Barcelona, estació d’enllaç cap a Tòquio
Tan sorprenent com desitjat, però fins i tot podríem dir que previsible. Aquesta reflexió, que pot semblar rara i inconnexa, intentaré justificar-la des del coneixement de l'esportista, sense fer una auditoria detallada del que ha passat, però sí amb detalls trufats. Absolutament tot en la vida de Pau Gasol, d'ençà que es va convertir en un dels esportistes més grans d'aquest país, respon a un objectiu. Ha planificat mil·limètricament la seva carrera esportiva, així com ha realitzat l'exercici estratègic de les diferents opcions professionals que tindrà a l'abast quan finalitzi la seva trajectòria esportiva com a jugador de bàsquet.
El gran dels Gasol, com tots els grans de l'esport, té entre cella i cella transcendir, deixar empremta, que no quedi cap dubte del fet que en el basquetbol d'aquestes contrades ha estat el més gran. En aquest propòsit, va tenir un gran mestre, un dels més grans, Kobe Bryant. Si algú pensa que Pau Gasol ja ho ha fet tot, ell difereix en aquesta apreciació. Entre cella i cella hi té els Jocs Olímpics de Tòquio. Aquesta és la fita que s'ha marcat per penjar les sabatilles: que s’escrigui la cinquena cita olímpica a la seva cita biogràfica a la Wikipedia. Està entossudit en aconseguir-la, tot i el risc fisiològic personal. La seva tornada al Barça, que alguns poden veure com un colofó en la seva carrera, ell la veu com la condició necessària i suficient per ser convocat per Sergio Scariolo. Segurament un pacte no escrit, ni pactat, amb el president de la Federació i bon amic seu, Jorge Garbajosa. Tot un repte per a un jugador de 40 anys que pràcticament en porta dos sense competir, amb una lesió que molts pensen que li podria impedir tornar a les pistes.
Que ningú no ho dubti, qui s'hi juga més en aquesta operació és ell, no el club. La determinació és la benzina dels grans i aquesta obsessió va fer que ell aixequés el telèfon per parlar amb excompanys (i amics) per aconseguir la seva tornada al club en el pitjor moment per fer-ho. Segur que no tothom va estar alineat a l'avinguda Arístides Maillol, però ¿qui és capaç de parar el retorn de Pau si ell havia decidit venir? En plena pandèmia, en un Barça en mans d'una junta gestora i amb els executius del club amb una limitada capacitat de maniobra econòmica, ell va decidir que les condicions contractuals no serien un fre; això no podia ser l'escull i ho va posar molt fàcil: l’operació és insignificant a nivell econòmic.
La indiscreció d'un candidat tampoc ho va malmetre en plena campanya a la presidència. Moure la família en un breu espai de temps, tampoc seria problema. Setmanes després de treballar i suar a la Ciutat Esportiva, solament queda un pas després de la seva presentació: estar al nivell físic que requereix Saras per entrar en les rotacions de l'equip líder de l’Eurolliga. L’entrenador del Barça no tindrà en consideració l’amic, sinó el pivot. Dos líders, dos guanyadors, dos objectius. ¿Algú s’imagina si, a més a més, suma una Eurolliga al seu currículum? Tots voldríem que el destí ens proporcionés la realització dels somnis.
