del tercer període (31-55). Laso va col·locar Usman Garuba sobre Nick Calathes per intentar augmentar el nivell físic de la seva defensa. El tècnic basc també va accentuar el protagonisme de Tavares i l’equip blanc va millorar les seves prestacions (50-63).

Quan Garuba es va esgotar, l’energia del Madrid va perdre pistonada i el Barça va recuperar la iniciativa tant en el joc com en el marcador (50-69), però l’equip blanc no es va rendir i va rescatar el seu esperit competitiu habitual per afegir incertesa als últims minuts. Abalde va liderar l’ofensiva d’un rival que no va deixar de creure en la remuntada (62-73). Quan més bones sensacions tenia l’amfitrió, Abrines i Higgins van retornar la tranquil·litat al conjunt blaugrana (62-78). Calathes va aportar calma per assegurar un títol que deixarà tocat un etern rival que no es va veure amb forces ni tan sols de pressionar les últimes possessions.

El títol de Copa del Rei aconseguit pel Barça és el tercer en quatre temporades, ja que, amb Pesic a la banqueta, l’equip ja va sumar dos trofeus.