El bàsquet és injust amb el Baxi Manresa (87-98)

ManresaGairebé un quart de segle després d'una de les gestes més inversemblants de l'esport, la del títol de Lliga del 1998, el Baxi Manresa no va poder tornar a trencar tots els pronòstics i va perdre la final de la Basketball Champions League. L'equip bagenc va ser superat per un Lenovo Tenerife amb més experiència i punteria (87-98). Marcelinho Huertas va ser l'heroi del conjunt insular. El base de 38 anys va sumar 13 punts i 14 assistències. "Estic molt emocionat. La competició ha sigut molt dura, però hem sabut seguir el pla de partit i compartir molt bé la pilota", va dir el brasiler.

L'esforç de Chima Moneke, que va sumar 24 punts i 8 rebots, no va tenir premi. El jugador nigerià no va poder contenir les llàgrimes a l'acabar una final que gairebé li costa la salut. Joe Thomasson (15 punts), Sylvain Francisco (12), Dani Pérez i Luke Maye (10) també van arribar als 10 punts. "És una derrota dura. Hem comès massa errades contra un rival que ha jugat millor que nosaltres, especialment durant el tercer període", va reconèixer l'aler pivot nord-americà.

Més de 4.000 aficionats arribats des de Manresa i la resta de la Catalunya Central van generar una gran animació al Bilbao Arena. Els seguidors catalans de diferents generacions es van deixar la veu per crear un ambient memorable en una nit per recordar durant anys i panys que va servir per reivindicar la trajectòria d'un club tan modest com especial.

El primer quart va ser molt diferent dels partits de les semifinals. Els dos equips van jugar amb ritme i molta producció ofensiva, i van oferir un espectacle molt vistós per als aficionats. Sylvain Francisco va ser el primer defensor de Marcelinho Huertas, però el Baxi Manresa va trigar tan sols dos minuts i mig a cometre quatre faltes personals, i això va condicionar tota l'estratègia defensiva de l'equip bagenc. En atac, Chima Moneke va anotar els 12 primers punts d'un conjunt català que va patir per trobar altres fonts d'anotació. L'energia interior de Yankuba Sima va ser una de les poques aportacions d'oxigen extra que va trobar el conjunt manresà (25-27).

El Lenovo Tenerife va construir-se una diferència de 7 punts durant el segon quart (25-32), però el Baxi Manresa va saber accentuar l'aportació de Dani Pérez i Joe Thomasson per apuntar-se un parcial d'11-2 i capgirar el marcador (36-34). Tot i arrossegar greus problemes físics en jugadors clau, l'equip bagenc va ser capaç d'adaptar-se al partit, de lluitar per totes les pilotes i d'arribar al descans amb avantatge (50-48). "Hem tingut problemes per defensar les seves situacions de bloqueig directe, però en el segon quart hem recuperat sensacions", va analitzar Pedro Martínez.

Pedro Martínez, que va innovar amb una defensa zonal, i Txus Vidorreta, dos entrenadors tan diferents com genials, van intentar condicionar la final amb constants propostes tàctiques. El Lenovo Tenerife va utilitzar els primers minuts de la segona part per tornar a prémer l'accelerador i utilitzar la línia de 6,75 metres per construir-se una diferència de 10 punts (58-69). L'equip insular va aprofitar una molt bona ràtio ofensiva per portar la iniciativa en el joc. A més, a 13 minuts del final, Moneke va quedar estabornit després de rebre un cop al nas de Shermadini. L'aler pivot va abandonar sagnant el parquet d'un Bilbao Arena en què, gràcies a l'anotació d'Aaron Doornekamp i Kyle Wiltjer, la diferència va créixer fins als 15 punts (67-82).

Tot i deixar-se l'ànima sobre el parquet, el Baxi Manresa va patir per seguir l'eficàcia anotadora d'un Lenovo Tenerife que va arribar a dominar la final per 18 punts de diferència (71-89). Moneke va tornar a la pista i, lluny de rendir-se, l'equip bagenc va seguir lluitant fins al límit de les seves possibilitats. Amb més cor que encert. Pressionat pel marcador, el conjunt manresà va cometre més errades del que és habitual. Vidorreta va apostar en el tram final per un equip sense cap referència interior, i això li va permetre accentuar la mobilitat dels seus jugadors.

Els percentatges del Lenovo Tenerife, un 72,9% en tirs de dos i un 54,1% en triples, es van convertir en una llosa per a un Baxi Manresa que tan sols va poder repartir 12 assistències. La defensa insular va esborrar algunes de les virtuts habituals de l'equip català, com ara el seu joc col·lectiu.