El Baskonia exhibeix moment de forma

BarcelonaEl Barça Lassa ha millorat molt, però ara mateix no està capacitat per seguir el ritme al Baskonia. Tot i no poder comptar amb Marcelinho Huertas, l’equip basc va imposar més rotació per aconseguir la victòria al Palau Blaugrana (73-86) i col·locar-se en una molt bona disposició per disputar uns quarts de final de l’Eurolliga que el conjunt culer haurà de seguir, per segon any consecutiu, a través de la televisió. Els homes de Pedro Martínez van exhibir el seu dolç moment de forma i confiança.

Petteri Koponen, que va anotar els cinc triples que va intentar i va acabar amb 21 punts, va ser el millor d’un equip local que des de l’arribada de Svetislav Pesic competeix sempre, però que té clar quins partits mereixen un sobreesforç i quins no.

Les quatre baixes habituals, unides a l’absència d’última hora d’Ante Tomic per un virus estomacal, van obligar Pesic a prendre algunes decisions poc habituals. L’entrenador serbi va fer debutar Atoumane Diagne, va utilitzar Edwin Jackson com a aler pivot i va fer compartir pista a Phil Pressey, Thomas Heurtel i Pau Ribas.

El Baskonia va trigar a sentir-se còmode al Palau Blaugrana. El Barça Lassa va aprofitar la inspiració de Koponen (15 punts en 15 minuts) per recuperar una renda basca de set punts (16-23) i arribar al descans amb un marcador prou ajustat (40-43).

Després de competir molt bé durant tres períodes (58-63), el Barça Lassa es va quedar sense arguments per discutir la victòria a un Baskonia que es jugava moltes més coses que els locals, eliminats des de fa dies. Quatre minuts i mig sense anotar i un parcial advers de 0-14 van deixar l’equip blaugrana sense opcions (58-77).

Pesic espera poder recuperar Ádám Hanga per jugar demà contra el Monbus Obradoiro el tercer partit del Barça Lassa en només sis dies.

El Palau Blaugrana, de nou en silenci

Com van fer contra l’Olympiacos, els grups d’animació del Barça van aprofitar el partit d’Eurolliga contra el Baskonia per demanar l’alliberament dels presos. Durant els primers cinc minuts el Palau Blaugrana es va quedar en silenci i els seguidors culers van estar drets. Després els aficionats van entonar cants de “llibertat, llibertat” i, seguidament, van cantar Els segadors i van aixecar la veu amb càntics com “No és democràcia, és dictadura” i “Els carrers seran sempre nostres”.

Acabat el primer quart, els grups van deixar d’animar i van tornar a seguir el partit en silenci. La imatge no va ser tan potent com la del 3 de novembre, ja que el pavelló no tenia tants espectadors.