Sertaç Sanli: "Si perds ningú recorda les teves estadístiques"

BarcelonaSertaç Sanli (Edirne, Turquia, 1991) no és el jugador més extravertit del vestidor del Barça de bàsquet, però la seva incidència en el joc és molt alta. Quan no es carrega de faltes personals i anota des de fora, el joc de l'equip blaugrana guanya equilibri. Divendres va fer un partidàs contra el Joventut, però ell prefereix posar l'accent en els èxits col·lectius. Aquest diumenge (12.30 h, #Vamos) es disputa el segon partit de la semifinal de la Lliga Endesa.

Fa un any vostè va guanyar l'Eurolliga i va decidir canviar l'Anadolu Efes pel Barça. Per què?

— Buscava noves experiències. Per a mi va ser difícil deixar el meu primer club, on vaig començar a jugar a bàsquet, i el meu país, però necessitava nous reptes i aprendre noves coses. Tenia clar que si canviava d'equip, havia de marxar. Era una idea que em rondava pel cap i el fet que es donés just després de guanyar l'Eurolliga va ser una coincidència.

Les coses han anat com les havia imaginat?

— Sí, està sent una bona experiència. Al principi de la temporada estava una mica espantat perquè era el primer cop que sortia del meu país i el Barça és un dels club més grans del món. Quan vaig conèixer els companys i el cos tècnic i vaig veure que tothom intentava ajudar-me, em vaig tranquil·litzar una mica. Això va facilitar la meva adaptació i crec que la segona part de la temporada ha sigut millor. M'he sentit més relaxat sobre el parquet. Estic molt il·lusionat amb aquest projecte.

Està jugant bé, però al principi li va costar adaptar-se a l'equip, als arbitratges i a la competició. Hi està d'acord?

— I tant, hi estic molt d'acord. Tot era nou per a mi. Des dels meus companys fins a l'entrenador, els sistemes de joc, els rivals, els pavellons, els aficionats, les ciutats, els àrbitres... Conèixer tot això no es fa d'un dia per l'altre i requereix temps. Vaig dedicar temps a entendre com interactuar amb els àrbitres o els aficionats, per exemple, però aquí les coses no funcionen igual que a Turquia. El meu rol a l'equip, el que l'entrenador i els companys esperaven de mi, també era diferent i els primers dos mesos al Barça van ser molt durs, però després m'he sentit millor cada vegada.

Aquest és un dels punts àlgids de la temporada.

— La final four de l'Eurolliga era un dels objectius de la temporada. Vam ser-hi, però no vam poder guanyar-la. Estic content d'haver contribuït durant tota la temporada a la bona trajectòria de l'equip. Es tracta de disfrutar del camí al mateix temps que intentem competir al màxim de les nostres possibilitats.

Vostè és un dels jugadors experimentats de l'equip. Com viu les hores prèvies als partits importants? Dorm bé?

— Tracto de treure importància als partits, pensar que simplement és un partit, perquè si penses massa en la transcendència no pots dormir ni menjar bé. Si intentes relativitzar cada partit, pots afrontar-lo de manera més relaxada i centrar-te en les coses que has de fer per jugar bé i competir millor. Cada jugador conviu amb la pressió a la seva manera i no crec que hi tingui a veure l'experiència sinó el caràcter de cadascú. Intento disfrutar del bàsquet, del que faig sobre el parquet. A mi el que m'importa és el resultat final i no les estadístiques personals. El meu objectiu és que l'equip guanyi perquè si perds ningú recorda les teves estadístiques. Cada jugador ha d'ajudar amb el que pugui; potser un anota, l'altre defensa i un tercer anima. Tothom se sacrifica per un objectiu comú.

El bàsquet és un dels pals de paller de la cultura esportiva turca.

— El bàsquet és més que un esport, com passa a Lituània, i el seu seguiment no para de créixer. Cada vegada hi ha més seguidors i tothom vol estar assabentat del que passa. El seguiment de les diferents competicions o del que fa la selecció turca és brutal. No sé com explicar-ho, però els nens de cinc o sis anys volen jugar a bàsquet, no a futbol.