Aina Ayuso: “Soc una dona i és important tenir una formació”

BarcelonaDe totes les esportistes que durant aquest 2019 compliran 20 anys, Aina Ayuso, nascuda a Sant Just Desvern, és una de les que trepitja amb més força. La progressió de la base de l’Snatt’s Femení Sant Adrià és una de les grans notícies del bàsquet femení.

Quin balanç fas d’aquests primers mesos a Sant Adrià?

L’inici de temporada ha sigut difícil. Moltes de les jugadores som noves i ens va costar arrencar. Som un equip jove i hem de competir contra rivals amb molta experiència. Per a mi està sent un any d’aprenentatge, però l’experiència és molt divertida.

Us angoixa la classificació?

Som conscients de la situació, però l’ambient que es viu a l’equip és molt bo i estem gaudint del repte. Tenim clar que hem d’intentar salvar la categoria. Ens passem moltes hores treballant juntes i la feina que estem fent ja s’està veient reflectida a la pista. El pas dels partits i els reforços ens han ajudat a millorar.

¿T’has trobat la Lliga Dia com te l’havies imaginat?

És una mica estrany, però no m’havia fet expectatives concretes. M’he trobat una competició molt dura. Potser no m’havia imaginat que mantenir la categoria seria tan complicat; l’exigència del torneig és molt alta. A nivell personal estic millorant molt i crec que el meu joc està evolucionant en la línia correcta. Quan jugo contra rivals com la Laia Palau, no és que em posi nerviosa, però sí que tinc una inquietud gran. Defensar gent que has idolatrat és emotiu.

Per què vas deixar els Estats Units i vas acceptar l’oferta del Sant Adrià?

No hi ha un únic motiu. Aprofitar l’oportunitat dels Estats Units era una experiència que no podia deixar escapar i va ser inoblidable. Dominar l’anglès i poder compatibilitzar estudis i bàsquet van ser dos aspectes decisius per marxar, però no m’acabava de trobar còmoda a la pista i vaig decidir tornar cap aquí. És una experiència que recomano molt i de la qual estic molt contenta. A més, l’equip va arribar a l’Elite 8 de la NCAA.

Segueixes estudiant?

Sí, volia fer alguna cosa relacionada amb la salut i estudio fisioteràpia a la Universitat Internacional de Catalunya, a Sant Cugat. Al matí vaig a la universitat i a la tarda m’entreno. Alguns dies són durs, perquè m’he de llevar a les sis, però m’agrada el que faig. Per sort, aquest club és especial i m’ajuda a compatibilitzar-ho.

On et veus d’aquí uns anys?

No sé què respondre. Vull seguir jugant a bàsquet i acabar els estudis. Soc una dona i és important tenir una formació. És una realitat diferent a la del bàsquet masculí. M’agradaria seguir gaudint amb el que faig, com ara.