Aíto García Reneses: “És més fácil aconseguir un bon nivell de joc jugant davant de públic”

BarcelonaAls seus 73 anys, Aíto García Reneses continua descobrint món. Des de l’any 2017 dirigeix amb l’èxit l’Alba de Berlín. Aquesta setmana, l’exentrenador del Joventut i el Barça ha vist com la lliga alemanya tornava amb pavellons sense espectadors i mesures per evitar el contagi del covid-19.

Com ha viscut aquests mesos sense competició?

No ha estat gens agradable, però hem tingut menys dificultats que a Espanya, per exemle, perquè almenys podíem sortir al carrer tot i que les escoles i les botigues estiguessin tancades. Per tant, se’ns ha fet menys pesat fins que hem tornat a entrenar.

En el seu cas, com afronta un equip la tornada sense gairebé preparació?

La preparació ha estat una mica més curta, però el problema més important és que la tornada és sense els partits amistosos, que es juguen sempre abans que comenci la temporada i serveixen per anar agafant la forma. No és el mateix jugar dos o tres partits per setmana durant dos mesos que estar tres mesos sense jugar cap partit.

Les mesures protocolàries i el format de competició han canviat. És tot una nova experiència.

L’única mesura estricta és que estem tots els equips en un mateix hotel, però més enllà que no hi ha públic, no hi ha cap mesura excepcional, tampoc. El que sí que em sembla una mica estrany és que després de la fase de grups els quatre primers de cada grup juguin un play-off amb partits d’anada i tornada, ja que seran a la mateixa pista i sense públic.

S’ha parlat molt del risc de lesions i la baixada del nivell competitiu, després de tants mesos aturats.

Les lesions no em preocupen, tot i que sempre poden arribar. Si se’ns lesiona algun jugador durant el campionat, la veritat és que no ho tinc previst. No crec que hi hagi gaires possibilitats que es lesionin. El fet de jugar sense públic ens afecta a tots, i el cert és que la motivació dels jugadors és més gran a casa que fora. És més fácil aconseguir un bon nivell de joc davant de públic que no així, que resulta una mica més fred.

El bàsquet ha patit aquests mesos. S’ha vist per exemple amb la cancel·lació de l’Eurolliga i la postura del Panathinaikòs, que amenaça amb abandonar la principal competició continental.

Suspendre l’Eurolliga aquesta temporada em sembla una mesura força lògica, perquè si els països viuen dificultats, com és el cas d’Espanya o Alemanya, hauria estat molt difícil jugar per tot Europa. Sobre la decisió del Panathinaikòs no hi tinc res a dir, perquè porten molts anys amenaçant amb sortir de l’Eurolliga.

En el seu cas, era la primera Eurolliga que disputava amb un equip estranger.

L’equip està classificat per a la temporada que ve perquè continuen els mateixos equips i està tot obert. Lògicament hi ha equips que tenen més capacitat i porten més anys jugant a l’Eurolliga, però la il·lusió dels jugadors és positiva. L’únic problema és que hi ha massa partits, i la plantilla no està acostumada a fer viatges tan seguits.

És la tercera temporada a l’Alba de Berlín. Com valora l’experiència?

L’experiència és molt positiva perquè els jugadors estan sempre intentant fer les coses bé, hi ha un molt bon ambient entre ells i amb el cos tècnic. La directiva i el públic estan perfectament integrats amb l’equip. Estem treballant per millorar dia a dia.

El creixement de l’equip en els dos últims anys ha estat excel·lent.

Les classificacions han estat bones cada any, i aquest any vam aconseguir guanyar la Copa d’Alemanya. Els resultats són positius i estic satisfet amb el rendiment que ha donat l’equip. Les nostres aspiracions dependran que hi hagi una millora del bàsquet a Alemanya, de la capacitat pressupostària, però sabem que és difícil, que és un tema que va a poc a poc perquè tampoc volen fer volar coloms.

El rendiment de Peyton Siva i Luke Sikma ha estat bo.

Peyton Siva és un jugador que té molta visió, que pensa abans d’executar i que gairebé mai falla una passada. El Luke ha entrat molt bé, va ser un gran encert, el seu fitxatge. També ha arribat Marcus Eriksson, que ha tingut menys problemes de lesions als genolls. Sabíem que era un gran llançador però també està millorant el seu joc ofensiu.

Un home de bàsquet com vostè, com valora el que s’està vivint als Estats Units? Quina ha de ser la resposta del bàsquet davant del racisme?

Normalment no opino sobre coses de fora de l’esport, però després del que hem vist em sembla que tothom hauria d’estar-hi en contra.

També hem viscut un any diferent per la decisió de posposar els Jocs Olímpics del 2020.

Em sembla la decisió correcta, perquè espero que es puguin disputar en les millors condicions possibles quan es posi fi a la pandèmia del coronavirus.

Quin record té dels Jocs del 2008?

En tinc un record molt bo perquè vam fer un gran treball durant un mes. L’equip va competir i vam veure la qualitat de molts dels jugadors durant els partits. A la final vam plantar cara davant d’un gran equip com són els Estats Units, i fins als tres minuts finals vam tenir opcions. Ho recordo amb molt d’afecte.

Troba a faltar l’ACB i Barcelona?

Cada etapa té els seus moments en què gaudeixes amb el que estàs fent, però que en tinguis bons records no vol dir que hagis de pensar-hi amb nostàlgia.