Bressol per sortir d'un desert de 14 anys

BadalonaCatorze anys després de l'última vegada, el Barça i el Joventut de Badalona s'enfrontaran en una semifinal de la Lliga Endesa. L'eliminatòria, prevista al millor de cinc partits, comença aquest divendres al Palau Blaugrana (21 h, #Vamos). La Penya, que no arribava tan lluny des del 2008, treu pit d'una proposta construïda al voltant de la gent de casa. "El desert ha sigut llarg, però l'equip ha fet una bona feina i ha tornat a enganxar la gent jugant amb set jugadors del planter. Això és molt romàntic, però no és gens fàcil. La gent no es pot imaginar el mèrit que té. A la gent de Badalona li agrada veure bon bàsquet i aquest equip el juga", diu Carles Duran, l'entrenador del conjunt verd-i-negre.

"La gent es pot identificar molt amb nosaltres. Quan es parla de la Penya, la gent parla d'un equip divertit, que juga ràpid i que fa un joc alegre i vistós per a l'espectador. Crec que a la Penya venem un producte que és engrescador perquè la gent s'ho passa bé. Intento tenir un format d'equip en què tothom se senti partícip. Hi ha rols i jugadors amb diferent experiència, però tothom se sent partícip. Quan hem tingut problemes, tothom ha tingut el seu moment. A mi m'agrada que es parli de nosaltres com a equip i no com el conjunt de certes individualitats", assegura l'entrenador a l'ARA.

Duran va fer-se càrrec de l'equip en una situació límit i ara l'escenari és diferent. "He viscut la situació amb naturalitat. He intentat centrar-me en el que depenia de mi: entrenar bé, ajudar els jugadors, ser competitiu i intentar guanyar cada partit... Fer la meva feina! He intentat fer més Penya que mai, potenciant el jugador de la casa i donant valor al jugador fet per nosaltres. He intentat introduir jugadors que ens podien ajudar. Segur que m'he equivocat, però hem tingut encerts. En aquest procés hem passat de lluitar per evitar el descens a veure la gent criticar-nos perquè no guanyem cada dia. S'ha de trobar l'equilibri. Tothom diu que som un club formador, però tothom vol que sigui competitiu i això és el que hem intentat. Vaig renovar perquè crec que no hem de perdre la nostra essència i que es vol seguir per aquest camí", afegeix el tècnic, que l'any 2008 era l'entrenador d'un equip cadet de la Penya en què jugaven Ferran Bassas i Albert Ventura.

"Un club diferent"

Un dels grans puntals del Joventut és Joel Parra. "El nostre objectiu és que la Penya torni a ser gran, com aquella de Jordi Villacampa i Rafa Jofresa. Igualar allò que van fer és molt difícil perquè aquells anys van ser molt bons, però hem de ser un dels equips importants de la Lliga Endesa, que els rivals ens tinguin la por o el respecte d'altres èpoques. Hem d'aconseguir que pensin: «Compte amb la Penya, que és un equip que pot guanyar qualsevol»", analitza l'aler.

Per a Parra, que es passeja pels carrers de Badalona botant una pilota de bàsquet, la Penya no és un club com els altres. "Aquest és un club diferent. L'única cosa semblant podria ser l'Estudiantes, que és un altre dels clubs històrics que aposta pel planter. El Joventut és un club especial perquè connecta els jugadors del primer equip amb els de la base. Quan t'estàs entrenant a les pistes laterals, et pots acostar a veure com treballa el primer equip. Et creen la motivació d'entendre que, si treballes, pots arribar a ser un d'ells. És el gran somni de tots els jugadors que són al club. El que té de bo la Penya és que si ets jove et donen confiança i aposten per tu", reconeix.