Villacampa i Gasol, dues icones somniades pel rival

El Barça i el Joventut de Badalona s’enfronten aquest diumenge en un duel català (18.30 h, #Vamos) que recorda els d’èpoques passades, quan els dos equips competien per les primeres posicions de la classificació. Els aficionats tenen en el seu imaginari un grapat de jugadors que van contribuir a fer grans aquest tipus de partits. Els culers presumeixen de Nacho Solozábal, Epi o Audie Norris, mentre que els badalonins recorden amb orgull Rafa Jofresa, Josep Maria Margall o Corny Thompson. Hi ha jugadors, com els actuals Nico Laprovittola, Pau Ribas o Ante Tomic, que han defensat la samarreta dels dos equips. És el cas, per exemple, de José Antonio Montero, Andrés Jiménez o Ricky Rubio.

El que pocs aficionats saben és que algunes icones del passat van estar a punt de canviar de bàndol. El periodista Santi Escribano utilitza el llibre Historias del Joventut (Ediciones JC) per treure a la llum dues històries bastant desconegudes. La primera té a veure amb Jordi Villacampa, que va estar a punt de fitxar pel Barça en dues ocasions. “És Villacampa el nom més importat de la història de la Penya? Opinions n’hi ha per a tots els gustos, però el que és innegable és que és, tant sí com no, un nom que quan el sents penses en el Joventut de Badalona. Però la història hauria pogut ser una altra, almenys en dues ocasions”, diu el periodista madrileny. La primera va ser quan encara era un marrec, un jugador de la categoria infantil, i un dia va anar a fer una prova amb Epi, Solozábal i Sibilio. La seva actuació va convèncer els dirigents culers, però el seu pare no va acabar de veure-ho clar. Va ser aleshores quan el Joventut se’n va assabentar i el va fitxar.

La segona oportunitat es va donar l’any 1994, quan Villacampa acabava de guanyar l’Eurolliga amb el Joventut. L’aler va anar a veure Hristo Stoichkov, amb qui mantenia una relació d’amistat, i la trobada va acabar amb una insinuació de Joan Gaspart i una oferta formal de Josep Lluís Núñez. El problema és que el club blaugrana tan sols oferia contractes d’una temporada als jugadors de més de 30 anys i Villacampa demanava una vinculació per tres temporades. 

La segona història té a veure amb Pau Gasol, que durant dos mesos es va entrenar amb el Joventut de Badalona. Enrique Campos, aleshores director de l’Escola de Bàsquet de la Penya, va descobrir el jove en un esdeveniment organitzat per Nike a la fira de mostres. El pivot, que en aquella època jugava al Cornellà, equip vinculat al Barça, va treballar a les ordres de Miquel Nolis, però aleshores ningú va saber intuir el gran potencial que aquell noi prim i tou amagava.