Àlex Abrines: "Els esportistes d'elit també tenim problemes"

BarcelonaEl Barça juga aquest diumenge (18.30 h, #Vamos) contra el Reial Madrid. Un dels protagonistes del partit, Àlex Abrines (Palma, 1993), analitza en profunditat la situació d'un equip blaugrana amb ganes de fer un bon tram final de temporada i ho aprofita per recordar la importància de la salut mental dels esportistes d'elit.

Com veu l’equip ara que arriba el tram decisiu?

— El veig bé. La setmana passada va ser dolenta pel que fa als resultats, però crec que la dinàmica que portem és progressiva. Estem jugant un bon bàsquet i aquesta setmana ens ha de servir per recobrar la confiança i el nostre estil de joc.

Han canviat la manera de planificar la temporada?

— Sí, a tots ens hauria agradat acabar primers de la temporada regular a l’Eurolliga, però crec que hem gestionat millor el tema físic per prevenir lesions. Ara arribem al tram decisiu de la temporada amb els 15 jugadors bé, que és l’objectiu important. Vam aprendre dels errors de l’any passat i arribem al moment decisiu millor, tant físicament com mentalment. 

Com veu la lluita de forces Barça-Madrid?

— Com cada any. Els dos equips acostumem a estar a dalt, lluitant per les primeres places i pels títols. El clàssic de diumenge és molt important perquè estem empatats a la classificació de la Lliga Endesa. El Baskonia va primer, però també haurem de jugar contra ells. Són els dos partits que tenim marcats al calendari. Sabem que no podem fallar si volem acabar la fase regular com a primers.

Com és tenir Jasikevicius com a entrenador?

— És intens i dur, però és un paio que en sap molt de bàsquet: com a jugador ja ho va demostrar. Se n’aprèn molt, d’ell. Òbviament, has de conèixer bé el Saras per gestionar-lo, perquè de vegades no és fàcil. Viu el bàsquet molt intensament i de vegades el cap et peta. Però una vegada el coneixes i saps com reaccionar en segons quines situacions, hi ha comentaris que no te’ls prens tan seriosament o els deixes passar una mica.

És difícil un vestidor com el del Barça?

— Sí. Com a tots els equips grans hi ha molts egos i molts jugadors bons que venen de tenir una gran mitjana anotadora. Aquí no estàs tu sol. Hi ha molts jugadors que tenen punts a les mans, i t’hi has d’adaptar. Cadascú ha de pensar en l’equip i sacrificar algunes coses. Sé que podria tenir una mitjana de punts més alta o tenir més llançaments, però sempre he sigut humil. Si hi ha dies que toca defensar i no tirar a cistella, soc el primer que ho faig. Ningú s’enrecorda dels punts que anota Àlex Abrines, sinó dels títols que guanya el Barça. 

Pep Guardiola recordava l’altre dia que és injust demanar-li a un equip que guanyi sempre. Com es conviu amb aquesta exigència?

— Jugant al Barça sempre et demanaran guanyar. Fa molts anys que no guanyem l’Eurolliga, però si l’haguéssim guanyat l’any passat seria igual. Un club com aquest sempre ha de lluitar per guanyar tots els títols i no pensar en el que ha passat. Has d’aprendre a conviure amb això, t’ho has de prendre com una motivació. Nosaltres ho intentem i som els primers que volem guanyar l’Eurolliga.

Quan era a la NBA, vostè va aixecar la veu per explicar que mentalment ho estava passant malament. Ha retrobat la passió pel bàsquet?

— Sí, ara veig les coses de manera diferent. La meva vida personal també m’ha canviat amb les meves dues filles, i això ajuda. El bàsquet és molt important, però també és la meva diversió. Hi hugo des que tenia quatre anys i sempre m’ho havia passat molt bé... Això és el que vaig perdre una mica. Tornant al Barça i amb el pas dels anys em prenc les coses d’una altra manera. Segueixo sent competitiu al 100%, perquè quan millor t’ho passes és quan guanyes, però has de trobar la felicitat. Disfrutar treballant de valent.

Quina importància té la salut mental en els esportistes?

— Quan ho vaig explicar va tenir molta repercussió. Molta gent em va escriure per donar-me les gràcies perquè era un tema tabú i ningú en parlava. En els últims anys altres esportistes han començat a parlar-ne. De la mateixa manera que tenen un físio, ara els equips tenen un psicòleg. És molt important estar bé físicament, però mentalment també. Hem fet un pas endavant com a col·lectiu. M’ha agradat que compartint la meva experiència ajudés perquè la gent pensi d’una altra manera.

La gent pensa que els esportistes són uns privilegiats. Va patir la incomprensió d’alguns aficionats?

— D’algun sí, però el 95% dels comentaris van ser positius. La gent em deia que m’agafés el temps que necessités i que era molt valent per explicar la meva situació. Abans la gent no volia parlar-ne per por que els aficionats diguessin que som uns privilegiats per jugar a bàsquet, que tenim molts diners, casa, cotxes... Però tenim motius per estar malament. Els esportistes d'elit som persones i tenim problemes. Tenim un privilegi i una estabilitat, però hauríem de crear programes perquè tothom tingués l’oportunitat de parar quan es troba malament. Hem de cuidar la salut.

Alguns companys de vestidor no es van adonar del seu neguit.

— Una part també va ser per culpa meva. Jo era molt tímid i em quedava les coses per a mi mateix. Si no expliques el que et passa, és complicat de veure. Quan ho vaig explicar tothom em va ajudar. Tots volien el millor per a mi i no tinc cap queixa. El Barça també es va posar a la meva disposició.

Com li ha canviat la vida des que és pare?

— Visc més cansat, però veig les coses de manera diferent. Quan fas un mal partit i estàs sol, estàs tot el dia donant-hi voltes. Ara no tinc aquest luxe. Quan arribo a casa no importa si he guanyat o perdut, la meva filla vindrà, riurà i m’abraçarà. A ella li és igual si el pare guanya o perd. Em permet deixar el bàsquet entre les quatre parets del Palau Blaugrana, i això m’ajuda a desconnectar.

Es veu jugant al nou Palau Blaugrana?

— Tant de bo. No sé quins plans hi ha. Jo tinc dos anys més de contracte i espero ser-hi uns quants més, però no se sap mai. Espero que puguin arreglar-ho tot i que pugui arribar a estrenar-lo.

Com viu la delicada situació econòmica del club?

— Entre el primer equip de futbol i nosaltres hi ha un salt increïble. Els jugadors ja hem fet esforços per acceptar rebaixes en el sou o diferiments per ajudar el club a recuperar-se. Llegeixo notícies que s’han de retallar més diners. Intentem aïllar-nos-en una mica perquè no ho podem controlar. Quan arribi el moment de prendre decisions, cadascú farà el que vulgui, però tot el que m’ha donat el Barça l'hi hem de tornar d’alguna manera.

Com analitza els e-sports i les noves plataformes audiovisuals?

— Tinc un equip d’e-sports a València i és un món que m’agrada perquè és molt diferent. Gràcies a persones com l’Ibai Llanos i d’altres creadors de contingut s’estan fent coses diferents per enganxar un públic nou. L’exemple és la Kings League. La societat està vivint un canvi i crec que ampliar l’oferta d’entreteniment és maco.

Quin futur s’imagina quan deixi de jugar a bàsquet?

— Sempre mantindré el club d’e-sports. Així quan em retiri tindré alguna cosa a la qual aferrar-me. El que vingui vindrà, però ara em centro en intentar ajudar durant uns quants anys més. Els primers anys de transició són durs.