Bàsquet

"Però aquest home té sida?": quan Magic Johnson volia fitxar pel Joventut

L'estrella de la NBA va disputar el 1994 un emotiu partit d'exhibició a Badalona

BadalonaDos anys després de liderar el mític Dream Team als Jocs Olímpics de Barcelona, Magic Johnson va tornar a Badalona per disputar un partit d'exhibició contra el Joventut. El 20 de setembre del 1994, quan ja havia deixat aparcat el bàsquet professional per primera vegada, el base va liderar un combinat batejat amb el nom de Magic All-Stars contra la Penya (86-112).

Johnson va sumar un triple doble al Palau Olímpic de Badalona gràcies a 20 punts, 11 assistències i 11 rebots. Les defenses de Jordi Villacampa, Mike Smith, Nenad Markovic, Keith Owens, Dani Garcia i el jove César Sanmartín no van funcionar. L'estrella dels Lakers va disputar els 40 minuts contra un equip verd-i-negre entrenat per Pedro Martínez. "Aleshores encara era un monstre", assegura el tècnic.

Cargando
No hay anuncios

"Magic Johnson estava igual de fort que quan va disputar els Jocs Olímpics", recorda Tomás Jofresa. El jugador nord-americà va estar acompanyat d'altres llegendes de la NBA com Mark Aguirre o Kurt Rambis. Els organitzadors van oferir un esdeveniment ple d'al·licients en què no va faltar el Goril·la dels Phoenix Suns, una mascota que cobrava més que la majoria de jugadors de la Penya.

Cargando
No hay anuncios

"M'he emocionat", va dir Johnson, que l'any 1991 ja s'havia enfrontat al Joventut en l'Open McDonald’s de París. El base va bromejar amb el seu possible fitxatge per la Penya. "Si tenen els diners suficients no tinc problemes per incorporar-me a aquest equip. En cas de jugar a Europa, aquesta seria la meva primera opció, però ho hauria de comentar amb la meva dona. Al 7Up Joventut li falta un gran passador i jo li podria ser útil. Tenen el meu contracte preparat?", va deixar anar.

"He sentit una emoció molt forta al tornar a trepitjar el Palau Olímpic de Badalona. M'he sentit com a la meva segona casa. Des que he arribat a l'aeroport fins que he entrat al pavelló, tot han estat records agradables. He tingut la mateixa sensació de veure el Dream Team sortir a aquella pista", va explicar Johnson. La seva actuació va trencar estigmes. "Però aquest home té sida?", va titular la revista Gigantes del Basket.

Cargando
No hay anuncios

Magic va aprofitar el viatge per deixar l'empremta de la seva mà en un motlle que després va ser col·locat a la plaça dels Campions de la Vila Olímpica. A més, va impartir un clínic de formació per als jugadors del planter del Joventut. El partit d'exhibició va ser emès en directe per Telecinco amb la narració de Francesc Fernández. "Tot i que sense comptar el parèntesi de Barcelona 92 feia tres anys que estava retirat, Magic va jugar els 40 minuts i va fer un triple doble sense aparent esforç. Tothom es va centrar molt en ell, però en aquell equip també hi havia estrelles com ara Kurt Rambis, Mark Aguirre o Mike McGee. Un grup d'amics, algun ja retirat i d'altres al final de les seves carreres, es va passejar davant l'aleshores vigent campió d'Europa. Fa trenta anys la distància entre l'elit europea i la NBA encara era molt gran", recorda el periodista català.

Cargando
No hay anuncios

"Sempre ho recordarem"

Les entrades es van exhaurir, ja que a banda dels aficionats catalans molts seguidors es van desplaçar a Badalona des de diferents punts de la Península. És el cas d'Eloi Bayarri, que en aquell moment tenia 16 anys. "Magic era el nostre jugador preferit, intentàvem imitar tots els seus moviments quan jugàvem a bàsquet. Vam fer una pancarta de colors i ens vam desplaçar des de Benicarló per veure'l en directe perquè per als Jocs Olímpics del 1992 no havíem pogut aconseguir entrades. L'havíem vist moltes vegades a través de la televisió, però veure'l en directe va ser especial. Vam arribar hores abans al pavelló per veure'l escalfar, és un moment que sempre recordarem", explica a l'ARA.

Cargando
No hay anuncios

L'esdeveniment va captar la presència de moltes personalitats del moment, com Hristo Stòitxkov, amic personal de Jordi Villacampa. "En aquella època el bàsquet era com una religió a Badalona. El final dels 80 i el principi dels 90 va ser un boom molt bèstia. La repercussió mediàtica era molt important. Badalona és una ciutat de bàsquet, i la gent ho vivia molt", recorda l'escorta català.