El DKV Joventut no va poder lluitar contra les seves pròpies circumstàncies

BadalonaAmb una contundent derrota a Fuenlabrada (108-81), el DKV Joventut ha posat fi a una de les seves pitjors temporades a la Lliga ACB, després de finalitzar en tretzena posició, amb vint derrotes i catorze victòries.

És la seva segona pitjor actuació en la història de la Lliga, només millor que la signada la temporada 2000-2001, quan el Joventut va acabar catorzè, amb onze victòries (vint-i-tres equips), i amb la mateixa aportació que en la de 1995-95, temporada en la qual el Joventut també va ser tretzè, amb disset victòries (vint equips).

Davant els de Fuenlabrada, una de les revelacions de la primera fase de la Lliga, l'equip de Pepu Hernández va sumar la seva setena derrota consecutiva, amb la qual cosa va igualar la pitjor ratxa de la seva història, aconseguida la temporada anterior.

El DKV Joventut comença a preparar ja la pròxima campanya. Sens dubte, és la millor notícia en el que va d'any per a aquest club de 81 anys d'història i que a final de 2010 es va acollir al concurs de creditors per fer front a un deute de dotze milions d'euros, cosa que va sembrar dubtes sobre el futur de l'entitat.

Davant la difícil situació econòmica del club, el seu president, Jordi Villacampa, ha decidit ajornar la seva marxa del consell d'administració del club prevista per al pròxim 30 de juny.

Els problemes econòmics del club van llastar, sens dubte, la trajectòria esportiva de l'equip, que es va classificar sense problemes per a la Copa del Rei, i va caure a quarts davant el Regal Barcelona, però que es va enfonsar quan va perdre per lesió dos dels seus referents: l'escorta Carl English i el pivot Henk Norel, als quals no se'ls va buscar recanvi.

Els problemes esportius van arribar en el moment més dolç de la temporada. A l'equip li va costar adaptar-se a la seva nova realitat i no van aparèixer nous lideratges dins de la plantilla, la qual cosa va acabar sent criticada pel mateix entrenador en alguna roda de premsa.

El resultat ha sigut una segona volta amb només quatre victòries –Menorca, Lagun Aro, Blancos de Rueda Valladolid i Meridiano Alacant– i tretze derrotes, algunes molt doloroses, com la soferta a la pista de l'Unicaja (111-55), la més àmplia dels seus 81 anys d'història.

L'equip, que va iniciar el campionat amb un quintet inicial totalment nou i amb una banqueta de set jugadors formats al planter verd-i-negre, va tenir en la defensa el seu principal taló d'Aquil·les i va ser, de llarg, el pitjor equip del campionat en aquesta faceta del joc, amb una mitjana de 83,15 punts rebuts per partit.

Davant l'absència de recanvis per a Norel i English, Pepu Hernández va haver de donar més protagonisme als jugadors del planter, com el capità de l'equip, Pere Tomás, David Jelinek i, en les últimes jornades, el pivot Nacho Llovet.

Pere Tomás va respondre bé quan va entrar en el cinc inicial després de la lesió de Carl English i Jelinek va demostrar la seva qualitat i enorme encert en el llançament de triples en ser el quart millor jugador del campionat en percentatge d'encert, amb un 46%.

Pepu Hernández s'ha vist obligat a avançar la progressió cap al primer equip d'alguns jugadors de l'equip filial i del júnior, i ha acudit a ells per poder fer un cinc contra cinc en els entrenaments.

Fins a cinc jugadors van obtenir el premi de disputar els seus primers minuts, testimonials excepte en els casos de Nacho Llovet i Marko Todorovic, a la Lliga ACB.

L'exseleccionador nacional va fer debutar també Albert Homs, un jugador cridat a ser important al club durant les pròximes temporades, l'ala pivot Alejandro Suárez i l'escorta Albert Ventura.

El planter seguirà sent la base a partir de la qual Pepu Hernández, al qual li queda un any de contracte, haurà de construir un equip que veurà rebaixat el seu pressupost fins als quatre milions d'euros, 2,5 milions menys que en l'actual campanya.