Els Mossos creuen que el Barça els va amagar informació

BarcelonaEl Barçagate assetja Josep Maria Bartomeu, que apareix com a possible ideòleg de tota la trama investigada en un informe dels Mossos d’Esquadra que forma part del sumari del cas. L’expresident del Barça va passar la nit de dilluns a dimarts detingut a la comissaria de les Corts, sol en un calabós, i va ser traslladat al matí a la Ciutat de la Justícia, on es va negar a declarar aconsellat pels seus advocats, ja que ells no havien pogut consultar el sumari. 

Un cop aixecat el sumari, les defenses ja treballen en un cas en què un informe dels Mossos considera que el president del club s’hauria pogut “extralimitar en les seves facultats d’administració” al pagar un “sobrepreu” pels serveis contractats de l’empresa I3 Ventures. En total, "el perjudici causat al Futbol Club Barcelona i al conjunt de la seva massa social, producte directe d'extralimitar-se en les seves facultats d'administració, es pot quantificar fins al moment en una quantitat de mínim 843.300 i un màxim d'1,2 milions". Bartomeu apareix al sumari com a possible impulsor d’aquests negocis, que hauria executat la seva mà dreta, Jaume Masferrer, que exercia d’enllaç amb I3 Ventures, rebent periòdicament els seus informes. 

Tant Bartomeu com Masferrer van acollir-se ahir al seu dret a no declarar i tot seguit van quedar en llibertat amb càrrecs, en un nou episodi d’un afer en què els Mossos sospiten que el Barça no va col·laborar del tot, amagant informació, a la qual la policia hauria arribat després dels registres d’aquest dilluns.

Llistes de periodistes

El cas neix arran de la contractació de l’empresa I3 Ventures per crear estats d’opinió a les xarxes socials favorables a la gestió de la junta de Bartomeu i contraris a jugadors com Gerard Piqué o Leo Messi, i a aspirants a la presidència del club com Víctor Font i Joan Laporta. De fet, els Mossos han aportat al sumari un document de l’empresa I3 Ventures del juny del 2018 amb una llista de periodistes i persones de l’entorn del Barça a qui “calia desacreditar”. Noms com Víctor Font, de qui es diu que caldria atacar-lo per ser “propietari d’un mitjà de comunicació”, referint-se a les seves accions de l’ARA, Joan Laporta, Jordi Costa, Xavi Torres, Jaume Roures, Jordi Roche o persones que formen part de les candidatures de Font, com Antoni Bassas i Albert Roura, o de Laporta, com Elena Fort. De Jordi Costa, presentador del programa 'Tot Costa' de Catalunya Ràdio', es considera que "critica permanentment Bartomeu i la junta, i és indepe". Sobre el fundador del Grup Mediapro, Jaume Roures, I3 Ventures escriu: "Parlar que és part de les màfies del club (fer un informe de les màfies del club?), que Roures va participar en tots els processos de corrupció del club (baixar-li el to en el tema independentista, no esmentar que sigui independentista per no fer que els independentistes donin suport cegament a corruptes, per exemple)". I respecte al representant de jugadors Josep Maria Minguella, qui recentment va formar part de la precandidatura d'Emili Rousaud, s'explica que té "zero credibilitat, és un comisionista, quan el van botar va posar al seu fill en el seu lloc creient que Barto és ximple".

A més, segons La Vanguardia, es van cedir dades del cens de socis del Barça a I3 Ventures per detectar els aficionats més crítics amb la directiva i amb finalitats de “propaganda particular”, segons els Mossos. La idea era crear bases de dades per fer arribar missatges personalitzats per millorar la imatge de la junta de Bartomeu.

Els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns Bartomeu, Masferrer, Òscar Grau (actual CEO de l’entitat) i Román Gómez Ponti (responsable de l’àrea jurídica) en el marc de la investigació pel Barçagate. Grau i Gómez Ponti van quedar en llibertat en poques hores, però Bartomeu i Masferrer van haver de pernoctar a la comissaria abans de passar a disposició judicial i quedar en llibertat amb càrrecs. La magistrada Alejandra Gil, del jutjat número 13 de Barcelona, va aixecar el secret de sumari –que s’havia prorrogat fins a sis ocasions– d’un cas en què el Barça continua com a perjudicat, però no com a investigat. Aquest fet, en principi, eximeix el club de responsabilitats que, en cas de provar-se que s’ha incorregut en algun delicte, recaurien sobre les persones en qüestió i no sobre l’entitat.  

Possibles “contraprestacions”

En un informe dins del sumari, els Mossos expliquen que durant tres anys, del 2017 al 2020, els pagaments al grup Nicestream, al qual pertany l’empresa I3 Ventures, arriben a 2,3 milions. Els serveis contractats eren per tenir la monitorització de la reputació del club en xarxes, però també s’hi ha detectat “un ús presumptament particular en xarxes socials”. És a dir, la creació de continguts difamatoris. Aquests pagaments es van fraccionar per evitar haver de passar per la Comissió d’Adjudicacions, ens que controla tots els pagaments superiors a 200.000 euros. Alguns responsables d'àrees on es van fraccionar aquestes factures sense tenir res a veure amb els seus serveis han admès als Mossos que Bartomeu i Masferrer no els van saber donar explicacions sobre les raons d'aquesta política. Només una àrea, l'oficina de Hong Kong liderada llavors per Xavier Asensi, va negar-se a passar les factures defensant que era una praxi incorrecta.

Els Mossos haurien detectat que la directiva de Bartomeu els hauria amagat informació, motiu pel qual també van registrar la seu de Telam Partners, l’empresa que va posar en contacte el club amb I3 Ventures. Fonts de la investigació expliquen que l’auditoria externa encarregada per Bartomeu a l’empresa PricewaterhouseCoopers no concorda amb la documentació trobada en els registres. A més, els Mossos van poder treballar amb un informe fet per la compliance officer del Barça, Noelia Romero, acomiadada poc després de concloure’l. Romero va portar als Mossos el seu ordinador i la feina feta per col·laborar amb la investigació. Al seu ordinador van aparèixer documents que el club no havia ofert als Mossos inicialment.

Segons els Mossos, aquest cas podria suposar un delicte d’administració deslleial a l’haver destinat diners del club a pagar factures per sobre del preu de mercat. El segon delicte del qual s’acusa els detinguts és de corrupció entre particulars, ja que els Mossos creuen que “directius, administradors, treballadors o col·laboradors” haurien pogut percebre “contraprestacions” per adjudicar els contractes a aquestes empreses.