"He escrit més de 2.000 cròniques, ara toca disfrutar"

BarcelonaJordi Salsas és un dels integrants més mítics de la Penya Blaugrana Meritxell. Cada vegada que alguna secció del Barça disputa un partit al Palau Blaugrana, aquest aficionat hi acudeix amb la seva inseparable llibreta on apunta des de la graderia totes les accions que es produeixen durant el joc. “Des del 2001 fem cròniques dels partits de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins a la nostra pàgina web. Necessito apuntar la informació perquè no tinc memòria fotogràfica. Guardo i arxivo totes les llibretes. He escrit més de 2.000 cròniques de tots els colors, però ara toca disfrutar. Guardo la informació en més de 10 llibretes. Ja són més de dues dècades”, explica a l’ARA.

El compromís de la Penya Meritxell va néixer el 25 d’abril del 1997 a Roma. L’enèsima desfeta del Barça a la Copa d’Europa va empènyer vuit aficionats a engegar un projecte de suport del bàsquet blaugrana. Entre els vuit seguidors havien estat a totes les finals europees d’un conjunt culer que va trigar a trencar la malastrugança. “Ara estem passant un moment complicat. Per culpa de la pandèmia tenim problemes evidents per aconseguir omplir, però intentem sortir-nos-en amb molta feina. La temporada passada va ser molt trista i tan sols vam poder anar a veure tres partits de bàsquet per culpa de les restriccions. Esperem que la situació es mantingui controlada”, diu Salsas, que aquest dimarts no es perdrà el Barça-MoraBanc Andorra (21 h, #Vamos).

L’aficionat està molt satisfet amb la trajectòria del Barça de Saras Jasikevicius, un equip que li té menjada la moral a l’etern rival. “Tenint en compte la situació de l’equip, que ha tingut moltes lesions, ho està fent molt bé. Tenim un bagatge d’un any en el projecte de Saras i això es nota. S’ha acabat la improvisació d’altres anys i ara s’estan fent les coses amb cap, força bé. El primer partit va ser relativament senzill. El segon es va complicar una mica, però l’equip va demostrar de quina pasta estan fets aquests jugadors. A la final contra el Madrid va passar el mateix. L’any passat ja va estar a punt d’aconseguir l’Eurolliga i aquest any pot conquerir fites importants”, assegura.

L’entrenador lituà del Barça va reconèixer que no recordava un torneig amb tants aficionats culers. “L’ambient que es va viure a Granada em va recordar molt el de Bilbao l’any 2010. Les sensacions són molt bones i la gent s’hi apunta. El més difícil és seguir l’equip quan la trajectòria no és tan positiva”, diu Salsas. El representant de la Penya Meritxell demana més facilitats per als aficionats que es desplacen a la Copa del Rei. “La logística és molt important i has d’organitzar-te bé. Els partits acaben tard i no tens gaire temps per anar a sopar. El transport públic era una mica raquític. Crec que els organitzadors hi haurien de posar més atenció. Si vols que la gent hi vagi, has de tenir una infraestructura preparada. De vegades se n’obliden”, opina.

La final contra el Madrid, en què el Barça va recuperar un desavantatge de 16 punts, va ser èpica. “He vist remuntades espectaculars. L’última Copa del Rei que vam guanyar amb Pesic com a entrenador també va tenir una remuntada èpica. Crec que anàvem perdent per 16 punts de diferència. Al principi d’aquesta temporada ens va passar al contrari i vam patir una remuntada en contra a la final de la Supercopa contra el Madrid”, recorda.

"Som uns nostàlgics"

La comunicació que hi ha entre els jugadors i els aficionats és excel·lent. “Nosaltres sempre hem tingut una bona relació amb els jugadors. El que passa és que ara potser és una mica més evident. No tenim cap retret a fer a cap dels quatre equips que juguen al Palau. Sempre ens saluden als aficionats i t’agraeixen que els hagis estat animant. Són jugadors d’elit, però la relació que tenen amb nosaltres és molt bona”, assegura.

El Barça espera tenir acabat el nou Palau Blaugrana l’any 2026. Salsas està content, però no pot evitar posar-se nostàlgic. “Entenem la situació actual i que el club ha de créixer generant noves fonts de recursos. L’avantatge d’aquest projecte respecte al salt al buit de fa uns anys és que el nou Palau Blaugrana es farà a casa, al costat del Camp Nou, que és territori culer. Anar a Montjuïc era un drama, tant per anar-hi com per tornar-ne. L’única cosa és que nosaltres som uns nostàlgics i ens fa una mica de cosa deixar el Palau. Els títols de les seccions van arribar amb la seva construcció. Hi ha dies en què m’aixeco romàntic i m’agradaria seguir al Palau, però ja entenc que no pot ser”, reconeix.