El jugador sense tatuatges que enterra el record de Mirotic

BarcelonaJabari Parker no és Nikola Mirotic, però el seu impacte en el joc continua creixent. Set mesos després del seu fitxatge pel Barça, l'aler pivot nord-americà ja està perfectament adaptat al bàsquet europeu. La seva metamorfosi no té secrets. "Crec que l'única diferència és que l'equip està fent les coses realment bé. Pot ser que jo estigui aportant més coses, però el que és realment important és que l'equip està jugant de manera excepcional. Jo necessitava més partits i més experiència per accelerar el meu progrés i continuar creixent. L'única cosa que tant jo com l'equip necessitàvem era una mica de temps", diu.

La seva integració no era senzilla, però s'ha completat de manera exitosa. Quan arriben els instants decisius dels partits, ni s'immuta. Se'l veu tan calmat que sembla de gel. "La clau és tenir clar al teu cap que només es tracta d'un partit. Per molt important que ens sembli, el que passa sobre el parquet no és de vida o mort. Hi ha soldats que estan defensant el nostre país en zones de conflicte i això sí que és per estar nerviós. Això sí que és treballar amb pressió, perquè la seva vida penja d'un fil. El bàsquet és la meva passió i sempre vull guanyar, però cal veure les coses amb perspectiva i comparar-les amb les coses del món que realment importen. Tenir pressió és tenir problemes econòmics i haver de buscar els recursos perquè els teus fills mengin, no jugar a bàsquet", explica Parker.

La seva mitjana a la Lliga Endesa és de 10,9 punts i 2,7 rebots, unes xifres que confirma a l'Eurolliga, en què acredita 10,3 punts i 4,3 rebots. "Una temporada no és un esprint, és més com una marató. Si perds un partit, has d'oblidar-lo com més aviat millor i centrar-te en el següent perquè, si no, pots perdre l'equilibri. Encara que ens facin mal, no podem viure les derrotes de la mateixa manera que un aficionat", confessa.

L'aler pivot defensa la feina de Roger Grimau a la banqueta culer. "La comunicació amb l'entrenador és molt fluida. Ell ens ajuda molt preparant molt bé cada partit, però les derrotes no són la seva responsabilitat sinó dels jugadors que som a la pista. Els entrenadors sempre són a l'ull de l'huracà i això no canviarà, però la responsabilitat és dels jugadors", admet el jugador, que decidirà el seu futur quan acabi la temporada.

Parker s'ha retrobat al Barça amb Ricky Rubio, de qui era admirador. "La ment ho és tot per a un esportista. Si no pots controlar la teva ment, no pots dirigir el teu cos. El 90% de tot plegat és mental. La part física es redueix a un 10%. El motiu pel qual no vaig jugar la temporada passada és perquè la meva ment, després d'anys canviant d'equip, no estava preparada. Necessitava una pausa, així que m'identifico molt amb el Ricky", assegura.

La seva vida a Barcelona és molt tranquil·la. "Estic vivint una experiència que mai m'hauria imaginat. Mai vaig pensar estar vivint a Espanya. Encara conservo molts amics a Chicago que mai han sortit del país. Si bé encara em queden moltes coses per descobrir, em sento còmode i integrat a Barcelona. He anat alguna vegada als cinemes que hi ha al carrer Balmes", avança.

El seu pare, un referent

Parker és un dels pocs jugadors afroamericans que no porta cap tatuatge. "Quan vaig créixer, el meu pare era un referent i ell no tenia tatuatges. Un dels meus germans té un tatuatge, però molt petit. No crec que hi hagi res tan important com per a posar-t'ho sobre el cos. Millor guardar les coses importants a la teva ment", confessa.

"La meva infància va ser bona. No teníem gaires diners, a casa, però els meus pares mai m’ho van dir. De valors sí que se’n parlava. Si tens bons valors, pots ser pobre, però et pots sentir ric de cor. Aquesta és l'educació que vaig rebre de la meva família. Així vaig anar creixent. No teníem gaires diners, però mai vaig estar trist ni molest. Sempre vaig ser un nen feliç i sempre vaig saber que tenia amor a casa", recorda.