"A la nostra època els pressupostos estaven més igualats"

BadalonaVint-i-nou anys després de disputar la final de la Lliga Endesa per última vegada, el Joventut de Badalona vol esprémer les seves opcions de repetir gesta. L'última vegada que la Penya va disputar la final de la Lliga Endesa va ser la temporada 1992-93, quan va eliminar el Barça a les semifinals (3-2), però no va poder superar el Reial Madrid en la lluita pel títol (3-2). L'equip verd-i-negre, que venia de guanyar dos títols de Lliga seguits, estava entrenat per Lolo Sainz i comptava amb Jordi Villacampa com una de les seves grans referències anotadores. "He viscut partits d'aquest estil com a jugador, com a president i ara ho faig com a soci. La diferència és que a la nostra època els pressupostos estaven més igualats i podíem competir de tu a tu. El mèrit d'anar 1-1 és fer-ho amb una diferència de pressupost tan gran. La filosofia de la Penya és molt diferent i aposta per la gent de casa", diu a l'ARA Villacampa.

La Penya jugarà dos partits al Palau Olímpic contra un Barça que diumenge va perdre el factor pista. "Guanyar tres partits seguits al Barça és una muntanya molt gran, però la Penya va guanyar el més difícil, que era el del Palau Blaugrana. La Penya té una possibilitat i el Barça deu pensar que s'ha ficat en un embolic. La pressió és per a ells, que són els favorits. L'aspecte mental té molta importància. El Joventut ha de pensar partit a partit i jugar al seu màxim nivell. Diumenge ho van fer molt i molt bé", analitza l'exjugador.

"Aquesta temporada la Penya ha jugat molt bé, amb l'excepció de dos partits clau; el de la Copa del Rei i el de l'Eurocup, en què van quedar eliminats. El Joventut ha fet un gran bàsquet i ara està en bona dinàmica. Crec que si tenim avantatge és al joc interior, però el resultat final dependrà de molts factors. L'equip està molt equilibrat i els rols estan ben repartits", opina Villacampa. El català va liderar una etapa històrica del club verd-i-negre. "Per a mi, que era un jugador format a la casa que mai vaig marxar fora, ser l'alternativa al Madrid i el Barça era un somni. Durant molt de temps la Penya ho va intentar i es va quedar a prop, i aconseguir fer el salt definitiu va significar molt. El Joventut va tenir recursos per fer fitxatges importants i vam poder fer l'assalt definitiu", recorda.

Els duels entre Villacampa i Epi serveixen per explicar una època daurada del bàsquet que els aficionats recorden amb molta estima. "Ens vam repartir molt sobre el parquet, però fora vam mantenir una bona amistat que hem mantingut al llarg dels anys. La gent el veu a ell i pensa en el Barça i em veu a mi i pensa en la Penya. Tot això ara és molt diferent", explica Villacampa.

"Somiar és gratis"

"Somiar és gratis, però hem de ser realistes, no hem aconseguit res encara. Tenim moltes ganes de jugar amb la nostra gent, però sabem l’equip que tindrem davant. Sí que sabem que si l’equip s’esforça i té encert, som una plantilla que ha demostrat que podem guanyar qualsevol. Guanyar-li dos partits seguits al Barça mai és fàcil, però ho intentarem, i espero que quan ens faltin les forces, la gent ens empenyi i ens porti cap a una victòria que seria molt important”, analitza Carles Duran, entrenador del conjunt badaloní.