“L’esport femení ha millorat, però encara queden passos per fer”

Loly Rodríguez va ser una de les pioneres del Barça de futbol. Ainhoa López juga al Barça CBS de bàsquet. Aquestes dues generacions d’esportistes culers són mare i filla. “Un dia estàvem buscant fotos de la seva època i vaig fer un tuit demanant la col·laboració de la gent per trobar-ne més. El missatge es va fer una mica viral i vaig aconseguir posar-me en contacte amb periodistes que durant aquella època feien el seguiment dels partits del Barça. Ara estan preparant un llibre i aquells contactes van servir perquè li comencessin a fer entrevistes i reportatges a la meva mare. Ella és molt tímida, però em va fer il·lusió. Al cap i a la fi és història de l’esport femení i, per tant, té moltes coses a explicar”, diu López.

“Tant la meva mare com el meu pare han sigut esportistes. La mare va jugar al Barça i moltes vegades comparem les condicions de la seva època amb les de la meva. L’evolució de l’esport femení és interessant. Actualment disposem de molts més recursos. Sempre som crítics amb els mitjans actuals, però veient-ho en perspectiva hem anat a millor. La situació de l’esport femení ha millorat bastant, però encara ens queden per fer molts passos endavant”, analitza l’Ainhoa. El seu pare [Manel López] va jugar a bàsquet, entre d’altres clubs al Santiago Apóstol de l’Hospitalet. “Vaig començar a jugar-hi quan tenia 5 anys. El meu primer club va ser el Grup Barna. Va ser una casualitat perquè anàvem caminant pel carrer i vam veure un anunci de la seva escola”, recorda la jugadora.

L’Ainhoa es va criar en una família blaugrana. “Soc culer de tota la vida i jugar al Barça CBS era un punt a favor. Em fa il·lusió vestir aquests colors i el projecte és molt engrescador. La relació que el CB Santfeliuenc té amb el Barça és la d’una vinculació, però intueixo que si aconseguim l’ascens aquesta relació s’enfortirà i això ens permetria tenir més recursos. El projecte ha de fer un pas endavant, com ha passat amb el futbol”, diu. L’equip, que està entrenat per Isaac Fernández, ha començat la temporada com un tro i acumula 24 victòries en 24 partits. “A l’inici de temporada, amb l’arribada de noves incorporacions, ens va costar cohesionar l’equip, però ara estem passant per un bon moment. Hem anat agafant identitat defensiva i el grup està molt còmode en atac, on tenim algunes jugadores amb capacitat per anotar punts o per repartir la pilota. Ens agrada molt córrer i dominar el ritme de partit. És un joc molt dinàmic”, assegura. “No se’n poden refiar, que el nivell dels equips dels altres grups és molt bo i la fase serà molt complicada”, avisa la Loly.

L’equip blaugrana està classificat per a la fase d’ascens. “Des de l’inici de la temporada era l’objectiu que es marcava el club i va ser un dels motius pels quals vaig venir aquí. Buscava un repte il·lusionant i motivador. És per això que vaig baixar de la Lliga Femenina Endesa a la Lliga Femenina 2. M’estic trobant molt còmoda i estic jugant amb molta confiança. Intento disfrutar del bàsquet”, confessa.

La pandèmia no està posant les coses fàcils. “És un any per tenir paciència. Nosaltres, per sort, hem pogut disputar la temporada amb més o menys normalitat. Intentes fer les coses amb més precaució. Com que estic al costat de casa, he pogut anar veient la família, però per a altres jugadores la situació ha sigut més dura. És un any molt atípic i ens estem fent proves cada setmana, però de moment hem tingut sort”, avança López, que fa uns anys va fer embogir Anthony Davis amb els seus triples.

“El bàsquet és un estil de vida”

Ainhoa López ha passat pel Femení Sant Adrià i l’Uni Girona, però també va marxar fora per guanyar-se les garrofes al CB Zamarat i a l’Ensino. “El bàsquet és el meu estil de vida. És vital per a mi, ho significa tot”, reconeix la jugadora del Barça CBS, que estudia psicologia a través de la UOC. “És important tenir un espai personal per desconnectar i alimentar la teva part més profunda o personal. El bàsquet ja no és un hobby, per a mi, és la meva feina. Per això intento dedicar temps a la lectura, a la poesia i a dibuixar, que són coses que m’agraden molt”, resumeix.