"Si havia de fer tres tirs i no tocar el cèrcol m'era igual"

BadalonaL'última vegada que el Joventut de Badalona va disputar unes semifinals de la Lliga Endesa, Joel Parra tenia 8 anys. L'últim cop que la Penya es va classificar per a una final, no havia ni nascut. L'aler verd-i-negre, que fa uns dies va ser seleccionat com a millor jove de la competició, somia que el club de la seva vida torni a viure moments com els del primer tram de la dècada dels anys 90, quan va aconseguir una Copa d'Europa, dues Lligues i una Korac. "El nostre objectiu és que la Penya torni a ser gran, com aquella de Jordi Villacampa i Rafa Jofresa. Igualar allò que van fer és molt difícil perquè aquells anys van ser molt bons, però hem de ser un dels equips importants de la Lliga Endesa, que els rivals ens tinguin la por o el respecte d'altres èpoques", analitza Parra.

“Quan vaig arribar a la Penya amb cinc anys, només pensava en jugar i passar-m’ho bé, en gaudir amb els companys. Aquest club m’ha vist créixer com a jugador i com a persona”, assegura l'aler de l'equip verd-i-negre. La temporada de Joel Parra està sent molt bona i, a més, ha connectat molt bé amb una afició que el té com un dels seus grans referents. "És una cosa que no m’esperava. Jo soc així dins i fora la pista, i que a la gent li agradi veure’m jugar em fa estar encara més orgullós", reconeix. Durant el tercer partit de les semifinals se les va tenir amb Nikola Mirotic, la gran estrella d'un Barça que vol repetir títol de campió.

"El que Carles Duran em demana és que sigui jo mateix, que faci les coses que m'han portat fins al primer equip del Joventut. Em dona molts consells i em recorda que tot comença des de la defensa, que aporti molta energia, que rebotegi i que corri el camp. La clau és explotar les coses que em defineixen i que tenen a veure amb la intensitat", assegura Parra, que està oferint la seva versió més completa. "El factor clau és la confiança. Aquest és el meu cinquè any al primer equip i cada any que passa es nota. Em noto més madur i amb un joc més regular. És un procés pel qual tots els jugadors joves van passant i cadascú té la seva pròpia evolució. Jo em sento assentat", diu.

Quan era un adolescent, la Penya va apostar per canviar-li la mà de tir, una decisió arriscada que ha funcionat molt bé. "M'ho van dir quan passava de cadet de primer any a cadet de segon. El club havia estudiat el meu tir i va arribar a la conclusió que no era gaire eficaç, ja que pujava la pilota amb la mà dreta, però m'acabava recolzant en l'altra per llançar. No era un tir efectiu, especialment des de la línia de tres punts. Van pensar que si canviava la mà de tir podia ser un jugador més complet. Des del primer moment en què m'ho van proposar vaig anar a mort amb l'objectiu perquè, si m'ho estaven proposant, és perquè era beneficiós per a mi. M'ho van comunicar un divendres i dissabte ja ho vaig intentar posar en pràctica al partit. Vaig canviar el xip molt ràpid. Si havia de fer tres tirs i no tocar el cèrcol m'era igual perquè pensava en una millora a llarg termini. Pau del Tio em va ajudar molt en el procés. Es va passar les tardes ajudant-me a llançar amb l'esquerra. Estic content perquè el club ho va fer pensant en la meva progressió i va funcionar", assegura.

“El Joel de les categories inferiors llançava amb la mateixa efectivitat amb la mà dreta que amb l’esquerra a prop de cistella, però quan s’allunyava no tenia efectivitat. El Joel és el gran protagonista d’aquesta història. Tot està basat en la confiança que va dipositar en mi, i en el treball del dia a dia. La seva determinació va ser clau”, analitza Pau del Tio, entrenador ajudant de la Penya. El paper de Jordi Martí i David Jimeno també va ser decisiu.

Parra s'ha convertit en la referència per als nois i les noies del planter. "El Joventut és un club especial perquè connecta els jugadors del primer equip amb els de la base. Quan t'estàs entrenant a les pistes laterals, et pots acostar a veure com treballa el primer equip. Et creen la motivació d'entendre que, si treballes, pots arribar a ser un d'ells. És el gran somni de tots els jugadors que són al club. El que té de bo la Penya és que si ets jove et donen confiança i aposten per tu", reconeix.